Els museus inicien la remuntada després del coma de la covid

Davant la Nit dels Museus, que se celebra aquest dissabte amb portes obertes des de les 7 de la tarda en 120 espais culturals de Catalunya, tres dels seus directors expliquen quines fórmules han aplicat aquests anys i com afronten la nova etapa. Juntament amb Guigon, Pepe Serra, al capdavant del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació La Caixa, per part de CaixaForum Barcelona.  

Benvinguda per tothom és la Nit dels Museus. Tot i que preferirien que la gent els visités la resta de l’any, la gratuïtat, l’horari i l’oferta d’activitats ajuden a atraure un públic que normalment no va als museus, assenyalen, així pot descobrir coses que els generi la necessitat de tornar-hi un altre dia.

Davant la desaparició del visitant turista durant mesos, tots s’han centrat encara més amb el públic local. El MNAC preveu aconseguir aquest any el mig milió de visitants (ja en porta 200.000), davant els 838.000 del 2019. «Abans, la meitat del públic ja era d’aquí, però ara ho és el 70%. Una part del turisme ja ha tornat», afirma Serra. «La pèrdua econòmica d’ingressos durant la pandèmia ha sigut bestial i no l’hem recuperat encara, però això ens ha ensenyat a treballar amb més eficiència i a prioritzar coses, com que el museu sigui present al barri i a la ciutat, per exemple col·laborant cada any en un espectacle del festival Grec». En aquesta proximitat, el MNAC també ha apostat per tenir artistes vius treballant en obres al museu, com Perejaume i Francesc Torres. 

Turistes i locals

Destaca Guigon que han «canviat la idea que el Picasso és un museu només per a turistes, que la gent d’aquí no venia per por de les cues. Però ha vingut». El 2019 van superar el milió de visitants; el 2022, fins a l’abril, en sumaven 184.600. «I estem treballant de cara al 2023, amb el 50è aniversari de la mort de Pablo Picasso, amb exposicions com la col·laboració de la Fundació Miró, però també amb activitats a la ciutat i reforçant la xarxa catalana, per exemple amb Horta de Sant Joan, per donar una imatge del museu allunyada del turisme». 

«Dos anys després, estem satisfets de constatar que hem recuperat el nombre de visitants que teníem abans de la pandèmia. S’ha incrementat l’interès per la cultura», apunta, per la seva part, Duran. Al CaixaForum, on «treballen per promoure la visita recurrent del públic local», el 2019 van registrar prop de 675.000 persones. «L’1 de juny de 2020 vam ser la primera institució cultural a reobrir portes; ens vam esforçar molt per recuperar al més aviat possible el pols cultural, entenent que era un element central per a la recuperació i el benestar personal després d’una etapa molt dura. S’ha demostrat que la cultura és més necessària que mai». 

Recuperació de visitants generalitzada

Tots els museus consultats estan recuperant visitants. Aquesta setmana, la Fundació Gal·la – Salvador Dalí ja interpretava com una «tendència de recuperació» haver-ne rebut 76.030 des de començament d’any, el 60% dels que va rebre en el mateix període del 2019. Des del Macba també parlen de «clara recuperació»: fins a l’abril n’havien comptat 66.077 (34.000 més que en aquests mesos el 2021) i preveuen continuar augmentant a l’estiu. Com al CCCB, on aquest 2022, fins aquesta setmana, han comptabilitzat 85.000 visitants, un 15% més que l’any passat per aquestes dates. A laFundació Miró, fins al 30 d’abril, en van sumar 68.000 (en tot el 2021 van ser 96.000). 

Davant la reducció d’ingressos i l’economia de pandèmia, l’opció consolidada –especialment per part del MNAC i del Picasso– ha sigut optar per exposicions recorrent a les peces de les col·leccions permanents, fugint de les anomenades ‘blockbusters’ (que generen alts costos de transport i assegurances), optant per mostres més modestes però tant o més atractives i que durin més temps exposades, i apostant per col·laboracions amb altres centres. 

«Que les exposicions siguin petites no vol dir que siguin menys interessants o que no tinguin èxit quant a repercussió mediàtica», apunta Guigon, que cita dos clars exemples: la mostra sobre Lola, la germana de Picasso, i l’encara activa sobre la investigació en obres del període blau. «Sempre he muntat exposicions a partir de la col·lecció buscant aspectes inèdits per compartir-los amb el públic, no només amb els que en saben; per mi és una obligació cultural. El sentit d’un museu crec que està en la seva col·lecció, la seva història i en tenir en compte el públic de la ciutat on és. Ens hem adaptat econòmicament i això implica que les mostres no siguin enormes perquè no siguin massa costoses», afegeix. Dues de les pròximes, al juny, van també en aquesta línia, amb peces de la col·lecció: una sobre Brigitte Baer, autora del catàleg raonat dels gravats de Picasso, i una altra amb 600 fotografies fetes per Lucien Clergue, gran amic de l’artista. 

No a l’exposició ‘blockbuster’

«Mai he cregut en les exposicions ‘blockbuster’ –hi coincideix Serra–. Cal apostar per obres amb més valor afegit, de servei públic, de projectes amb retorn. El rendiment no només es mesura en xifres i llargues cues, sinó en variables qualitatives». Un exemple d’això és «la repercussió que està tenint la mostra ‘Maternasis’, que ocupa una sala de poc més de 10 metres quadrats», amb obres de la dibuixant Núria Pompeia i d’altres dones artistes oblidades. 

No obstant, el MNAC pot presumir d’haver organitzat l’ambiciosa mostra sobre Gaudí que ara es pot veure al museu d’Orsay de París. La setmana vinent n’obrirà una altra amb no menys atractiu sobre William Turner, coorganitzada amb la Tate de Londres i al juliol n’arribarà una altra sobre la Capella Herrera de Carracci, juntament amb el Museu del Prado i el Palazzo Barberini de Roma. «Les hem pogut organitzar perquè hem sabut gestionar millor els recursos i perquè treballem amb centres de la resta de Catalunya i també de fora», apunta Serra.  

Col·laboració amb altres centres

També està «en l’ADN de CaixaForum –recorda Duran– la col·laboració amb grans institucions culturals de tot el món, com el British Museum, el Centre Pompidou, el Prado.... Aquest model s’ha demostrat molt eficaç durant la pandèmia, ja que ens ha permès continuar programant exposicions conjuntes». «No hi ha hagut un canvi a l’hora de programar i dedicar recursos a les mostres. «Hem continuat buscant l’equilibri en la programació: art modern i contemporani, arqueologia, cine i fotografia, arquitectura i disseny, i ciència i natura». Amb una oferta renovada i prou àmplia per satisfer tots els gustos». Com a exemples, l’actual mostra sobre Magritte, la que inauguraran la setmana que ve sobre el fenomen del tatuatge i la recent presentació del tapís de Miró, en procés de restauració davant el públic.    

Acceleració de la digitalització

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Tots coincideixen que un dels canvis que la pandèmia ha accelerat, tot i que ja el tinguessin a l’agenda o haguessin començat a potenciar-lo, és la digitalització. Aquesta setmana, segons un informe elaborat per Advisory Board for the Arts sobre centres de tot el país, el 84% de museus s’han replantejat la seva estratègia ‘online’. «L’accés digital és gratuït les 24 hores del dia i implica que et poden veure des de Hèlsinki –constata Serra–. Estem treballant per donar la màxima informació possible de la col·lecció en xarxa. Perquè l’experiència digital pot generar la necessitat de venir físicament». 

També al CaixaForum tenen «clar que els projectes han de combinar la presencialitat amb la part digital» i busquen «potenciar el consum cultural fora de les sales d’exposició». Al Picasso també estan renovant la web i treballen per reforçar l’oferta virtual. «És necessari captar públic també des de la xarxa», afirma Guigon. Un exemple de les seves possibilitats és el seminari, celebrat aquesta setmana, sobre feminisme i Picasso, en el qual s’han reunit intel·lectuals de diversos països. Gràcies al Zoom.