Oliver Stone: «Als Estats Units els és igual Ucraïna, el que volen és controlar la guerra»

A ‘JFK: Caso revisado’, l’estrena de la qual en sala està prevista per al 20 de maig, Stone parla dels racons de la comissió Warren, el paper de la CIA, la supressió de proves, les relacions de John Kennedy amb altres governs Lee Harvey Oswald i altres temes que segueixen en revisió. La polèmica suscitada per ‘JFK: Caso abierto’ va obligar que els arxius sobre el magnicidi de Dallas fossin desclassificats. Però com diu un personatge en aquest documental, encara hem d’arribar al fons de l’assumpte, així que Stone té material per a més pel·lícules.

¿Què es continua pensant avui sobre l’assassinat de John Kennedy?

Hi ha gent que pensa que com que no sabem el que va passar realment, això ja demostra que no hi va haver una conspiració. Però hi ha tantes proves, tantes coses que s’han demostrat que són errònies en el cas, que resulta impossible negar la realitat. Hi ha pistes per tot arreu, a les bales, en Lee Harvey Oswald, en el que va fer la CIA, en la història de Jack Ruby i les seves connexions amb l’FBI, en l’evidència que hi va haver un altre assassí, en la possibilitat d’atemptar contra Castro per canviar el règim cubà, la indústria armamentística. Hi ha moltíssimes coses relacionades amb l’assassinat, però res de tot això va ser investigat.

¿Per què molestava tant Kennedy fins al punt d’organitzar el seu assassinat?

En qualsevol lloc del món, miris on miris, hi ha hagut la intervenció americana, a Nicaragua, El Salvador, Guatemala, el Brasil, Vietnam. És molt important el que va fer Kennedy. La Pax americana. Volia tallar la cadena d’intervencions i crims, canviar la política exterior i la imatge imperialista que es tenia dels Estats Units, va establir molt bones relacions amb governants de l’Àfrica, l’Orient Mitjà, Indonèsia.

¿Pensa vostè que els nord-americans poden acabar oblidant-lo?

No, en absolut. La prova està en els memorials, aeroports, totes les coses que el recorden permanentment. John Kennedy tenia una cosa particular, a més d’unes sòlides arrels democràtiques. Tenia un toc popular, com el president Roosevelt.

Vostè ha estat implicat en dos documentals sobre la crisi a Ucraïna, ‘Ukraine on fire’ i ‘Revealing Ukraine’.

Si, en vaig ser un dels productors. Els va dirigir molt bé Igor Lopatonok. Vam donar veu a molta gent, també a l’ètnia russa que viu a Ucraïna, que en certa manera ha sigut discriminada. Ucraïna ha tingut diferents governs electes, però això no vol dir que no hi hagi corrupció. A Ucraïna es va massacrar jueus i gitanos. En el conflicte actual, els interessos tornen a ser econòmics i armamentístics. Als Estats Units els és igual Ucraïna, el que volen és controlar la guerra, controlar les armes, és la seva pugna amb Rússia.

I el 2017 va realitzar una minisèrie amb les entrevistes que havia mantingut amb Vladímir Putin, en la qual se’l veu com un personatge amable, tranquil.

És que és així. Parla molt baixet, fa pauses, pensa les respostes, un home molt tranquil. Era de classe baixa, el seu germà va morir en la guerra. És un fill de Rússia, no un agent de la KGB. Ho va ser, però era només una manera de guanyar diners. Es parla de crims de guerra, però no oblidem el que ha fet els Estats Units a Síria, de quina manera es va crear la imatge de Saddam Hussein com un monstre. Tot és propaganda, rentats de cervell.

¿Com ha sigut rebuda ‘JFK: Caso revisado’ al seu país?

Oficialment, no ha sigut benvinguda. Extraoficialment, sí.

Notícies relacionades

¿Missió impossible?

Sophie White, terror i malaltia mental

¿La política és el que més li interessa?

Jo faig pel·lícules, i la política és un bon drama. Vietnam, Wall Street, l’assassinat de Kennedy, són tots temes complexos i dramàtics.