Ramon Oller torna a Barcelona amb un desenfadat xou flamenc

Set ballarins i la ‘cantaora’ Kyra Shimai, que a més de cantar dona un contrapunt especial, protagonitzen una proposta estructurada a base de números curts. Està pensada per mantenir l’interès del públic a la Sala Aquarella, on es pot anar a veure el xou i prendre una copa o sopar de tapes. És la primera nova producció que Oller estrena a Barcelona des de fa 15 anys. «El flamenc és un art universal internacionalment conegut», destaca el creador, fundador de la desapareguda companyia Metros de dansa contemporània.

Oller, que ha creat moltes versions de ‘Carmen’, ha decidit canviar el seu tràgic final. «Ja estic fart de tanta mort. No en volia cap més així que aquesta vegada he decidit salvar Carmen en aquesta versió de ‘Flamenco voyage’, en què surt molt glamurosa, estil Hollywood», ressalta Oller, que feia 15 anys que no estrenava una producció a Barcelona. El rol l’assumeix Montserrat Selma, una ‘bailaora’ amb sòlida trajectòria a qui admira i que havia treballat amb Joaquín Cortés. Completen el repartiment Enrique Arias, un ballarí «diferent», i joves valors «dels que sentirem parlar», apunta, com María Fernández i Pol Martínez, formats a l’Institut del Teatre. També integren l’equip artistes que ja coneixia com Kevin Donaire, Melisa Maciuk i Rubén Moreno.

Actor i coreògraf

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança

La vellesa no és un forat negre

Des que va tancar Metros, la seva vida va canviar. Des de fa temps treballa sobretot a l’estranger. «Abans de la pandèmia era a Nova York, després me’n vaig anar a Puerto Rico. Però volia estar tranquil i vaig tornar a Catalunya». Per ell, que va ser director del Centre Andalús de Dansa i que ha treballat amb figures com Cristina Hoyos i Belén Maya, crear una proposta flamenca li ha servit per reconnectar amb Anexa, productora que gestiona l’Aquarella i el Poliorama, on Oller va estrenar ‘Romy & July’, aclamada versió de ‘Romeu i Julieta’. «No enyoro l’etapa de Metros. Pots trobar a faltar les persones i la família. Les etapes passen. S’ha d’assumir. Tot evoluciona». Fa temps que alterna el treball com a coreògraf amb el d’actor, la seva primera passió. «Vaig estudiar la carrera d’interpretació a l’Institut del Teatre. Vaig acabar fent dansa perquè vaig trobar que era la millor manera per expressar-me», recorda.

A diferència d’ell, altres ballarins de la seva època com María Muñoz i Pep Ramis, fundadors de Mal Pelo, i Cesc Gelabert continuen ballant. No el sorprèn. «És una opció que respecto. Tenen valor», apunta. També se n’ha de tenir per trencar amb els patrons de gènere, com fa la companyia de San Francisco Ballet22, composta només per homes, amb qui muntarà un nou espectacle la temporada vinent.