Antídot contra el cinisme

Hi ha dos Bob Trevino a Un like de Bob Trevino. Un és un narcisista manipulador i ple de ràbia que va culpar la seva filla Lily quan tots dos van ser abandonats per la mare d’ella, addicta, i que des d’aleshores l’ha tractada com una càrrega. I l’altre, amb qui Lily contacta per Facebook mentre busca el pare, és un home amable i comprensiu que vol ajudar la jove, escoltar els seus problemes i tenir-ne cura. Amb el seu suport, ella s’enfronta als brutals dimonis que la turmenten, i la relació també és bona per a ell, que carrega amb la seva pròpia tragèdia familiar.

Mentre els observa, el segon llarg –parcialment autobiogràfic– de Tracie Laymon celebra l’amabilitat, la generositat, l’empatia i altres comportaments positius sense soscavar-ne ni un bri d’ironia. Burxa en la nostra fibra sensible d’una manera fàcil, apel·lant a dinàmiques interpersonals bàsiques i mostrant-se tan desbordant de compassió que un se sent com un canalla per regirar-se davant les seves freqüents incursions a la cursileria. En tot cas, el viatge que experimenten els protagonistes és estranyament plàcid, no fa justícia al caos consubstancial al dolor i la curació i, per tant, priva el film de la seva autenticitat emocional.

Notícies relacionades

El segrest de Quini, en clau tragicòmica

Ca la Nuri celebra al Poblenou més de sis dècades a Barcelona

‘Un like de Bob Trevino’

Tracie Laymon (Estrena: 18/7/2025)