David Lagercrantz: «Es necessiten ‘hackers’ com Lisbeth Salander per fer front a Rússia»

Aquí presenta un tàndem protagonista: la policia Micaela Vargas, filla d’exiliats xilens torturats per la dictadura de Pinochet, i el psicòleg, bipolar i addicte als opiacis, Hans Rekke. Tots dos s’obsessionen a resoldre l’assassinat d’un àrbitre de futbol afganès, refugiat polític dels talibans. El primer sospitós és un immigrant italià alcohòlic que l’increpa durant un partit de juvenils. 

«En la literatura em ve de gust penetrar en foscors de les quals escaparia en la vida real», diu qui a ‘Obscuritas’ s’endinsa en els pous negres de la tortura i la depressió. «Intento explorar la foscor de l’ànima. Hi ha coses que temo, com la profunda depressió de Rekke, que té un trastorn bipolar i no saps si és un geni brillant o un boig. La depressió és una força tan irracional que de sobte et sumeix en la foscor i distorsiona la teva manera de veure les coses. Em fascina i m’horroritza per igual, perquè ens pot passar a qualsevol. I jo no soc gaire valent», confessa. 

Rekke és, admet Lagercrantz, un homenatge a Sherlock Holmes. «Està content si té un cas però el deprimeix que en el seu intel·lecte no passi res. Necessita la seva droga. Llavors veu les coses de forma més afilada». I té tendències suïcides. «El suïcidi és la conseqüència última de la depressió. Vargas, que és una refugiada que viu en un suburbi deprimit d’immigrants, es posa furiosa amb ell, un aristòcrata que representa tot el que ella no pot tenir. No entén que pugui caure tan avall quan és un privilegiat. Ell pot permetre’s ser feble però ella, que per sobreviure ha hagut de ser forta, no».      

El contrast entre tots dos és, explica, mirall de «la bretxa entre classes socials que avui viu Suècia, que al seu dia va ser famosa per ser la societat més igualitària del món». «Ho vaig experimentar quan vaig escriure la biografia del futbolista Zlatan Ibrahimovic, que, com la Micaela, venia d’un barri marginal, mentre que jo vinc de classe alta. Tot i que ens vam criar en mons diferents ens vam entendre i vam aprendre l’un de l’altre. S’han de trencar aquests murs», assenyala aquest antic periodista de successos.   

Després de l’11-S

L’altra temible foscor de la novel·la és la tortura. «No sé com reaccionaria jo. A l’investigar, vaig pensar, ¿fins a quin punt soc fort?, ¿què passa després de ser torturat?». «Després de l’11-S vam pensar que el món estaria més unit però amb les guerres de l’Iraq s’ha trencat més i els Estats Units van deixar de ser la nació de la justícia per ser la que tortura –continua–. Rekke se n’adona que la tortura té marques culturals, que rere hi ha una ideologia. Sap si han torturat els americans o els talibans. Els torturats no acaben dient la veritat sinó el que creuen que els torturadors volen sentir perquè deixin de torturar-los». 

«Hi ha tortura a tot el món. La guerra de l’Iraq va començar amb la mentida de les armes de destrucció massiva. Va ser la Primera Guerra Mundial del nostre mil·lenni i la mare de tantíssimes crisis que han vingut després», lamenta per enllaçar amb Ucraïna. «Qui sap el que ens oferirà aquesta guerra, però segur que ens afectarà durant generacions. Espero que s’acabi amb Putin perquè si no el parem tinc la sensació que tornarem a 1938. És impossible negociar amb un personatge com ell. És un mafiós de manual per a una novel·la negra, un home petitó amb aires de grandesa. És el malvat perfecte», opina l’autor, que està d’acord que el seu país hagi demanat entrar a l’OTAN per l’amenaça russa. «Entre democràcia i dictadura no hi ha discussió». 

Els talibans

Quan l’any passat els Estats Units van abandonar l’Afganistan i els talibans van tornar al poder, Lagercrantz va sentir una nova foscor. Al llibre, aquests assassinen una violinista. «Rere milers de morts en dues guerres va tornar a la casella de sortida. Van matar molts músics. És odi. ¿Com pot ser una amenaça la música, la bellesa o que una dona ensenyi la cara? Només si la desitges i és inabastable per tu pots tenir l’impuls primitiu de carregar-te-la». 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Suècia és el segon país de la UE amb més població estrangera. «Això ha ajudat perquè l’extrema dreta i la xenofòbia creixin, sense pressa ni pausa. I Putin ha disfrutat amb aquest auge i amb el Brexit i Trump. I és trist, però hi ha una doble vara de mesurar amb els refugiats ucraïnesos. Estan a favor d’acollir-los perquè diuen que són europeus. Però no va passar el mateix amb els sirians».   

La continuació de ‘Millennium’

‘Millennium’, saga negra amb més de cent milions de lectors de 50 països, ja té qui la continuï: Karin Smirnoff. «Ella no escriu novel·la negra i té una prosa molt peculiar». ¿Un consell? «Jo vaig ser molt fidel als personatges de Larsson perquè a molta gent no li va agradar la idea que un altre l’escrigués i va generar polèmica. Li diria que es llancés, que fos més atrevida que jo per veure fins on pot evolucionar la Lisbeth. Jo vaig obrir el camí, ja no s’enfadaran tant». Mentrestant, ell ja té els seus personatges. Abans de final d’any ha de tenir a punt la segona entrega.