Festival d’estiu de Barcelona

Christina Rosenvinge invoca Safo al Teatre Romea

La rockera es transforma en la poeta més famosa de l’antiguitat, un cant a la dona, transgressor i lliure, que recalarà a Barcelona fins al dia 24

DAVID RUANO

No va ser difícil convèncer la rockera Christina Rosenvinge per transformar-se en Safo i donar vida a l’esperit lliure dels pocs textos, de caràcter amatori, que ens han arribat de la poeta clàssica de l’illa de Lesbos, que va donar origen als adjectius lèsbic i sàfic per la seva temàtica. ‘Safo’, acabat d’estrenar al Festival de Mèrida, aterra del 14 el 24 de juliol al Teatre Romea. La música és de Rosenvinge, la direcció i l’escenografia –tota rosa– de Marta Pazos i el text de María Folguera. «No vaig dir que sí immediatament quan em van proposar el projecte perquè mai s’ha de fer, però sabia perfectament que ho faria (riu). Només m’interessava saber la llibertat que em donarien. Ni tan sols me’n vaig adonar de si hi havia molt o poc pressupost. En aquest aspecte, ho hauria acceptat sí o sí, perquè em semblava un projecte important, una idea que se m’havia d’haver acudit a mi perquè jo ja havia musicat Ovidi però no havia adaptat Safo. Potser això vulgui dir que se l’ha de divulgar perquè és una gran desconeguda». La cantant pensa gravar la música del muntatge en disc després de la seva presentació als Teatros del Canal, «però donant-li també una forma diferent». A l’obra les cançons es presenten de vegades com duos, de vegades incompletes. «En escena hem jugat molt amb el format. Al disc li donaré una altra volta, també inclouré altres temes que han quedat fora».

Experiència transformadora

Notícies relacionades

L’experiència de ‘Safo’ l’ha transformat fins i tot en l’àmbit personal. «Jo, que soc més espartana que hedonista, estic aprenent a relaxar-me i disfrutar. Acostumo a ser al centre de l’escenari i aquí no és així». Treballa amb set actrius i cantants més, les muses de Safo. ¿Què opina la cantant d’algunes crítiques que han vist l’espectacle amb uns ulls, diguem, molt masculins? «Nosaltres sabíem que estàvem fent una cosa transgressora i estàvem preparades perquè molta gent no ho entengués però també sabíem que agradaria. No sabíem que entusiasmaria tant com està entusiasmant un sector del públic. Però per descomptat sempre que fas una cosa arriscada i poc conservadora tindràs certa crítica davant. Jo, com que tinc una carrera més llarga que la Marta (Pazos) i la María (Folguera), ja m’he vist en la situació de fer coses que no es van entendre, així que acostumo a relativitzar tot això. Llegeixo les crítiques, per descomptat, perquè s’aprèn molt, ja que moltes vegades l’encerten i és això és molt important. Però sé fer la tria, sé quina part ve de prejudicis i quina són judicis nets».

Cant a la llibertat

Mentre preparaven el muntatge assegura no haver pensat directament en l’onada conservadora que avui amenaça les dones. «Quan vam començar al novembre encara no feia la sensació que un muntatge així fos tan necessari políticament. Fer això és un exercici de llibertat, de reivindicació de la sexualitat femenina. Al cap i a la fi parla de la comunitat femenina com a germen creador». Rosenvinge tem que la involució arribi a Espanya i està disposada a sortir al carrer si fa falta. Ja ho va fer el 2015 quan Gallardón va intentar canviar la llei de l’avortament. «Els últims anys, el pensament feminista ha passat de ser una cosa residual a una cosa general però també és veritat que la reacció en contra va creixent any rere any, la qual cosa requereix una enorme intel·ligència per part de les dones. Hem de ser molt pràctiques en els nostres plans. Crec que el feminisme s’ha d’unir i s’han d’establir llaços fins i tot amb el feminisme de la dreta. En aquest cas hem d’apostar per un feminisme transversal».

Inicia sessió 0 Comentaris

Experiència transformadora

Antonio Orozco: «Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible»

¿On és Martin Margiela?

Cant a la llibertat