Els Gaudí compleixen 18 anys: «Sabíem que el cine català era el 50% de la indústria espanyola, però no ens sentíem protagonistes»

EL PERIÓDICO ha parlat amb ells per valorar l’evolució de l’Acadèmia en un any en què els Gaudí han aconseguit rècord de candidatures amb 85 produccions: 40 llargmetratges de ficció –14 en versió original en català i 26 rodades en altres llengües–, 16 documentals, 4 films d’animació, 15 curtmetratges i 10 produccions europees preseleccionades. Un 53% s’han rodat en versió original catalana, una dada que representa un increment enfront del 47% de l’any 2024 i del 40% el 2023. «Els Gaudí arriben amb bona salut als 18 anys, però, si compares el pressupost dels Gaudí amb el dels Goya, el nostre és ridícul», diu Judith Colell, actual presidenta de l’Acadèmia.

Els inicis: de 40 acadèmics a 650 i una estatueta «similar a l’Oscar»

Joel Joan va ser l’artífex del naixement dels premis Gaudí, que van veure la llum el 19 de gener del 2009 amb la primera gala en un plató de TV3, televisió llavors dirigida per Mònica Terribas. «Quan des del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya em van demanar que em presentés al càrrec vaig posar com a condició crear una acadèmia de cine, com la que tenen tots els països normals on la gent de la professió atorga els seus premis anualment», recorda l’actor i director.

«Allò va sonar surrealista, va ser un acte de rebel·lia. Molts acadèmics no ho consideraven necessari.Sabíem que el cine català era el 50% de la indústria espanyola, però no ens sentíem protagonistes. Crear l’Acadèmia del Cinema Català significava prendre’ns seriosament a nosaltres mateixos i tenir la nostra pròpia gala». Van crear una associació, uns estatuts i uns premis. «Ens vam inventar el guardó i li vam donar el nom de Gaudí, que curiosament no figurava en cap premi, i li vam donar forma de les xemeneies de la Pedrera».

El va dissenyar Montse Ribé, que havia guanyat un Oscar pel maquillatge d’‘El laberinto del fauno’. L’actor i director tenia clar que l’estatueta havia de ser similar a l’Oscar: «S’havia de poder aixecar bé amb una mà, ser esvelta i brillar». Van començar amb 45 acadèmics, avui en són 650. Fa 18 anys, no obstant, no tothom va celebrar la iniciativa. «Vaig sentir poques coses a favor. Tot i que no hi va haver boicot, hi havia un sector que deia: ‘Ja tenim una Academia, l’espanyola, i no en fa falta cap altra’».

«¿Qui no vol promoció?»

Joan admet que la complicitat de Mònica Terribas i de TV3, que des dels inicis ha retransmès la gala, va ser clau. El clima era un altre a Catalunya llavors, recorda. «Fa 18 anys encara hi havia esperança en aquest país, el tema de les consultes per la independència estava prenent cos i començàvem a veure que hi havia un altre futur possible. L’Acadèmia va ser per a mi una estructura d’Estat». Recorda que va tenir crítiques, però la professió s’hi va acabar afegint. «La gent s’hi va apuntar perquè els Gaudí són un moment de celebració de les nostres pel·lícules, que quedaven molt diluïdes fora. ¿Qui no vol promoció? Per això l’Acadèmia ha sigut una història d’èxit. Si volguéssim eliminar-los ara, no podríem».

Insisteix que només un independentista, com és el seu cas, era capaç de tirar endavant un projecte semblant. «Havia de ser algú que estima aquest país i creu que es pot autogovernar sense por de molestar el cap de l’Estat per crear una institució independent».

«Cine que no fos barat i experimental»

Isona Passola, productora acostumada a gestionar els egos dels actors i dels directors, va capitanejar l’Acadèmia entre el 2013 i el 2021. «El nostre objectiu va ser prestigiar l’Acadèmia. ¿Com? En lloc de fer gales gamberres i endogàmiques, vam fer gales molt ben fetes. Tant és així que durant molt temps van ser les més ben valorades per l’Acadèmia de Cine Europeu», indica.

Passola es va esforçar durant la seva etapa a «reivindicar ajudes per poder fer un cine que no fos barat i experimental». Va ser gràcies al conseller de Cultura Joan Manuel Tresserras que es va poder aconseguir «un pressupost digne per a quatre o cinc pel·lícules el 2009». Aquell any van escollir films de diferents gèneres: infantil, ‘Herois’; cine èpic, ‘Bruc’, ‘Pa negre’, i ‘Eva’, un film de ciència-ficció.

Ella i el seu equip van lluitar per augmentar la presència del cine català i en català a les sales. «Volíem que, almenys, fos paritari. No tenim un 50% d’oferta en català en exhibició, però, sí, en producció», destaca. L’Acadèmia va aconseguir reconeixement europeu i va entrar a formar part de l’Acadèmia Europea de Cine malgrat ser l’única institució sense un Estat al darrere com la resta. «Wim Wenders ens va donar molt de suport perquè era un defensor de la diversitat cultural a Europa».

Un protocol antiabusos pioner

Amb Judith Colell al capdavant, l’Acadèmia ha crescut en projectes i pressupost, que s’ha doblat passant de 750.000 euros anuals a 1,5 milions. Els premis Gaudí han augmentat també en patrocini. «En la meva etapa hem posat en marxa diverses propostes com la Residència de Guions. D’allí ha sortit un primer film, ‘Estrany riu’, de Jaume Claret Muxart, que va estar en el festival de Venècia i té set nominacions als Gaudí. Però també s’estan rodant ‘Sants’, de Mikel Gurrea, i ‘L’escletxa’,d’Àlex Lora», indica Colell. De talent no en falta. «Cada vegada hi ha més aspirants, uns 500 es van presentar a l’última edició». Ho dirigeix Carla Simón i cada any escullen vuit projectes de ficció i dos documentals.

Respecte a la creació del departament contra els abusos i del protocol antiabusos pioner a Europa que s’aplicarà no només a Catalunya sinó a la resta d’Espanya en el cine i les arts escèniques, comenta: «Era una necessitat imperiosa perquè n’hi ha una barbaritat i a tot arreu: càstings, rodatges, postproducció i a les oficines també».

¿I el futur?

Tant Colell com els presidents anteriors consideren que hi ha d’haver més acadèmics. La diversitat és fonamental, indiquen. «Amb més veus seria més democràtic», opina Joel Joan. «Considero que encara en som pocs», coincideix Colell. «Com més acadèmics, millor», afegeix Passola. I, respecte a les gales dels Gaudí, Colell lamenta que «el nostre pressupost és una dècima part del dels Goya. ¡Encara donem gràcies de les gales que fem!».

Si en alguna cosa falla el cine català és en diversitat, reconeix la presidenta actual. «D’actors racialitzats n’hi ha molt pocs. És un tema que també estem treballant», confessa Colell.

Notícies relacionades

‘Romería’, ‘Sirat’ i ‘Sorda’ surten com a favorites en la carrera dels premis Gaudí 2026

Els Gaudí fan 18 anys fent que el cine català se senti "protagonista"

Segons Joel Joan, que està acabant ‘Escape Room 2’, el cine català «encara és molt d’autor i de festival i poc per al gran públic», opina. «S’han fet passos gegants amb pel·lícules com ‘Casa en flames’, que ha tingut èxit en taquilla. Però no n’hi ha prou. Ens falta comèdia, terror, ‘thriller’, melodrama... Però ens continua fent por fer-ho des de la nostra catalanocentricitat». I confessa no tenir gaires esperances de veure el seu últim film competir en els Gaudí de l’any vinent. Tot i així, presentarà ‘Escape Room 2’ a la gran cita del cine català. «El cine d’autor ens guanya per golejada als qui no fem històries gaire personals ni pretenem reinventar el llenguatge cinematogràfic. ‘Escape Room 2’ només pretén fer riure, per reflexionar i passar una bona estona. Però això els acadèmics no ho entenen i em fa mal», declara. «La primera no va rebre cap nominació. ¡És que ni vam estar nominats en el Premi del Públic! I aquell any la pel·lícula més vista després d’‘Alcarràs’ va ser la nostra».

Colell sap que queda molta feina per fer, però celebra tenir una seu pròpia a la Torre Avenir, la finca Muñoz Ramonet al carrer de Muntaner. En teoria, les obres comencen al setembre i han de durar un any. Passola creu que legislar és clau. «Nosaltres vam haver de clamar al desert. Però és clar que si vols cine amb estàndard internacional necessites pressupost. I acostar-se al 2% en Cultura és fonamental».