Crítica de música
Sting treu pit com a ‘hit maker’ a Cap Roig
El cantant va realçar els seus clàssics, incloent set cites a la seva obra amb The Police, mentre va presentar tres temes del seu últim àlbum, ‘The bridge’, en la seva tornada al festival de Calella de Palafrugell
Ja va passar, pel que sembla, el temps dels experiments per a Sting, a qui ara veiem més motivat per recordar al món els seus èxits en el pop que per ficar-se en sessions de música folk, renaixentista o simfònica. El seu últim àlbum, ‘The bridge’, llançat la tardor passada, és una tornada al tipus de cançó que el va aixecar com a estrella en solitari, allunyat de les tendències que avui marquen la pauta al món, i va servir com a discreta coartada del concert d’aquest dilluns a Cap Roig.
Perquè, en realitat, el disc troncal del repertori va ser un altre, l’antològic ‘My songs’, que va llançar abans de la pandèmia. Es tractava així de lluir les troballes pretèrites i de dir-nos que aquella manera de fer té continuïtat a ‘The bridge’. I així és, perquè ‘If it’s love’ resulta ser el seu ‘single’ més simpàtic en dècades, i si hagués sortit el 1992 s’hauria emportat les llistes de vendes per endavant. Per això, perquè Sting sap que ja no som al segle XX i que el públic el vol sentir revivint el catàleg clàssic, del nou material només van sonar un parell de temes més, ‘For her love’, que va cantar en castellà, convertint-la en ‘Por su amor’ (després de gravar-la aquesta primavera amb el mexicà Kurt), i ‘Rushing water’.
El temps és finit
Com si volgués dir-nos que a hores d’ara de la pel·lícula no hi ha temps a perdre, va deixar anar ‘Message in a bottle’ com a tema d’obertura, i el segon va ser ‘Englishman in New York’, i el tercer, ‘Every little thing she does is magic’. Missatge captat, tot i que un ‘greatest hits’ de Sting també representa recalar en obres de pop adult una mica convencional, com aquest ‘Ten summoner’s tales’ del 1993, l’àlbum més representat de la nit (cinc temes).
Notícies relacionadesPerò tot va fluir amb precisa factura, des del fi ancoratge de les dues guitarres, a càrrec de Dominic Miller i del seu fill Rufus (que va optar a fugaços lluïments, com a ‘Fields of gold’), junt amb dos instrumentistes més i tres coristes (un d’ells, Shane Sager, va repassar la línia d’harmònica de Stevie Wonder a ‘Brand new day’). I l’estrella, en excel·lent forma als 70, conservant aguts i rampells vigorosos quan es tractava, sobretot, de viatjar a la faceta més fibrosa de The Police, la de ‘Walking on the moon’, ‘So lonely’ i ‘Roxanne’.
Allà, atrinxerat amb els reflexos de les seves vides anteriors, es va mantenir Sting per acabar de donar al públic el que volia: aquest inquietant ‘Every breath you take’ de mirada fixa i la bossa nova de ‘Fragile’, trofeus amb què sap que no hi haurà mai un auditori que se li resisteixi.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelona, protagonista La compra més gran al passeig de Gràcia des del 2017
- Ciclisme Crítiques a l’UCI per la mort de la suïssa Muriel Furrer
- La transformació de la ciutat La plaça de les Glòries entra en la recta final de la seva metamorfosi
- Informe de la Cambra de Comerç Més de 33.000 persones a Catalunya cuiden els pares i fills i treballen
- Investigació oberta Els Mossos busquen un agressor de dones taxistes a Barcelona