Olivia Newton-John, eterna adolescent de 30 anys

Aquella pel·lícula realitzada per Randal Kleiser i basada en un musical de Broadway del 1972, amb cançons de Jim Jacobs i Warren Casey, revivia, sense la melancolia d’‘American graffiti’, l’adolescència nord-americana de finals dels anys 50, els records estiuencs i els dies d’institut. No eren els Estats Units del rock and roll enfebrat i rebel, tot i que una de les cançons de la pel·lícula es titula precisament ‘Rock’n’roll is here to stay’. Tot resultava més ‘light’, però molt ben condimentat.

Al cap de poques hores de la mort de l’actriu i cantant, les xarxes es van omplir de comentaris positius: Newton-John queia molt bé. I també van tornar a activar-se els ressorts emocionals amb alguns temes de ‘Grease’ per als quals no ha passat el temps: ‘You’re the one that I want’ –una de les cançons més venudes al Regne Unit en el seu format de disc senzill–, ‘Grease’, ‘Hopelessly devoted to you’, ‘Summer night’ o ‘Grease lightning’. ¿Quantes noies adolescents de finals dels 70 no van voler ser Sandy, és a dir, Newton-John, després de veure la pel·lícula?

Musical impossible

‘Grease’ va forjar una excel·lent relació entre els seus dos protagonistes, que s’ha mantingut fins avui: Travolta va ser present en totes les reaparicions de Newton-John, sobretot després d’anunciar fa dues dècades que tenia càncer de mama, i després de la defunció es va acomiadar d’ella via Instagram considerant que l’impacte de la cantant havia sigut increïble i que tornarien a veure’s pel camí. Va firmar el missatge amb el seu nom real, John, i el del personatge que va encarnar al film, Danny.

Nascuda a Cambridge (Anglaterra), la seva família es va instal·lar a Austràlia quan ella tenia cinc anys i allà va forjar la seva carrera musical, i després es va establir als Estats Units. Cinematogràficament, el que va venir després de ‘Grease’ no va estar a la mateixa altura, no tant per culpa seva com pel tipus de pel·lícules. És el cas de ‘Xanadu’ (1980), un musical impossible, amb elements romàntics i fantàstics, que se salvava parcialment per les cançons interpretades per ella, que és el cas de ‘Magic’ i el tema principal, gravat amb l’Electric Light Orchestra.

Notícies relacionades

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Luis Mateo Díez: "No hi ha res que m’interessi menys que jo mateix"

Va tornar a formar parella amb Travolta en ‘Units pel destí’ (1983), una comèdia celestial amb nous duets vocals entre la celebrada parella, cas de ‘Take a chance’. La seva filmografia és breu i inclou diverses pel·lícules per a la televisió i el seu retrobament amb el director Randal Kleiser a ‘It’s my party’ (1996), sobre un arquitecte que pateix sida –el personatge està inspirat en la mateixa parella de Kleiser– i decideix treure’s la vida, tot i que abans organitza una festa amb els seus amics i familiars.

Quatre premis Grammy

Newton-John també va fer country i folk, tot i que va regnar en el pop i les balades. Els seus discos es van enfilar a dalt de tot a les llistes de vendes: gairebé mai va baixar del Top 10 i la seva peça més cobejada va ser ‘Physical’, pertanyent a l’àlbum homònim del 1981, que va estar en el número u de les llistes nord-americanes durant 10 setmanes seguides. Va guanyar quatre premis Grammy, així com diversos discos de platí. Va vendre prop de 100 milions d’àlbums. La seva trajectòria musical va ser meteòrica des que el 1974 va participar en el festival d’Eurovisió representat al Regne Unit amb la cançó ‘Long live love’, amb la qual va arribar a la quarta posició. Va arribar a gravar una versió d’‘If not for you’ utilitzant els arranjaments de George Harrison per al seu ‘cover’ d’aquest tema de Bob Dylan. Newton-John va ser una de les reines dels 80, i no és estrany que a ‘Stranger things’ aparegui la seva cançó ‘Twist of fate’.