30 anys sense Camarón de la Isla: un repàs de les seves cançons més icòniques

Una revolució en el gènere del flamenc que en el seu moment li va ocasionar no pocs qüestionaments dins el gremi, un autèntic fenomen de masses fins l’últim dels seus dies i una figura totalment revolucionària i influent de qui actualment beuen molts dels artistes més avançats.

Just quan se celebren 30 anys de la mort del ‘cantaor’ José Monje Cruz, Camarón de la Isla, el mite segueix intacte. I no només des de la perspectiva purament musical, sinó també en l’àmbit popular. I és que centenars de fidels peregrinen cada any fins a la localitat gaditana de San Fernando per retre homenatge al ‘cantaor’ davant la seva tomba. Fins aquest punt arriba a la devoció per Camarón.

El seu llegat artístic continua sent avançat al seu temps i, alhora, totalment respectuós amb el passat del que beu. Les desconfiances que va generar una obra mestra com ‘La leyenda del tiempo’ s’han convertit avui dia en elogis unànimes i influència capital per artistes de molt diversa índole com Rosalía o el ‘cantaor’ Israel Fernández, que va deixar una de les sentències més eloqüents sobre el geni gadità: «Hi ha una sèrie de figures de la vella escola, de què jo mamo, i després hi ha Camarón i Paco. Aquests són els que manen en el flamenc. Els millors a anys llum, d’aquí a tres mil o cinc mil anys més. Van obrir la música sense necessitat d’anar-se’n enlloc».

Notícies relacionades

‘Flamenco y flores’, l’autohomenatge de la Trini dissident a L’Orgullosa

Jordi Clos: mig segle divulgant els secrets de l’antic Egipte

Vet aquí un repàs d’algunes de les seves cançons més representatives.

‘Tu cariño es mi castigo’ (‘Arte y Majestad’, 1975)

‘La Tarara’ (‘La leyenda del tiempo’, 1979)

‘Volando voy’ (‘La leyenda del tiempo’, 1979)

‘Como el agua’ (‘Como el agua’, 1981)

‘Soy gitano’ (‘Soy gitano’, 1989)

En vida no va conèixer aquesta infrangible unanimitat que suscita ara. Sempre va ser qüestionat. En els anys 70 per atrevir-se amb tot i acostar-se a estils desqualificats llavors com a ‘nonainos’. I ja entrats els 80, la lletania sobre si mantenia o no les seves facultats el va perseguir fins l’últim dia. Però alhora, va despertar una febril adoració fins a punts aclaparadors. Messies gitano i mite molt abans de morir. Absolut.