‘Golfus de Roma’, irresistible divertiment en el Teatre Condal

Per això, l’únic que podem fer és aplaudir la recuperació que la productora Focus i el festival de Mèrida, on es va estrenar l’any passat la versió castellana, ha fet de l’obra, avui dirigida per Daniel Anglès amb el suport de Roger Julià. Entre tots dos aixequen un gran musical que és un vodevil que déu-n’hi-do, o viceversa. És temps de comèdia, no de tragèdia, diu la cançó que obre el muntatge i a partir d’aquí arriba un ‘poti-poti’ que funciona sense desmai, tot i que la presentació de personatges i situacions alenteixi una mica l’inici de l’obra.

La comicitat de Jordi Bosch

Si Gas tenia Gurruchaga, Anglès va comptar a Mèrida i Madrid amb Carlos Latre, i al Condal amb Jordi Bosch per al personatge del trampós esclau Pseudolus que lluita amb tenacitat, i alguna cosa més, per conquerir la llibertat. Aposta guanyadora com no n’hi ha d'altra perquè la comicitat de Bosch és tan coneguda com aclaparadora. Ell és el líder d’un repartiment excel·lent amb Xavier Capdet, el mateix Roger Julià, Mercè Martínez, Meritxell Duró, Eloi Gómez, Ana San Martín, Víctor Arbelo... Tots canten i actuen en el terreny de l’excel·lència en un muntatge que es permet llicències sense fre.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

L’aroma circense, poc romà cert, envaeix sempre l’espectacle del Condal. Cosa que pot atraure un públic de 8 a 80 anys. I no només perquè hi vegem nassos vermells, rostres maquillats de blanc o vestuaris propis dels ‘clowns’. També per aquesta devastadora arrencada de fanfàrria amb tots els músics per la platea, que continua a la ‘performance’ en solitari d’OriolO (el ‘clown’ Oriol Boixader) que rep els espectadors. És un gran escalfament i un clar indicador de per on aniran els trets: molt desenfrenament, entrades i sortides incessants i una comicitat apta per a un públic de 8 a 80 anys.

Anglès augmenta les revolucions de la seva versió amb uns músics que, sota l’experta batuta de Xavier Mestres, tan aviat toquen com irrompen en escena convertits en personatges secundaris. És un altre dels encerts del muntatge, com ho és l’escenografia de la il·lustre Montse Amenòs a partir d’una atrotinada autocaravana, un contenidor on viuen els senyors romans i una barraca de fira per acollir el bordell de Casa Lycus. I és que res grinyola en una gran i colorista producció que fa d’aquest ‘Golfus del Paral·lel’, més que de Roma, un irresistible divertiment.