Memòria popular

‘Flamenco y flores’, l’autohomenatge de la Trini dissident a L’Orgullosa

A1-149799513.jpg

A1-149799513.jpg / Laura Guerrero (EPC)

  • El Perro de Paterna, històrica penya flamenca que servia de refugi a la Flor del Campo, recordarà aquest diumenge la seva veïna i totes les identitats de la perifèria

  • Flamenco Queer afegirà al seu repertori ’Ay, Torete’, banda sonora de la tercera entrega de Perros Callejeros, cançó que connecta de forma sorprenent amb el mite local

4
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en moviments socials i veïnals

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Al 31 de la Via Bàrcino, després d’un petit i fosc passadís, un humil i lluminós pati interior, modest refugi climàtic en tota regla aquest juny abrasador. En aquesta discreta i vella finca de Trinitat Vella va viure la Flor del Campo, a qui els més grans del lloc recorden cantant a les seves veïnes mentre estenien la roba a la vorera del davant, que fins a 1989 eren horts i camp banyats pel Rec Comtal. D’altres la recorden jugant amb els nens del barri i organitzant la revetlla de Sant Joan o empolainant les nòvies del seu carrer i decorant les seves cases amb flors, una de les seves passions.

Molts d’altres la recorden també cantant i ballant a El Perro de Paterna, històrica penya flamenca del barri que té una història estretament lligada a la Flor del Campo, que aquest diumenge li rendirà un sentit homenatge en el marc de L’Orgullosa, aposta barcelonina per descentralitzar i desmercantilitzar la celebració de l’orgull gai. Una festa que vol transcendir Flor i ser un autohomenatge col·lectiu organitzat per una potent aliança entre la penya flamenca, Maletas Viejas –premi Ciutat de Barcelona en la categoria de cultures populars i comunitàries– i Memòria Viva. 

La festa d’aquest diumenge a les 11 del matí a la Llosa del Metro de la Trinitat és una parada en el camí de la recuperació de la memòria d’aquesta veïna del barri morta el 2000 que serveix d’excusa a Maletas Viejas i a Memòria Viva, instigadors del projecte, per reivindicar les identitats dissidents de la perifèria del passat i del present. Una recuperació de la memòria popular que els ha servit per descobrir mil facetes de la vida de la Flor del Campo, que han servit d’excusa per rescatar mil històries col·lectives del barri. Des del seu passat més rural –quan collia flors en els camps arrasats per la construcció del gris nus de la Trinitat–, les tradicions del camp portades pels centenars de famílies d’origen andalús, com la celebració de Las Cruces de Mayo o les seves arrels flamenques, encara molt vives, com es veurà en l’actuació que aquest diumenge protagonitzaran nenes del barri, que encara ballen a la petita escola de dansa al passadís de la Trinitat. 

Sobre aquestes últimes pivotarà l’acte del dia 19, titulat ‘Flamenco y flores: cabaret flamenc i memòria de la Flor del Camp’, presentat per Brigitta Lamoure i en qual, a més de la penya cultural i recreativa andalusa, actuarà Flamenco Queer, que a petició de l’organització afegiran al seu repertori una cançó que ha marcat, i de quina manera, la investigació sobre la Flor del Campo: la mítica ‘Ay, Torete’, banda sonora de la tercera entrega de Perros Callejeros. Preparin-se perquè ve una història màgica.

Antonio Sánchez Concha, cantant i un dels fundadors de la mítica banda Bordon 4, tenia un canal de Youtube en el qual, durant el confinament total a l’inici de la pandèmia, anava penjant anècdotes i reflexions per amenitzar la tancada als seus fans. En un d’ells va compartir la veritable història que hi ha darrere la cançó ‘Ay, Torete’ (1980), que en principi es creia que la van escriure per a la banda sonora de la tercera entrega de Perros Callejeros. «En realitat, la lletra no parla de la delinqüència, sinó de l’homosexualitat», va revelar Sánchez Concha. «Torneu a escoltar-ne la lletra i l’entendreu», assenyalava.

Fer-ho posa els pèls de punta:

“Ese ha sido tu destino, criticado y perseguido, constantemente;

planta cara a la sociedad, que te da la espalda.

No renuncies a la libertad, que tu cuerpo reclama,

no te sientas marginado, porque no te comprenden.

¿Quién será el equivocado?, ¿quién será?”. 

Notícies relacionades

¿Fins allà la vinculació amb la Flor del Campo? No, hi ha molt més. En el mateix vídeo, el cantant va explicar que el títol original de la cançó era, per a estupefacció de les veïnes de la Trini, Flor del Campo. «Una vegada vaig conèixer un pintor transformista a La Casa de Andalucía de Santa Coloma (un lloc que, segons molts altres testimonis recollits durant la investigació popular, freqüentava la Flor). Em va explicar la seva història i li vaig dir que donava per a una cançó, si em permetia explicar-la. Va dir que sí i va desaparèixer. Vam arribar a gravar una maqueta i tot, però es va quedar en un calaix. Quan, al cap d’un temps, ens van trucar per escriure la banda sonora de ‘Perros callejeros’, vam pensar: ‘¡si ja la tenim!’, i només vam canviar la primera frase: ‘Ay, Torete’ en lloc de Flor del Campo», explica en el vídeo l’ànima de Bordon 4, que va dinamitar prejudicis.

La potència de l’equívoc

«Fins i tot l’equívoc és potent i reflecteix les diferents repressions que es pateixen a les perifèries», apunta Marta Vallejo, membre de La Fundició, cooperativa que impulsa el projecte Memòria Viva de l’ICUB. «He intentat contactar amb Antonio Sánchez Concha per Facebook, però de moment no ens ha respost. Ens encantaria parlar amb ell, explicar-li el projecte i escoltar la cançó original. Seria brutal», apunta Dani Ruiz, membre de Maletas Viejas.