Studio Ghibli, la factoria japonesa que va convertir l'anime en cinema d'autor i refugi moral, Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats 2026

Fundada el 1985 per Hayao Miyazaki, Isao Takahata i Toshio Suzuki, Studio Ghibli ha construït una obra col·lectiva d'abast universal, encara que inevitablement associada a la figura de Miyazaki, el seu autor més cèlebre i un dels grans noms del cinema contemporani. Pel·lícules com "El meu veí Totoro", "La princesa Mononoke", "El viatge de Chihiro", "El castell ambulant", "El vent s'aixeca" o "El noi i la garsa" han situat la productora en un territori singular: el d'una animació capaç de parlar al cor dels infants sense simplificar el món dels adults.

A diferència d'altres grans estudis de l'animació, Ghibli no ha aixecat la seva influència només sobre la lògica de la marca, sinó sobre la creació d'un imaginari moral i poètic recognoscible arreu del món. Totoro, potser la seva criatura més emblemàtica, no és una icona comercial en el sentit clàssic, sinó una presència protectora: una figura silenciosa, bondadosa i misteriosa que resumeix bona part de la sensibilitat de l'estudi.

La concessió del "Princesa d'Astúries" de Comunicació i Humanitats premia aquesta dimensió artística i humanista. En les pel·lícules de Ghibli, l'aventura sol conviure amb la pèrdua, la bellesa amb l'amenaça ecològica, la fantasia amb la memòria històrica i la imaginació infantil amb preguntes profundament adultes. El seu cinema ha eixamplat el prestigi internacional de l'anime i ha contribuït que l'animació sigui reconeguda com una forma major d'expressió cultural capaç d'oferir històries universals susceptibles d'arribar i emocionar tant el públic infantil com l'adult.

Notícies relacionades

El DocsBarcelona 2026 convida a viure l’emoció de «les històries humanes que hi ha darrere dels grans titulars»

Studio Ghibli o la poesia en l'animació, per Quim Casas

Tot i que Miyazaki ha estat el rostre més visible de la companyia —no en va l'adaptació al cinema del seu còmic "Nausicaä de la Vall del Vent" va ser el títol que va impulsar la creació de l'estudi—, el premi distingeix la factoria en el seu conjunt: una productora que, des del Japó, ha creat un llenguatge propi i una sensibilitat compartida per espectadors de generacions i països molt diferents. Takahata, autor de títols essencials com "La tomba de les cuques de llum" o "El conte de la princesa Kaguya", posseïdor també d'un dibuix preciós que moltes generacions arreu del món van gaudir abans en el popular anime de "Heidi", va aportar una mirada igualment decisiva a aquesta identitat. El productor Suzuki, per la seva banda, va ser clau en la consolidació artística i industrial de la companyia.

Amb aquest reconeixement, els premis "Princesa d'Astúries" incorporen a la seva nòmina una institució cultural que ha canviat la manera d'entendre l'animació contemporània. Studio Ghibli ha demostrat que els dibuixos animats podien ser també cinema d'autor, pensament visual, memòria emocional i refugi moral en un món cada vegada més sotmès a la velocitat, el consum i la violència. El jurat del premi de Comunicació i Humanitats ha estat presidit per Miguel Falomir Faus i amb Óscar Loureda Lamas com a secretari, amb Irene Cano Piquero, Juan Fernández-Miranda Fernández-Miranda, Álex Grijelmo García, Alma Guillermoprieto, Isabel Izquierdo Peraile, Miguel Ángel Liso Tejada, Begoña Lolo Herranz, Catalina Luca de Tena y García-Conde, Cristina de Middel Puch, Miguel Ángel Oliver Fernández, Enrique Pascual Pons, Ana Santos Aramburo i Diana Sorensen com a vocals.