Art a Barcelona

La llum de Turner il·lumina el MNAC

Un centenar d’obres del millor paisatgista del període romàntic reflecteixen en una exposició en col·laboració amb la Tate el seu interès per la natura i els fenòmens atmosfèrics
En paral·lel, una altra mostra reuneix 80 peces sobre la mateixa temàtica d’artistes del segle XIX de la col·lecció del museu barceloní

«Tant de bo tingués un color per fer-les encara més negres», va dir sorprenentment, referint-se a les seves obres, William Turner (1775-1851), considerat el gran pintor de la llum i el millor paisatgista del període romàntic pel domini que va demostrar sobre ella i sobre el color i l’atmosfera. Als seus quadros i milers d’esbossos i dibuixos va transmetre el seu interès per la natura i als fenòmens atmosfèrics: les tempestes, el moviment dels núvols, els arcs de Sant Martí, la boira, la lluna, el mar o el foc van omplir les seves aquarel·les i olis. Però, sobretot, el sol, el seu tema preferit. Ell mateix proclamava que era «el més bonic dels éssers» i «font d’alegria». Fins i tot s’afirma que les seves últimes paraules abans de morir van ser «El Sol és Déu».

En cas de reflectir la fascinació per la natura que el pintor anglès va plasmar als seus paisatges, buscant sempre capturar la lluminositat també en contrast amb les ombres s’ocupa l’exposició que fins a l’11 de setembre pot visitar-se al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i que en col·laboració amb la Tate de Londres reuneix un centenar de pintures, dibuixos, gravats i llibretes d’apunts de l’artista. El seu títol, ‘Turner’. La llum és color’, que remet a una famosa frase que l’artista va pronunciar en una conferència el 1818.

Una de les particularitats d’aquesta mostra, que no és cronològica ni retrospectiva, assenyala el seu comissari, el conservador David Blayney Brown, és que combina obres acabades de Turner amb una gran quantitat d’esbossos, estudis i aquarel·les, que són de caràcter privat i que mai va pensar mostrar al públic. «Aquests els feia a l’aire lliure i li servien per memoritzar i recordar el que veia en aquell moment i per experimentar. Després, ja al seu taller, els utilitzava com a elements del paisatge que apareixerien a les seves obres, algunes de pintades molts anys després d’haver fet els esbossos», assenyala recordant per exemple quatre estudis de color del 1802, realitzats durant una visita a Grenoble, que van culminar en una aquarel·la del 1824. «Va ser un avançat al seu temps. Va crear com un banc d’imatges de fenòmens naturals», afegeix. I tot i que no eren obres acabades el fet que els conservés suggereix que estava satisfet amb el seu estat inacabat.

Turner va captar paisatges de la Gran Bretanya i d’Europa continental. Dos llocs l’obsessionaven especialment, revela Blayney: Els Alps suïssos, més foscos i tenebrosos, i Venècia, càlida, brillant i acolorida. Aquests contrastos els va reflectir sovint en els seus quadros ja que considerava que no hi ha llum sense foscor i entrellaçava totes dues per aconseguir més impacte. Apunta el comissari, antic conservador en cap a la Tate, l’obra ‘Apolo i Pitó’ (1811) amb el déu del sol i la llum, enfrontant-se a la bèstia sorgida d’una cova fosca, o ‘Llac Buttermere, amb part de Cromackwater, Cumberland, un ruixat’, on l’arc de Sant Martí destaca en una atmosfera ombrívola i tempestuosa, i que es basa en un esbós en aquarel·la que probablement va presenciar al Districte dels Llacs a Anglaterra. «En la seva època, el color negre no tenia bona premsa, però Turner el va defensar sempre».

L’amenaça de la Revolució Industrial

També el paisatgisme era considerat com un gènere menor. Ell, desafiant convencions i amb noves tècniques, va aconseguir elevar-lo a la categoria de gran art. ‘Matí entre el Coniston Fells, Cumberland’ «resumeix l’ànima de l’exposició», segons Blayney: la tela, en format vertical, «reflecteix un paisatge anglès, la sortida del sol, com els núvols i la boira van difuminant-se i la sonoritat i el dinamisme que transmet un rierol que descendeix».

En els viatges que va fer per Europa durant dècades, Turner va observar les forces d’una natura que començava a veure’s transformada i amenaçada per la Revolució Industrial i així ho van reflectir alguns dels seus estudis, amb una atmosfera contaminada pel vapor i el fum de les màquines, com s’aprecia en l’aquarel·la ‘Espigó, amb un barco de vapor al mar a la llunyania’.

Va ser també l’artista anglès molt hàbil al mostrar la insignificança de l’ésser humà, a través de petites figures, davant la magnificència de la natura. Per transmetre l’experiència del viscut de primera mà es diu que Turner va assegurar haver-se lligat al pal d’un barco durant una forta tempesta per poder reflectir-la millor de memòria, tot i que el comissari no creu que fos cert. Sovint va entrellaçar als seus paisatges fets del passat i històries que beuen de la mitologia clàssica, la literatura, l’art o la poesia. Amb el teatre com a inspiració, les seves escenes són capaces d’evocar estats d’ànim dispars, de la calma al drama passant per l’alegria o la sorpresa.

Mostra en paral·lel

En paral·lel al recorregut sobre Turner, el MNAC estrena també l’exposició ‘El batec de la llum’, amb 80 obres, principalment dibuixos, d’artistes del segle XIX de la col·lecció del museu barceloní, entre ells Marià Fortuny, Ramon Martí i Alsina, Lluís Rigalt, Antoni Fabrés o Jaume Morera.

Comissariada per Francesc Quílez i Aleix Roig, ‘el batec de la llum’ implica un salt cronològic respecte a la de Turner, mostrant l’eclosió de l’interès de l’art català per la natura que es va estendre per Europa i va cristal·litzar en el moviment romàntic i donant visibilitat a un fons molt desconegut i inèdit. En aquesta mostra, per exemple, es rescata obra de la pintora barcelonina Teresa Lostau (1884-1923), que va dedicar part de la seva producció al gènere floral, un espai reservat tradicionalment a les dones «pel misogin sistema imperant».

Notícies relacionades

A la mateixa sala, una caixa-paleta de fusta utilitzada per Marià Fortuny (1838-1874) la tapa de la qual el pintor de Reus va decorar amb un paisatge. D’ell figuren dibuixos preparatoris i esbossos realitzats al Marroc que utilitzaria per crear la seva famosa ‘La batalla de Tetuan’.

Les dues exposicions –amb un pressupost total i «extremament ajustat» de 450.000 euros, segons el director del MNAC, Pepe Serra– dialoguen compartint la fascinació de l’artista per la natura, que, recorden Quílez i Roig, segons Rousseau era el baròmetre de l’ànima.