Concerts Simfònics al Palau

Un fervent fins aviat

L’OSV, dirigida per Salvador Brotons, acomiada el curs al Palau amb un ambiciós programa i un gran èxit de públic

Lorenzo Duaso

La 26a edició del cicle Concerts Simfònics al Palau, una coproducció entre l’auditori modernista i l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), va acomiadar aquest dissabte el seu curs amb un ambiciós programa –posposat per la pandèmia– que incloïa dues obres de gran complexitat: el ‘Cant Espiritual’ de Montsalvatge (1960), que s’inspira en el poema homònim de Joan Maragall, i la ‘Simfonia núm. 9 en re menor, op. 125, «Coral»’ de Beethoven (1824). El quart moviment d’aquesta última posa en música l’‘Oda a l’alegria’ de Friedrich Schiller, que en aquest cas s’ha escoltat en la versió catalana que va fer el mateix Joan Maragall, ‘Cant de joia’. A Barcelona, l’obra es va estrenar al Liceu l’any 1900 amb el debut liceista de l’Orfeó, conjunt que, amb la Sinfónica de Madrid, el va portar al Palau en primera audició el 1910.

Els dos compositors s’inspiren en textos que incideixen en la fraternitat i si un es decanta més pel qüestionament de la fe religiosa, l’altre apunta a l’humanisme. Un Montsalvatge eclèctic i en plena etapa d’experimentació va aconseguir que l’Orfeó Català i la Simfònica de Barcelona li estrenessin la seva cantata per a cor mixt i orquestra en el 50è aniversari del Palau, ara recreada pel Cor de Cambra del Palau, dirigit per Xavier Puig, i juntament amb el Cor de la Diputació de Girona i la Simfònica del Vallès (OSV), tots sota la batuta d’Edmon Colomer. Malgrat que el programa va arribar al Palau no només prou assajat, sinó també estrenat –dijous a l’Amfiteatre Parc Catalunya de Sabadell–, va sorprendre certa falta d’equilibri entre una massa coral subtilment matisada i una OSV poderosa, amb ganes de festa; potser va faltar una prova de so una mica més rigorosa.

Poder artístic i popular

Notícies relacionades

La ‘Novena’ de Beethoven, quatre vegades més extensa que el poema simfonicocoral de Montsalvatge, va sonar més equilibrada en el ‘Finale’ cantat gràcies al cor ampliat amb cantaires d’agrupacions gironines i, un cop més, va deixar clar el seu poder artístic i popular (el programa es repetirà a Terrassa i Girona i es recupera a l’agost).

Hi va haver prou acció de conjunt fins i tot en el difícil ‘Molto vivace’, amb més nervis del necessari dels bronzes en el primer moviment, però amb una lectura general entusiasta i eficaç a excepció de la introducció del ‘Finale’. Comptant amb una plantilla solista de veus molt solvents capitanejades per la consagrada soprano Marta Mathéu i els ascendents Anaïs Masllorens (mezzo), Antoni Lliteres (tenor) i Elías Arranz (baríton), el resultat va acabar sent més que satisfactori, amb el públic d’un Palau ple dret agraint la generosa entrega dels intèrprets.

Temes:

Beethoven Palau de la Música Música clàssica

Inicia sessió 0 Comentaris

Poder artístic i popular

El ‘boom’ cosmètic coreà

Els Emmy coronen ‘Adolescencia’ i ‘The Studio’ com a millors sèries