Jane Birkin, emocionants retalls de vida al Teatre Grec

Però Birkin va venir acompanyada del cançoner d’‘Oh! Pardon tu dormais’, el segon en el qual es prodiga com a lletrista (després d’‘Enfants d’hiver’, 2008), i que reflecteix una profitosa entesa amb Étienne Daho, autor de les músiques i director artístic de l’espectacle. Si la cançó francesa és reconeguda per posar el pes en la paraula, Daho representa la connivència del text amb la melodia suggerent i l’ambientació elaborada. Tot això, amb un accent pop, en contrast amb la fibra orquestral que la va envoltar en el Primavera Sound del 2018.

Rumb a Melody Nelson

Arquitectura elèctrica refinada, amb colorit tímbric i subtils ‘grooves’, jugant amb la mitologia a la peça d’obertura, incursió instrumental a ‘Je t’aime... moi non plus’ que ella, entrant en escena amb lentitud, va desviar cap a una altra peça de la mateixa època, ‘Jane B.’, abans d’introduir-se en les noves cançons. Aquí hi va haver el pop sumptuós de ‘Ces murs épais’, ‘Cigarettes (al·lusió a la Kate) i ‘Catch me if you can’. Estàtica, recolzant-se amb una mà al tamboret i transmetent certa fragilitat producte de la malaltia, continuava sent la mateixa Birkin precisa en la manera de dir els textos i d’entonar-los amb la seva lluminosa expressivitat.

Notícies relacionades

Delícies per ballar plorant

Leonard Cohen i ‘Hallelujah’, de la mística a l’orgasme

Per als degustadors de la llegenda, el tram més disfrutable el van posar els quatre temes centrals de l’àlbum ‘Histoire de Melody Nelson’ (1971), de la ‘Ballade’ a ‘L’hôtel particulier’, que va saludar amb un «merci, Serge» i mirant al cel. Una recreació exquisida, a la qual van seguir altres números amb la firma Gainsbourg, com ‘Di doo dah’ i el tendre ‘Ex fan des sixties’, en què, en el seu recorregut pels ídols perduts, va afegir David Bowie i Lou Reed. Encadenant bisos, Birkin va culminar la nit d’una manera inesperada, «una sorpresa per a Barcelona», furibund assalt al tema ‘Putain putain’, d’Arno, a cop de rock punky, que va trencar l’atmosfera encantada i amb el qual potser va alliberar tensions acumulades.

---

Nota editorial: EL PERIÓDICO no il·lustra aquesta crítica amb una fotografia de l’actuació de Jane Birkin al Teatre Grec perquè va considerar inacceptables les condicions imposades per l’artista als reporters gràfics.