Revisitant els Cartier

Los Cartier. La historia no contada de la familia tras el imperio de las joyas, de Francesca Cartier Brickell, repassa la dinastia que va convertir Cartier en sinònim de luxe i glamur, també en escenari de idil·lis, intrigues i traïcions. Descendent directa –el seu rebesavi va fundar Cartier el 1847–, l’autora reconstrueix en el llibre la saga a partir de cartes, records i una llarga investigació. L’origen de l’imperi es remunta al París del XIX amb Louis-François Cartier, però van ser els tres germans Louis, Pierre i Jacques els que el van portar al cim internacional, entre París, Londres i Nova York, amb un lema que resumeix la seva ambició: "Mai copies, només crea".

Wallis Simpson i l’escàndol.

Mentre Cartier preparava peces per a la coronació d’Eduard VIII, creava també l’anell de compromís de la dona que acabaria lligada a la seva abdicació (la condició de divorciada dues vegades de la socialite nord-americana i la relació que mantenia amb l’hereu van provocar una catàstrofe institucional, per la qual Eduard es va veure forçat a abdicar del tron el 1936). La pedra central era una maragda de 19,77 quirats, nascuda d’un gemma gegantina "de la mida d’un ou d’ocell", que la casa va haver de tallar per satisfer el desig del rei. Dins de l’anell, a més, Cartier va gravar una frase: "Ara som els nostres 27 36", per la data en què Eduard es va declarar a Wallis i ella va obtenir el divorci.

Elizabeth Taylor, devessall romàntic.

El seu gran capítol va arribar amb el diamant que Cartier va comprar en subhasta i que va exhibir com el Diamant Cartier, fins que, el 1969, el va vendre a l’actor Richard Burton, que el va regalar a l’actriu. Des d’aleshores, va passar a dir-se Taylor-Burton Diamond. Al principi, Burton va perdre la licitació inicial i va esclatar d’ira: "Em vaig convertir en un maníac delirant". Cartier va aprofitar la derrota de l’actor com una operació de màrqueting brillant, ja que, abans que la pedra acabés al coll de Taylor, milers de persones van fer cua per veure-la a la botiga de la firma a Nova York. Era una pedra colossal de 69,42 quirats, de presència teatral i fama mundial, tan gran que el mateix Burton va fer broma amb la seva mida: "gairebé sembla un nap", deia.

Marylin Monroe, per sempre.

N’hi va haver prou amb l’associació de l’actiu amb l’univers de la pel·lícula Els senyors prefereixen les rosses (1953), dirigida per Howard Hawks, i protagonitzada per ella i Jane Rusell, per fixar el nom de la maison en l’imaginari del Hollywood clàssic. Aquí no importa tant una peça concreta com la força simbòlica del diamant com a promesa de desig, ascens i fantasia. Si Wallis va convertir la joia en escàndol i Taylor en excés, Marilyn la va transformar en cultura popular: glamur reconeixible, fins i tot per a qui mai creuarà la porta d’una gran joieria.

Coco Chanel, La Modernitat.

París va reinventar la dona: vestits més curts, cabells a l’estil garçon, línies més lliures, una elegància nova. Louis Cartier va entendre que la joieria també s’havia de compassar a aquest canvi. El marxant René Gimpel ho va resumir en una frase perfecta: "És el començament d’un renaixement en l’art de la joieria. Cartier ha fixat una data". Chanel i les seves perles van aparèixer en l’òrbita. Era amiga de Jeanne Toussaint, el gran amor de Louis Cartier.

Barbara Hutton, poder.

L’aristòcrata novaiorquesa va ser una de les dones més riques del món en el segle XX. Va tenir set marits, prínceps, comtes i fins i tot Cary Grant. La gran hereva va ser clienta de per vida de Cartier i en el llibre se la recorda amb el seu cèlebre collaret de jade Cartier del 1933.

Jeanne Toussaint, autèntica pantera.

Va ser el gran amor de Louis Cartier i una dona decisiva per a la maison. Nascuda en una família belga molt humil, es va obrir pas al París ambigu i brillant de les démi-mondaines [amants mantingudes] fins a fascinar Louis, que veia en ella una sensibilitat singular per a l’estil. I, tot i que va començar amb el disseny de bosses de mà i petits accessoris, des del 1933 i fins a gairebé la seva mort, el 1976, va ser directora creativa d’alta joieria de la casa. Toussaint, anomenada per Cartier la pantera per la seva misteriosa bellesa i astúcia, va adoptar aquest animal com la seva gran targeta de presentació.

Notícies relacionades

‘Si es martes, es asesinato’, el nou ‘cozy crime’ de Carlos Vila

L’educació puja a escena amb ‘Una bufetada a temps’

Jackie Kennedy, l’elegància.

L’autora recorda que entre la clientela de Pierre Cartier hi va haver grans dames del segle XX, inclosa la senyora de John F. Kennedy. Ella va posar de moda una de les peces més icòniques de la casa: el rellotge Tank, caracteritzat per les seves línies geomètriques i depurades, la forma del qual evoca un tanc vist des de dalt, amb les brancards –les barres verticals als dos costats de l’esfera– que recorden les erugues del carro de combat; corretja integrada perfectament a la caixa, números romans radiants i la corona amb safir caboixó. Amb Jackie, Cartier es converteix en una símbol de luxe silenciós, sofisticació i estatus sense estridències.