Calor i foc: 10 sufocants pel·lícules que et deixaran fos

La nitroglicerina, exposada a altes temperatures, sua, i pot explotar en qualsevol moment. Així que la història d’aquesta pel·lícula és d’allò més inquietant: quatre conductors contractats per una companyia petrolífera establerta en un país llatinoamericà han de traslladar una càrrega de nitroglicerina a dos camions per camins tortuosos i en plena canícula. Notable direcció d’H. G. Clouzot, Yves Montand i Charles Vanel al capdavant del repartiment i moments de màxima tensió: la calor i l’estiu com a amenaça letal. William Friedkin va realitzar un bon ‘remake’ el 1977, ‘Carga maldita’. Disponible a Filmin.

Greenwich Village, Nova York, 1954. La ciutat pateix una onada de calor inusual. El fotògraf que interpreta James Stewart s’ha trencat una cama i s’ha de mantenir enguixat al seu apartament durant tot el calorós estiu. A més de rebre les visites de la seva nòvia Grace Kelly, es dedica a contemplar amb l’objectiu de la seva càmera el que passa al pati de la comunitat. Hi ha gent que balla, una dona que sopa sempre sola, uns matalassos en un balcó per dormir a la fresca... i, sobretot, hi ha, o això intueix el fotògraf, un home que assassina la seva dona. Temperatures elevades i l’ombra d’un dubte: alt voltatge a l’estil Hitchcock. Disponible a Filmin.

Tennessee Williams va ambientar diverses obres en plena canícula a prop del Mississipí. Aquesta n’és una, amb els cossos arrabassats de Paul Newman i Elizabeth Taylor lluint menys roba del que demanaven els puritans. La calor també feia estralls a Nova Orleans en ‘Un tramvia anomenat desig’, amb la samarreta d’imperi molla de Marlon Brando que el mateix Newman utilitzaria a ‘El llarg i càlid estiu’, segons William Faulkner. Disponible a Filmin i Movistar+.

Cap altra pel·lícula ha mostrat millor el desert, la calor que crema de dia i el fred que gela de nit. Per David Lean, el desert i la seva temperatura és gairebé tan important com el personatge, la seva inadaptació militar, la seva insolència i ampli coneixement del poble beduí. És un film sobre un home i un espai. Les altes temperatures poden palpar-se en cada pla, i no només pel suós maquillatge amb glicerina i aigua que van patir els intèrprets: l’el·lipsi mitjançant la qual es passa de la feble flama d’un llumí a la sortida del sol en ple desert és brutal. Disponible a Movistar+.

David Lean va filmar el desert àrab en ‘Lawrence de l’Aràbia’ amb tota l’espectacularitat que li brindava el format de 65 mm. Nicolas Roeg va capturar de manera més prosaica, gairebé documental, càmera a l’espatlla, el desert australià a ‘Walkabout’, el seu segon film després de ‘Performance’. És la història de dos nens que vaguen pel desert després que el seu pare s’hagi suïcidat. La calor no es negocia, així com la pulsió sexual que brolla quan troben un jove aborigen. El desig adolescent, en aquesta situació al límit, va de la innocència a la perversió. Disponible a Prime Video.

En la novel·la i cine negre clàssics, la calor hi juga un paper important. L’inici de ‘El son etern’ és en un sufocant hivernacle. ‘El carter sempre truca dues vegades’ combina sexe i altes temperatures. Aquest últim va ser el model escollit per Lawrence Kasdan per al seu eròtic revival del ‘filmnoir’. El foc en el cos, o el cos cremant, fa referència a la fam sexual de la parella William Hurt-Kathleen Turner, als seus plans per assassinar el marit d’ella i a l’estiu tòrrid i irrespirable en què tot passa. Impossible oblidar les escenes en què combaten la calor bevent te gelat amb fruïció. Disponible de lloguer a Rakuten i Google Play, i compra a Apple TV+.

«¡Va, regui’m, no es talli, regui’m!», li etziba Tina, la transsexual que interpreta Carmen Maura, a l’operari que neteja de matinada els reescalfats carrers madrilenys a l’estiu de ‘La ley del deseo’. «¡Quins fogots, aquesta nit no ho suporto!» crida mentre l’aigua de la manguera, en exagerats rajos, satisfà el seu cos. Després, el seu germà (Eusebio Poncela), posa una nota de divertit seny i li diu: «Va, que ja s’ha acabat la sessió d’hidroteràpia». El pla més estiuenc, calorós i refrescant de tot el cine almodovarià pertany a una història de transsexualitat, molta gelosia, amors al límit i suïcidis. Disponible a Netflix.

L’estiu convida a la platja i, en el cine, al desig i l’aventura. Però pot ser també el marc per a una revolta social. Així ho va entendre Spike Lee a la seva obra més notable. La calor augmenta les tensions en un barri de Brooklyn on conviuen afroamericans, llatins, italoamericans i vietnamites. Una pel·lícula que és com un cop de puny, una agitació permanent: quan la calor colla més del compte és difícil mantenir la calma. Arrodonida amb el tema ‘Fight the power’, de Public Enemy. Disponible a Prime Video i Filmin.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Barrejant per igual Franz Kafka, David Lynch i William Faulkner, els germans Coen van realitzar la que continua sent una de les seves pel·lícules més representatives i al·lucinants. John Turturro encarna un dramaturg novaiorquès que acaba de triomfar amb la seva última obra, motiu pel qual és contractat per un estudi cinematogràfic per escriure el guió d’un film sobre lluitadors protagonitzat per Wallace Beery. Arriba a un petit i estrany hotel i la calor californiana comença a créixer, tant que l’engrut que manté el paper pintat de les parets de la seva habitació es desprèn a poc a poc i, en els seus malsons, l’hotel esclata en flames. El bloqueig mental de l’escriptor augmenta amb l’angoixa del xafogós estiu. Disponible a Filmin.

El gratacel devorat per un incendi a ‘El colós en flames’, quinta essència del cine de catàstrofes, és irrepetible. Però altres pel·lícules adscrites a aquesta modalitat han apel·lat a la vistositat de la calor i el foc com a reclam. L’acció de ‘El núcleo’ arrenca quan s’ha aturat el moviment rotatori de la Terra i les altes temperatures ho devoraran tot. Entretinguda tonteria apocalíptica aliena encara al canvi climàtic. Disponible de lloguer a Rakuten i Apple TV.