La guerra d’Ucraïna redobla l’impacte del ‘Wozzeck’ de Kentridge al Liceu

La posada en escena de Kentridge utilitza un ‘collage’ amb titelles, animació, dibuixos, projeccions i coreografies per situar l’acció i reflectir la ment de Wozzeck, les seves pors i premonicions. Ara, amb guerra a Ucraïna, Goerne avança que l’obra tindrà una altra lectura: «Els últims 15 minuts sembla que hagin sigut creats per a aquest moment, atesa la situació a Europa. És un manifest brutal».

El cantant que va participar en el rèquiem antibel·licista de Britten a principis de temporada, afegeix: «He fet moltes produccions de ‘Wozzeck’, però queden lluny del clímax teatral al qual s’arriba amb aquesta».

L’obra està inspirada en ‘Wozzeck’, una peça teatral de Georg Büchner (1813-1837) basada en el cas real del jove soldat Johann Christian Wozzeck. Situat en la confluència del romanticisme i del realisme social, el drama plasma la misèria i la desesperació de les classes desfavorides en una societat capitalista.

Guerra i deshumanització

Kentridge, aclamat artista visual, remarca en aquesta versió la deshumanització que Berg va plasmar en aquesta obra. El compositor va reflectir el que va veure representat el 1914, abans que esclatés la Primera Guerra Mundial. Ser destinat al Ministeri de la Guerraen lloc del front li va permetre seguir amb la creació de l’òpera, precursora de l’expressionisme alemany, que es va estrenar el 1924 a l’Òpera Estatal de Berlín amb gran èxit. Kentridge trasllada l’acció a aquest conflicte que ha assolat Europa. Els paisatges a carbonet projectats incideixen en un context devastador. Totes aquestes ferides i la violència dels camps de batalla que es van acumulant en la ment del soldat Wozzeck, oprimit pel seu capità i per un metge que realitza una insòlita experimentació clínica amb ell. Descobrir que la seva companya Marie, amb qui té un fill, l’enganya amb el tambor major és el cop definitiu per al protagonista, que assassina la Marie i després se suïcida. Tant la guerra com els feminicidis segueixen a l’ordre del dia al segle XXI.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Bocelli il·lumina el Sant Jordi

‘Wozzeck’ alterna l’humor amb l’horror. La música atonal i el cant parlat predominen en una partitura dividida en tres actes, cada un dividit en cinc escenes. «És una obra immensa. Només Bach podria ser al seu costat quant a perfecció interna», destaca Pons. «Musicalment, és una successió d’estils diferents que obeeixen a una estructura clàssica», assenyala el mestre, màxim responsable musical del Liceu. «I rítmicament va al límit, molt més que Stravinski. Berg, que no tenia prou elements per fer música com van tenir després Berio i Ligeti, combina parts tonals, atonals i un incipient dodecafonisme».

Kentridge, artista compromès i combatiu des dels temps de l’apartheid, que coneix tant el dibuix i l’escultura com el teatre, el cine i el videoart, ha treballat en diverses òperes. Es va introduir en el gènere amb ‘Il ritorno d’Ulisse’ (1998), versió abreujada de l’òpera de Claudio Monteverdi ‘Il ritorno d’Ulisse in patria’ (1640). Ha muntat títols com ‘La flauta màgica’, de Mozart, ‘Nos’, de Xostakóvitx, i ‘Lulu’, de Berg. Com en altres ocasions, en aquest muntatge s’ha acompanyat d’un equip de fidels col·laboradors, entre els quals hi ha Luc de Wit (codirector d’escena), Sabine Theunissen (escenografia), Catherine Meyburgh i Kim Gunningentre (videoprojeccions), Greta Goiris (vestuari) i Urs Schönebaum (il·luminació).