Alizzz: «Sempre he portat la bandera de Castelldefels, del Baix Llobregat i de Catalunya»

Estic molt content. Volia que es generés un debat al voltant del tema i creia que era un fracàs si no es generava i no creava converses. Crec que hi ha alguna cosa que remou i ressona. Uns ho veuen com que els representa i d’altres ho veuen com un atac, i està bé que es contraposin les idees. Tot i que s’ha fet una literatura extensíssima d’una cançó que el que és realment és una reivindicació i una dignificació del Baix Llobregat. I també una reivindicació meva i d’altres que estan en una situació com la meva que també formem part de la cultura catalana. A partir d’aquí, la gent m’ha posat coses a la boca que jo no he dit i que jo no soc.

Volia esperar que la cançó tingués una setmana de vida per fer aquesta entrevista. ¿Per què?

Volia donar aire i no dir res abans que la gent l’escoltés, jutgés... I no posar jo el meu discurs sobre la taula per no condicionar la conversa. Que la gent agafés la cançó tal com era sense cap més explicació. Una vegada ha sortit la cançó i ha generat tantes converses i creat tanta controvèrsia creia que havia de sortir a donar una mica de profunditat al discurs.

¿L’ha sorprès alguna cosa de tot el que ha generat?

M’ha sorprès que una política d’En Comú Podem la recités al Congrés. Em va semblar com d’estar vivint en una simulació. També les opinions molt contundents, que m’han fet una mica de mal. ‘Enderrock’ diu que jo decideixo lliurement no formar part de la cultura catalana quan escric en castellà... Són opinions una mica fortes però són legítimes. I jo també estic legitimat a portar la contrària. 

Ha gratat i ha trobat ferida.

Vaig fer aquesta cançó perquè crec que hi ha un sector sociopolític que considera que jo no formo part de la cultura catalana i que em treu una part de la meva identitat que jo considero central. Me la treuen i m’estan dient que jo no soc català o que soc un català de segona, com dic en la cançó. I, justament, aquests articles són això, una manera de dir-me que jo no en formo part. Una part del Baix Llobregat se sent una mica així. Hi ha visions enfrontades del que es creu que és Catalunya: hi ha els que pensen que Catalunya és una cosa i neguen una realitat que aquí es viu; i jo la poso en valor i crec que també forma part del que és el país, del que és Catalunya. Aquestes dues visions enfrontades existeixen i està bé que es debati.

¿Et sents part de la cultura catalana?

Al cent per cent. Represento una realitat del país tant si escric en català com si ho faig en castellà. He viscut sempre aquí, a Castelldefels, i explico la meva realitat. Vull formar part d’aquesta cultura i m’agradaria que se me’n considerés part i que se’m donés el mateix espai que se’m dona des de la resta de l’Estat o internacionalment, que crec que no és el cas. Per això la meva reivindicació. Jo tinc molta sort perquè m’ha anat molt i molt bé, però no és només per a mi, sinó per a tota la gent que se sent representada pel discurs de la cançó i que també té dret a sentir-se part de la cultura catalana i una part de la identitat del país. 

¿Qui no vol que en formi part?

Hi ha una part del país que considera que hi ha una cultura catalana pura i que les altres realitats de Catalunya que no quadren amb aquest discurs no en formen part. I no només no en formen part, sinó que pretenen com esborrar-la, espanyolitzar-la... M’han dit que soc catalanòfob, nazi, lerrouxista... Hi ha una part que creu que la cultura catalana i Catalunya és una cosa que en una realitat com la del Baix Llobregat no acaba de quadrar. I crec que un projecte de país ha de tenir-la en compte, simpatitzar-hi i fer-la seva i part.

¿Aquest sentiment des de quan el té? ¿Des de la seva època de productor?

La tinc present des de fa temps. Jo com a productor ho estava petant i en quatre anys no havia fet cap entrevista en català. I no era perquè no ho volgués. Sempre he portat la bandera de Castelldefels, del Baix i de Catalunya. I em sabia una mica greu no tenir cap espai a nivell mediàtic aquí, perquè no se’m considerava part d’alguna manera. I ara, és com impossible no donar-me una mica d’espai perquè vaig guanyar tres Grammy, vaig fer ‘El madrileño’, el meu disc, el d’Amaia... Però sí que durant molt temps estava una mica perdut a casa meva i em sabia greu. 

Sempre l’he tingut per una persona reservada. ¿Li ha costat fer aquest crit de ràbia?

M’ho he pensat bé. Era més una reivindicació del Baix Llobregat, que sempre ha estat una mica injuriada i parodiada, ja que crec que a nivell artístic hem fet de les millors coses que s’han fet en els últims 20 anys i em va semblar un bon moment per reivindicar-ho. Em va agradar tant el que va sortir que vaig tenir pocs dubtes que havia de publicar-la i enfrontar-me a les controvèrsies que podia generar. 

¿La música en castellà feta a Catalunya és cultura catalana?

L’art que es fa i que pertany a la cultura catalana és el que mostra una part de la cultura catalana, una part del país, i es pot fer en diferents llengües. Entenc també qui pensi que la cultura catalana tan sols pot ser en català perquè és una visió essencialista. Jo també crec que el català s’ha de cuidar i s’ha d’anar amb molt de compte perquè és una llengua molt minoritzada. S’ha de defensar i jo sempre hi seré per defensar-la. Però jo no tinc la culpa que la meva llengua materna sigui el castellà. No és una decisió lliure, com deia algun article, jo no decideixo lliurement escriure en castellà, el porto del bressol. Un exemple molt clar és el de Morad, que descriu la seva realitat des de la Florida (l’Hospitalet). Ell parla del que està passant allà i és una representació molt clara d’una Catalunya i d’una cultura catalana, que agradarà més o menys, però és allà i la representa i crec que també en forma part. 

És la seva primera cançó en català. ¿Tindrà més recorregut en aquesta llengua?

Tinc més cançons fetes. M’hi he trobat còmode, tot i que el castellà sigui la meva llengua materna i visqui en un lloc on molta gent parla castellà, m’he relacionat molt en català, i a nivell personal m’han passat moltes coses en català. I tinc ganes d’explicar-les i em surten així, tot i que puc perdre una mica de connexió amb la gent que m’escolta a Espanya, Mèxic... Però ara que tinc repercussió m’agrada la idea que escoltin el nostre idioma.

¿Com marca a un ser de la perifèria de Barcelona, de Castelldefels?

Forma part de la meva identitat. Quan m’ho faig meu m’empodera i em fa ser com un individu que no forma part de Catalunya, d’Espanya o de Barcelona, sinó de Castelldefels, que em sembla més potent.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Castelldefels ha sigut una ciutat molt estigmatitzada mediàticament: el Neng de Castefa, la Jenifer d’Els Catarres... ¿Tenia clar utilitzar-los en la cançó?

Eren dos elements de la cultura pop molt coneguts i creia que, al fer una cançó primordialment pop, agafar aquests elements em semblava una manera senzilla que la gent empatitzés. Jo també he conegut Nengs de Castefa i em feia gràcia. I la cançó d’Els Catarres si fa no fa el mateix. Però sí que soc conscient que han contribuït a estigmatitzar la zona. I crec que també era legítim per la meva banda capgirar-ho i dir-hi la meva també.