Margaret Atwood contra la censura als EUA: llança una edició de ‘El conte de la serventa’ que no es pot cremar

La novel·la de «El conte de la serventa», de la canadenca Margaret Atwood, compta ara amb una «edició incombustible», a prova d’una eventual crema: l’editorial Penguin Random House ha creat en edició limitada (d’un sol exemplar) per treure-la subhasta a la casa Sotheby’s.

L’escriptora s’ha prestat a aquest joc i apareix en un vídeo de l’editorial equipada amb un llançaflames i mirant de cremar aquest llibre incombustible, sense èxit, «perquè les paraules poderoses no poden destruir-se», diu l’editorial en el vídeo.

‘El conte de la serventa»’ va ser publicat el 1985 i explica la història d’un imaginari futur als Estats Units on unes quantes dones amb capacitat de procrear són esclavitzades per tenir fills que després entreguen a les classes dirigents d’una república regida per un grapat d’homes ultraconservadors.

El llibre va tenir fama mundial gràcies a la sèrie televisiva creada per Hulu; en aquesta república distòpica només uns quants privilegiats poden llegir un número limitat d’obres, i les dones ho tenen absolutament prohibit.

La mateixa novel·la ha sigut prohibida en diverses ocasions en la passada dècada amb arguments com la seva «vulgaritat» o perquè promou la promiscuïtat sexual, segons el recompte de les Llibreries Marshall.

Fins al moment, i segons la pàgina de Sotheby’s, la «novel·la incombustible» ha arribat ja als 40.000 dòlars, tot i que espera que la licitació, oberta fins al 7 de juny, la faci pujar fins als 100.000.

Els ingressos aconseguits en la subhasta aniran destinats al PEN Amèrica, l’associació nacional d’escriptors, «en defensa de la llibertat d’expressió».

La iniciativa de Penguin, que és una picada d’ullet a la mítica obra Farentheit 451 de Ray Bradbury (on una brigada de bombers es dedica a cremar els únics existents en un futur distòpic), es produeix quan als Estats Units creix el debat sobre la prohibició de certs llibres, gairebé sempre per arguments morals i per iniciativa de persones o grups conservadors.

Segons l’Associació de Biblioteques dels Estats Units, l’any passat hi va haver 729 intents de censura de 1.597 llibres en biblioteques, ja sigui escolars, municipals o de qualsevol altra classe.

En general, els llibres vetats –per iniciativa d’associacions de pares, grups religiosos o de vegades individus– solen tenir temàtica homosexual o transgènere, o de vegades tracten amb llenguatge cru qüestions de sexe i violència racial, però la censura arriba en ocasions a obres de ressonància mundial com «1984» de George Orwell.

Notícies relacionades

Mendoza vola a la FIL per passar el testimoni de la seva Barcelona literària

Rosalía, una cap que sap escoltar

En algunes llibreries de Nova York, els responsables han posat un aparador on es promocionen específicament «llibres prohibits», i entre ells apareixen alguns de Toni Morrison (premi Nobel el 1993) o fins i tot el clàssic «El vigilant al camp de sègol» de J. D. Salinger.

La xarxa de biblioteques públiques de Nova York ha llançat aquest mes de maig la iniciativa «Llibres prohibits per a tothom», on posa a disposició del públic de forma gratuïta les versions electròniques d’alguns dels llibres contemporanis més freqüentment prohibits a tot el país.