‘Romería’, ‘Sirat’ i ‘Sorda’ surten com a favorites en la carrera dels premis Gaudí 2026

Ha sigut la mateixa Colell la que s’ha encarregat d’obrir l’acte d’anunci de les candidatures amb un breu parlament en el qual ha qualificat d’«extraordinària» la collita de cine català estrenat el 2025. Tenint en compte el nombre de nominacions, el fruit més distingit d’aquesta collita ha sigut ‘Romería’, la tercera pel·lícula de Carla Simón, directora que ja va guanyar el Gaudí al millor film amb ‘Estiu 1993’ i amb ‘Alcarràs’. ¿Aconseguirà el tres de tres? En aquesta ocasió competirà en la categoria de millor pel·lícula en llengua no catalana i s’haurà d’afrontar amb ‘Sirat’, que després de les seves dues candidatures als Globus d’Or està en plena campanya per colar-se també a la festa dels Oscars. Completen el quartet de finalistes en aquest apartat ‘Sorda’ (una altra de les triomfadores de la jornada) i ‘Los Tortuga’, de Belén Funes. De les quatre, tres estan dirigides per dones.

Per la seva banda, el premi a la millor pel·lícula (per a produccions rodades en català) se’l disputaran les esmentades ‘Estrany riu’ i ‘Frontera’, a més d’‘Esmorza amb mi’, d’Iván Morales (amb cinc candidatures); ‘Molt lluny’, de Gerard Oms (també amb cinc), i ‘Wolfgang’, de Javier Ruiz Caldera, l’èxit més gran de taquilla del cine en català el 2025, amb una recaptació pròxima als quatre milions d’euros.

Un documental de rècord

A més de tots aquests, dos títols mereixen una menció especial. D’una banda, ‘Tardes de soledad’, d’Albert Serra, un cru però estilitzat retrat de la tauromàquia que, a més de perfilar-se com el gran favorit en la categoria de millor documental, ha entrat en el quartet d’aspirants al premi a la millor direcció (juntament amb Carla Simón, Oliver Laxe i Eva Libertad) i ha obtingut quatre nominacions més (mai una pel·lícula de no-ficció n’havia aconseguit tantes). I, de l’altra, ‘La furia’, de la debutant Gemma Blasco, que recull també sis candidatures, inclosa la de millor direcció novella, apartat en què es dibuixa una bonica competència amb la presència de Jaume Claret Muxart, Gerard Oms i Iván Morales.

‘La furia’ és, juntament amb ‘Frontera’ i ‘Estrany riu’, la pel·lícula amb més presència entre els nominats en les categories d’interpretació. La seva protagonista, Ángela Cervantes, optarà al premi a la millor actriu principal junt amb Maria Rodríguez Soto (‘Frontera’), Miriam Garlo (‘Sorda’) i Nora Navas (‘Mi amiga Eva’). El germà d’Ángela, Álvaro Cervantes, figura també entre els finalistes com a millor actor protagonista, pel seu treball a ‘Esmorza amb mi’ (els seus rivals són Sergi López, per ‘Sirat’; Mario Casas, per ‘Molt lluny’, i Manolo Solo, per ‘Una quinta portuguesa’), i obté a més candidatura com a millor actor secundari per ‘Sorda’ (aquí s’enfronta a Àlex Monner, per ‘La furia’; Asier Etxeandia, per ‘Frontera’, i Ivan Massagué, per ‘Esmorza amb mi’). Com a actrius secundàries estan nominades Bruna Cusí (‘Frontera’), Carla Linares (‘La furia’), Elena Irureta (‘Sorda’) i Nausica Bonnin (‘Estrany riu’).

Notícies relacionades

Els Gaudí compleixen 18 anys: «Sabíem que el cine català era el 50% de la indústria espanyola, però no ens sentíem protagonistes»

Els Gaudí fan 18 anys fent que el cine català se senti "protagonista"

Que aquest any hi hagi quatre pel·lícules candidates al premi al millor film d’animació és, ja per si mateixa, una notícia excel·lent (hi ha hagut edicions amb un sol títol, reflex de la penúria del sector). ‘L’Olívia i el terratrèmol invisible’, d’Irene Iborra Rizo; ‘El tresor de Barracuda’, d’Adrià García; ‘Hanna i els nadals oblidats’, d’Elena Ruiz, i ‘La llum de l’Aisha’, de Shadi Adib, competiran en aquesta categoria, alhora que el guardó al millor film europeu convoca pesos pesants com ‘The brutalist’ i ‘Conclave’ (totes dues, produccions britàniques), junt amb l’alemanya ‘La semilla de la higuera sagrada’ i la letona ‘Flow’.

Com ja estava anunciat, el Premi d’Honor Miquel Porter 2026 distingirà la carrera de l’actriu, directora i guionista Sílvia Munt.