Crítica de teatre
’Bros’, de Romeo Castellucci: civilització, barbàrie i tenebrisme
L’idolatrat director italià sobresalta el Festival Grec amb un exercici plàstic sobre la violència institucional.
Una llarga dècada ha transcorregut des de l’última visita a Barcelona d’un dels grans influents del teatre contemporani, Romeo Castellucci, absència difícil de justificar i compensada en part per esporàdiques visites al Temporada Alta de Girona. Allà, s’hi va estrenar al novembre ‘Bros’, peça que va passar pel Festival Grec i que el mestre José Carlos Sorribes va definir en aquestes pàgines com a «poètica, de suggerent plasticitat, hipnòtica». Això rai, ja que aquest rampell gairebé místic s’expressa a través de quadros vivents, amb imatges pertorbadores que teixeixen una teranyina que connecta cultura i violència, civilització i barbàrie.
Discurs i forma són un tot. El material humà es compon de més d’una vintena d’intèrprets –molts d’ells voluntaris no professionals– vestits amb el típic uniforme policial de les pel·lícules nord-americanes. A través d’una orellera reben instruccions individualitzades per fer tota mena d’accions, des de simular tortures fins a escenificar un atac de convulsions col·lectiu. Tot resulta seqüenciat i net, fins i tot en els moments en què es recreen pintures complexes com ‘Els afusellaments del 3 de maig’, ‘La lliçó d’anatomia’ o ‘El rai de la medusa’. Impacta el moviment grupal i destaca l’escena d’idolatria d’una inquietant marioneta humanoide. Una germandat pertorbadora, aquests ‘bros’, de lectura orweliana.
El teatre és un mirall
Notícies relacionadesPerò no convé obsessionar-se amb les interpretacions, per a Castellucci el teatre és un mirall i cadascú troba la seva imatge mental en un univers tenebrista i dens. Comença l’obra amb un sermó en una llengua que no entenem. El pronuncia un vell asceta que sembla tret d’una pintura de Caravaggio, recurs de connexió amb l’Antic Testament de Jeremías i les malediccions seculars que amaga. Sang, fluids i molt cerimonial, els polis ens mostren lones amb intricats missatges en llatí. També ensenyen fotografies que ens remeten a una idea de cultura, dels orígens de Grècia i Egipte fins a referents moderns com Beckett, exhortació a l’absurd entre molts altres motius dispersos.
Sense diàlegs, el cos humà i els seus significats són la pregunta i la resposta, plumbi llenguatge escènic del barroc contemporani. També hi ha tecnologia: una pantalla arraconada que no mostra cap missatge clar, i aquest enorme dispositiu d’emissió de sons que rep el públic, màquina antiavalots que anticipa el malson de la violència de l’home cap a l’home. Tampoc hi ha esperança al final, amb la immaculada aparició d’un nen que hereta la porra policial per perpetuar el càstig.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- TURISME DENTAL Alerta sobre la nova moda de viatjar al Marroc a la recerca del somriure perfecte: «És una temeritat»
- Successos Mor un menor de dos anys en quedar-se tancat dins d'un cotxe a Valls
- Ocupació pública El Govern aprova aquest dimarts la pujada salarial del 0,5 % pendent per als funcionaris, segons CCOO i UGT
- Rellotge biològic masculí La ciència confirma que l’edat del pare és clau en el desenvolupament del fetus i la salut del nadó
- Sanitat pública Catalunya reforma l’atenció primària perquè en un any es pugui oferir assistència en 48 hores
- Salmonel·losi, la intoxicació estrella de l’estiu: riscos, símptomes i consells pràctics per evitar la infecció
- Les finances del club Radiografia de l'economia del Barça: "Hem passat de l'UCI a planta"
- Successos Mor un menor de dos anys en quedar-se tancat dins d'un cotxe a Valls
- Segons l’Institut Carles III Espanya registra 265 morts prematures atribuïbles a la calor de l’última setmana, 43 a Catalunya
- Corrupció al PSOE Els socis de Sánchez planten Feijóo i rebutgen negociar una moció de censura