Flick se surt amb la seva: de l’avís dels egos al triomf d’«un equip»

D’un seriós problema, l’absència de la seva estrella sempre ho serà, el tècnic, l’actitud del qual ha canviat aquest estiu (¿algú hauria imaginat un Flick tan bel·licós amb De la Fuente mesos enrere?) va trobar una oportunitat. Ni li va tremolar el pols quan el rellotge li va brindar l’ocasió de fer seure Raphinha a la banqueta, com si fos el Kounde de la temporada passada, perquè va arribar tard a la sessió d’activació. Ni amb Lamine a la grada va salvar el capità brasiler de la seva impuntualitat. Qui la fa, la paga.

Flick és més seriós que mai. Més atent. Té el radar obert des de fa setmanes. En permanent estat de vigilància perquè no vol que l’obra aixecada en temps rècord el curs passat –va ser un dels equips de referència del món esclafant el Madrid d’Ancelotti, a qui va condemnar a l’acomiadament, i va precipitar el projecte de Xabi Alonso– s’espatlli tan aviat i per motius que no siguin purament esportius.

Fins a sis canvis –alguns obligats; d’altres, no– va introduir l’entrenador del Barça en l’onze inicial que va alinear contra el Rayo just abans que es visqués l’aturada. I el seu equip va captar a la primera, tot i que tingués una davantera inusual –Roony, Ferran Torres i Rashford–, la idea de l’alemany. Va abandonar els egos en el vell vestidor de Vallecas i va rescatar el vestit del vell Barça. Del Barça de Flick. O sigui, un grup compromès, generós, intens en la pressió –la primera rematada a porteria del València va arribar en el minut 70, ja amb el 4-0–, dinàmic, capaç de construir un cabal ofensiu de manera equilibrada i coherent. Fins a 24 rematades va firmar l’insòlit grup que va dissenyar el tècnic blaugrana, 10 a porteria, sis gols (un a la primera part, cinc a la segona), i va eixamplar la profunditat de la plantilla, on ningú es pot sentir imprescindible.

I va ser Fermín, el mitja punta mentider, aquest que ningú veu però és tot un tresor perquè desembussa partits amb una naturalitat sorprenent, el que simbolitza al contrari a l’ego. Tipus altruista, a qui alguns empenyien a marxar aquest mateix estiu. Però ell s’hi va resistir, convençut que tindria el seu moment. I va arribar quan més ho necessitava el mateix Fermín, a més del Barça. I, per descomptat, Flick, que va començar el seu retrobament amb la Lliga sense Lamine Yamal (lesionat), De Jong (lesionat), sense Balde (lesionat), sense Araujo o Christensen (suplents i ni un minut contra el València), sense Raphinha (va sortir en el descans i va marcar dos gols), sense Lewandowski (va aparèixer al minut 68 i va marcar dos gols) i sense Dani Olmo (va aparèixer a la gespa de l’Estadi Johan Cruyff després del 4-0 substituint Rashford i li va donar temps a regalar una assistència al ‘9’ polonès).

«El més important és l’equip»

Notícies relacionades

El Barcelona enlluerna el València en una capsa de sabates

Que bé, que t’has quedat

El Barça, en la recerca del seu retrobament amb si mateix, va aconseguir enterrar els egos que pul·lulaven pel vestidor. «Hem guanyat com un equip, com en la temporada passada, amb la relació entre els jugadors. Sempre es tracta d’un equip i no pensar només en un jugador individual. El més important és l’equip», va confessar orgullós l’alemany, que va acabar amb un Barça nascut a la Masia en què van cohabitar fins a set jugadors en la golejada al València –Flick ha firmat un 20-2 al grup de Corberan en 13 mesos– per rubricar un altre onze insòlit: Joan Garcia, Kounde, Eric Garcia, Pau Cubarsí, Jofre Torrents, Marc Bernal, que va tornar després de més d’un any d’absència per la greu lesió que va patir a Vallecas, Marc Casadó, Dani Olmo, Raphinha, Lewandowski i Fermín.

«Des del principi vam fer el que jo volia, estic molt content. Ens hem concentrat en la feina i a comportar-nos com un equip», va admetre el tècnic de l’equip més golejador de la Lliga. Va sumar sis gols en el petit Johan Cruyff en un sol partit, mentre el fastuós Madrid de Mbappé suma vuit gols en quatre jornades. El Barça de Flick en suma ja 13. Hansi es va sortir amb la seva i van enterrar els egos en dues setmanes.