Crítica de teatre
’Bros’, de Romeo Castellucci: civilització, barbàrie i tenebrisme
L’idolatrat director italià sobresalta el Festival Grec amb un exercici plàstic sobre la violència institucional.
Una llarga dècada ha transcorregut des de l’última visita a Barcelona d’un dels grans influents del teatre contemporani, Romeo Castellucci, absència difícil de justificar i compensada en part per esporàdiques visites al Temporada Alta de Girona. Allà, s’hi va estrenar al novembre ‘Bros’, peça que va passar pel Festival Grec i que el mestre José Carlos Sorribes va definir en aquestes pàgines com a «poètica, de suggerent plasticitat, hipnòtica». Això rai, ja que aquest rampell gairebé místic s’expressa a través de quadros vivents, amb imatges pertorbadores que teixeixen una teranyina que connecta cultura i violència, civilització i barbàrie.
Discurs i forma són un tot. El material humà es compon de més d’una vintena d’intèrprets –molts d’ells voluntaris no professionals– vestits amb el típic uniforme policial de les pel·lícules nord-americanes. A través d’una orellera reben instruccions individualitzades per fer tota mena d’accions, des de simular tortures fins a escenificar un atac de convulsions col·lectiu. Tot resulta seqüenciat i net, fins i tot en els moments en què es recreen pintures complexes com ‘Els afusellaments del 3 de maig’, ‘La lliçó d’anatomia’ o ‘El rai de la medusa’. Impacta el moviment grupal i destaca l’escena d’idolatria d’una inquietant marioneta humanoide. Una germandat pertorbadora, aquests ‘bros’, de lectura orweliana.
El teatre és un mirall
Notícies relacionadesPerò no convé obsessionar-se amb les interpretacions, per a Castellucci el teatre és un mirall i cadascú troba la seva imatge mental en un univers tenebrista i dens. Comença l’obra amb un sermó en una llengua que no entenem. El pronuncia un vell asceta que sembla tret d’una pintura de Caravaggio, recurs de connexió amb l’Antic Testament de Jeremías i les malediccions seculars que amaga. Sang, fluids i molt cerimonial, els polis ens mostren lones amb intricats missatges en llatí. També ensenyen fotografies que ens remeten a una idea de cultura, dels orígens de Grècia i Egipte fins a referents moderns com Beckett, exhortació a l’absurd entre molts altres motius dispersos.
Sense diàlegs, el cos humà i els seus significats són la pregunta i la resposta, plumbi llenguatge escènic del barroc contemporani. També hi ha tecnologia: una pantalla arraconada que no mostra cap missatge clar, i aquest enorme dispositiu d’emissió de sons que rep el públic, màquina antiavalots que anticipa el malson de la violència de l’home cap a l’home. Tampoc hi ha esperança al final, amb la immaculada aparició d’un nen que hereta la porra policial per perpetuar el càstig.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Lleig comiat d’Ancelotti que esquitxa Florentino i el vestidor
- Bizum Bizum canvia les regles: a partir d'ara aquests enviaments estaran prohibits
- Tribunals Els Mossos que van ajudar a escapar Puigdemont van aparcar el cotxe de la fuga el dia anterior a Arc de Triomf
- Informe d’Acció Catalunya és la segona regió del món que més inversió tecnològica atrau per al sector de la salut
- Interior combatrà el frau en els canvis de sexe en els Bombers