‘Cinco lobitos’: aprendre a ser mare, aprendre a ser filla

La maternitat sempre suposa un punt d’inflexió. És un abans i un després que t’obliga a replantejar-te les prioritats, que descol·loca i et posa a prova, tant en la manera de relacionar-te amb tu mateixa com amb la resta de les persones que t’envolten. Pot ser una experiència transformadora, però també pot ser un infern. Pot treure el teu costat lluitador, però també les teves pors i inseguretats. Precisament en aquest espai d’incertesa se situa l’òpera prima d’Alauda Ruíz de Azúa, ‘Cinco lobitos’.

La protagonista és l’Amaia (Laia Costa). Acaba de ser mare i es troba desbordada per les circumstàncies. L’ombra de la depressió postpart treu el cap per cada cantonada. Hi ha por, cansament, sentiments paradoxals. La seva parella no hi serà per ajudar-la com hauria esperat. Així que viatjarà a Euskadi per passar una temporada amb els seus pares, en Koldo (Ramón Barea) i la Begoña (Susi Sánchez).

Xoc generacional

«Quan vaig ser mare per primera vegada vaig experimentar molts alts i baixos, moltes sensacions contradictòries», explica la directora. «però una de les coses que més em va sorprendre va ser començar a veure la meva mare d’una altra manera i entendre-la millor a partir de qüestions que fins al moment se m’havien escapat. I això va canviar radicalment la meva relació amb ella».

Allà començaria una altra pel·lícula. Ser mare i ser filla. Com es pot aprendre a ser mare, com es pot aprendre a ser filla. ¿De quina manera condicionen els vincles que has establert amb els teus progenitors a l’hora de crear una relació sana amb el teu nadó? El xoc generacional resulta inevitable. 

«Crec que hi ha una bretxa brutal entre les nostres mares i la gent de la meva generació», continua la directora. «Elles van tenir fills molt abans que nosaltres, en moltes ocasions no van poder desenvolupar-se professionalment i van quedar vinculades a l’espai domèstic. Ara estem en un moment en què resulta clau el debat sobre la conciliació, intentar encaixar en el nostre temps la criança amb la feina sense que ningú en surti perjudicat». «La maternitat afecta les dones a tots els nivells, domèstic, professional, de parella, un cúmul de pressions que a ningú li interessa explicar», corrobora Laia Costa. 

Notícies relacionades

Scorpions i Judas Priest, bucle de hits

El taxista que comparteix cartell amb Helen Mirren

D’alguna manera, l’Amaia redescobrirà la seva mare en aquesta tornada inesperada al niu familiar en què tot per a ella ha canviat. Ser mare li farà entendre les renúncies que la seva va fer per ella. Els límits de la incomunicació, per fi comencen a esquerdar-se. «No hi ha famílies idíl·liques, i el que volia precisament la directora era apartar-se de tot això. El concepte de família continua sent profundament patriarcal i aquí es qüestiona aquest constructe. En la meva època les dones no teníem elecció, havíem de ser les cuidadores perquè era el que la societat esperava de nosaltres. Però ara les dones tenen altres possibilitats, i en el cas de l’Amaia, crec que el que vol és preservar la seva entitat individual, que em sembla molt necessari», continua Susi Sánchez.

‘Cinco lobitos’ té molts nivells de lectura. Un és la necessitat de parlar dels afectes, de no tenir por de verbalitzar-los. Tot això dins d’un espai d’una enorme intimitat, molt auster i minimalista en què la càmera d’Alauda se centra en els personatges per capturar-ne l’evolució a través dels seus sentiments i emocions, des de la transparència i la delicadesa. Des de la veritat.