Sting treu pit com a ‘hit maker’ a Cap Roig

Perquè, en realitat, el disc troncal del repertori va ser un altre, l’antològic ‘My songs’, que va llançar abans de la pandèmia. Es tractava així de lluir les troballes pretèrites i de dir-nos que aquella manera de fer té continuïtat a ‘The bridge’. I així és, perquè ‘If it’s love’ resulta ser el seu ‘single’ més simpàtic en dècades, i si hagués sortit el 1992 s’hauria emportat les llistes de vendes per endavant. Per això, perquè Sting sap que ja no som al segle XX i que el públic el vol sentir revivint el catàleg clàssic, del nou material només van sonar un parell de temes més, ‘For her love’, que va cantar en castellà, convertint-la en ‘Por su amor’ (després de gravar-la aquesta primavera amb el mexicà Kurt), i ‘Rushing water’.

El temps és finit

Com si volgués dir-nos que a hores d’ara de la pel·lícula no hi ha temps a perdre, va deixar anar ‘Message in a bottle’ com a tema d’obertura, i el segon va ser ‘Englishman in New York’, i el tercer, ‘Every little thing she does is magic’. Missatge captat, tot i que un ‘greatest hits’ de Sting també representa recalar en obres de pop adult una mica convencional, com aquest ‘Ten summoner’s tales’ del 1993, l’àlbum més representat de la nit (cinc temes).

Notícies relacionades

Daniel Anglès dirigeix una versió actualitzada de ‘Germans de sang’ molt ben acompanyat

Doble ofrena

Però tot va fluir amb precisa factura, des del fi ancoratge de les dues guitarres, a càrrec de Dominic Miller i del seu fill Rufus (que va optar a fugaços lluïments, com a ‘Fields of gold’), junt amb dos instrumentistes més i tres coristes (un d’ells, Shane Sager, va repassar la línia d’harmònica de Stevie Wonder a ‘Brand new day’). I l’estrella, en excel·lent forma als 70, conservant aguts i rampells vigorosos quan es tractava, sobretot, de viatjar a la faceta més fibrosa de The Police, la de ‘Walking on the moon’, ‘So lonely’ i ‘Roxanne’.

Allà, atrinxerat amb els reflexos de les seves vides anteriors, es va mantenir Sting per acabar de donar al públic el que volia: aquest inquietant ‘Every breath you take’ de mirada fixa i la bossa nova de ‘Fragile’, trofeus amb què sap que no hi haurà mai un auditori que se li resisteixi.