‘La novela ideal’, de Juan Miñana: Barcelona mística i guerrera

Amb els elements de la novel·la històrica i amb una escriptura neta, precisa i allunyada de qualsevol floritura, Miñana aconsegueix traslladar una atmosfera que beu de la font del verídic però que juga amb el poder de la ficció, que es cola a tot arreu en un llibre que explica la veritat ‘com si’. En aquesta alternança entre història i imaginació, la novel·la aconsegueix el que es proposa: oferir al lector la geografia mental, social, religiosa, cultural i política d’una ciutat i un país a la recerca de la utopia, de la vida bohèmia i de la llibertat total , però que acabarà per convertir-se en un quadro amb el color gris del dictatorial, del prohibit i amb el pes insuportable de la submissió a les idees unívoques. 

Notícies relacionades

La vida sense Paul Auster

‘Marbella’, un retrat de "l’ONU del crim"

El poeta Viura, de qui Gaziel va afirmar que era «la prova del desastre que suposa ser un intel·lectual pur en aquesta terra» i sobre qui Josep Pla es preguntava «qui era aquell home? Sempre em va semblar un home del ‘subsol’ en el sentit que donava a aquesta paraula Dostoievski», passarà la novel·la a la presó després d’una denúncia que diu així: «La present denúncia, de data 23 de desembre del 1941, es refereix a un personatge alienat que suposadament s’ha quedat a càrrec de l’esmentada casa, i que ha donat mostres d’immoralitat al passejar-se nu pel pati de la vivenda, a la vista de les cases veïnes, i de parlar sol i en veu alta abraçant un arbre. Es posa de manifest que a la casa que ocupa el denunciant –Rosaleda, 21– hi viuen dues filles menors d’edat educades en la rectitud cristiana i els bons costums». La seva estada a la presó s’allargarà durant mesos, però el lector des de l’inici assistirà a una alternança entre la vida de la presó i la vida de fora. Aquesta és l’estructura que ha triat Miñana per a la seva ficció i la que li permet fer conviure els dos temps del personatge principal: l’enfora futur i el dintre present d’un Viura que conviuen a l’uníson al món de la ficció, en una constant anada i vinguda entre l’exterioritat i interioritat d’un personatge que mirarà de lluitar contra les convencions beates d’una ciutat que retalla tota pretensió de llibertat. 

Miñana ha volgut que el seu retrat de Barcelona transiti per les tortuositats d’unes vides negades per un entusiasme romàntic i per uns discursos que són emblema d’una «fraternitat universal» encara per venir.