Liepiņš, feliç retrobament en el Palau

Amb un concert extraordinari a càrrec del pianista letó Daumants Liepiņš, guanyador del Concurs Internacional de Música Maria Canals Barcelona 2019, va arrencar dimarts la temporada 2022-2023 del Palau de la Música Catalana. Amb Schumann i Prokófiev en el programa, Liepiņš es va retrobar amb un públic que, tot i que no gaire nombrós, es va entregar al seu talent, a la seva tècnica de precisa digitació i al seu contingut sentit expressiu.

Notícies relacionades

‘Lux’, el nou disc de Rosalía, cançó a cançó

L’Editorial de Cristina Villanueva: La crisi climàtica

El programa va començar amb la ‘Fantasia en do major, Op. 17’, de Robert Schumann, un monument romàntic erigit en honor a Beethoven de gran exigència. Liepiņš se’n va sortir sense escatimar en pedal ni en efectes, sobretot al començament de l’últim moviment, de commovedora bellesa, ben servit, tot i que no va arribar a emocionar, malgrat l’evident domini de l’intèrpret. En canvi, en el rítmic i marcial temps central va arribar a cotes d’absolut virtuosisme.

La dificultat tècnica i interpretativa del programa escollit pel pianista va continuar de mà de Serguei Prokófiev i de la seva impossible i definitòria ‘Sonata núm. 8 en si bemoll major, Op. 84’, una obra de maduresa que l’autor va començar a compondre conjuntament amb la sisena i setena sonates, fins al punt d’esbossar una desena de moviments alhora. Resulta curiós constar que part del material temàtic de l’obra prové d’una banda sonora cinematogràfica concebuda pel mateix Prokófiev. El fraseig una mica erràtic i les asprors rítmiques del primer moviment van estar sempre controlats en mans de l’intèrpret letó, una proesa que ja és, en si mateixa, un triomf. Liepiņš va contrastar tot això amb l’aparent dolçor de l’inquietant ‘Andante sognando’, molt ben digerit i amb totes les veus molt presents. L’apoteosi del ‘Vivace’ final va arribar amb sentit de l’equilibri, però sempre al servei de l’espectacle.