Feminisme

Així va néixer el moviment #MeToo: un article periodístic i un tuit

Fa cinc anys que es va destapar la cara fosca de Hollywood

Així va néixer el moviment #MeToo: un article periodístic i un tuit

MARK RALSTON

5
Es llegeix en minuts
Judit Bertran
Judit Bertran

Periodista

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa cinc anys, va veure la llum un moviment que feia molt temps que estava sota l’ombra, el transcendental Me Too. Concretament, el ‘boom’ va ser el 5 d’octubre del 2017, quan el ‘The New York Times’ va publicar una investigació sobre les denúncies d’assetjament sexual contra un productor de Hollywood, Harvey Weinstein, que era considerat intocable malgrat els rumors que corrien sobre la seva mala conducta.

En la investigació, dos periodistes del diari van revelar el que moltes se suposaven, o havien viscut alguna vegada: en el món del cine hi havia productors que prometien contribuir al fet que les carreres de certes actrius prosperessin a canvi de favors sexuals. I un d’ells era Harvey Weinstein. El productor va intentar tocar diverses actrius en habitacions d’hotels, i fins i tot forçar-les a mirar-lo despullat. I tot sota l’abús de poder que podia exercir en el món cinematogràfic.

Després de mesos d’investigació, el mitjà va poder destapar la gran taca negra de Hollywood. L’escàndol va ser tan gran que Weinstein va ser acomiadat de la seva pròpia empresa, cofundada amb el seu germà Bob Weinstein, que portava el seu nom, The Weinstein Company.

Aquest, sense més opció, va intentar disculpar-se pels seus actes i va argumentar que va créixer en les dècades dels seixanta i setanta, quan les «regles sobre el comportament i els llocs de treball eren diferents». També els seus advocats van intentar atenuar la gravetat dels fets, però Weinstein només va ser la primera peça que el moviment Me Too va haver de posar per esclatar.

El moviment va seguir el curs que havia de seguir i la caiguda del productor considerat intocable va ser vertiginosa. Però no va ser el final.

Cinc dies més tard, un altre article publicat –aquesta vegada en la revista ‘The New Yorker’– reafirmava les acusacions del cofundador de l’estudi Miramax. Aquest cop eren tres actrius les que afirmaven haver sigut violades per Weinstein. I, a mesura que van passar els dies, les dones anaven perdent la por de parlar sobre les seves experiències traumàtiques amb el productor. Més de 80 dones, entre elles actrius famoses, el van acabar acusant d’assetjament sexual o violació.

Naixement del ‘boom’ del Me Too

Però el Me Too tal com el coneixem va ser difós massivament arran d’un tuit. Un missatge de l’actriu Alyssa Milano a Twitter en què deia: «Si t’han assetjat o agredit sexualment, escriu ‘me too’ [jo també] en resposta a aquest tuit». I l’allau de testimonis no va trigar a arribar.

Arran de l’escàndol Weinstein, l’etiqueta es va estendre arreu del món: #quellavoltache (on aquest cop) a Itàlia, #EnaZeda (jo també) a Tunísia, #AnaKaman a Egipte.

La mateixa Alyssa Milano va ajudar a propagar el moviment, però el #MeToo original ja l’havia creat 11 anys abans, el 2006, l’activista afro-nord-americana Tarana Burke.

Burke havia començat a utilitzar aquesta expressió amb una connotació empàtica cap a les víctimes de violència sexual, especialment en comunitats marginades, perquè establissin una connexió entre elles i ho expressessin en veu alta al món. «Al principi, vaig entrar en pànic», va reconèixer Burke quan va veure el seu eslògan reprès en les xarxes. «Vaig tenir una sensació de pànic, perquè una cosa que formava part de la tasca de la meva vida [...] s’utilitzaria per a un propòsit que originalment no havia previst», va afirmar.

Però ràpidament Milano va tornar a l’activista el que era seu. «El que realment fa la campanya Me Too, i el que Tarana Burke ens ha permès fer a tots, és tornar a centrar-nos en les víctimes», va declarar en una entrevista en el programa ‘Good Morning America’.

«Això és només el començament i des del principi que dic que no és només un moment; és un moviment», va insistir Burke, junt amb Milano, el 2017, durant ‘Today Show’.

Condemna final

Weinstein va ser condemnat el 2020 a 23 anys de presó per agressió sexual i violació. Els periodistes que van destapar les atrocitats van ser Jodi Kantor, Megan Twohey i Ronan Farrow, que van guanyar el prestigiós premi Pulitzer.

Weinstein, que sempre va defensar la seva innocència, va argumentar que el judici en contra seu no va ser just, entre altres coses, perquè es va permetre testificar diverses dones que havien denunciat suposats abusos malgrat que en el procés no es jutjaven aquestes acusacions en concret.

Notícies relacionades

I, en un escrit de 166 pàgines, la defensa del productor hollywoodià considera que aquestes dones no haurien d’haver sigut escoltades; diu que els seus testimonis van influir en el jurat i que es va fer un judici al caràcter de Weinstein i no als supòsits fets de què se l’acusava.

Altres abusadors a Hollywood

Weinstein va ser el més assenyalat, però no va ser l’únic que el moviment va destapar. Amb el Me Too, moltes actrius es van sentir amb les forces de poder denunciar altres personatges del món del cine com James Franco –denunciat per assetjament sexual a tres actrius el 2018–, el còmic Louis C. K. –denunciat per conducta sexual indeguda per cinc dones–, Charlie Rose –denunciat per vuit dones– i Roy Moore, entre d’altres.