Entrevista
Oliver Stone: «Als Estats Units els és igual Ucraïna, el que volen és controlar la guerra»
El director visita el BCN Film Fest per presentar ‘JFK: Caso revisado’, en què torna a indagar en l’assassinat de Kennedy. Polemista per naturalesa, continua demostrant la seva passió per la política internacional.

Oliver Stone ha presentat aquest dilluns en el marc del BCN Film Fest la seva última pel·lícula, ‘JFK: Caso revisado’, un documental que actualitza i indaga en alguns dels aspectes proposats a ‘JFK: Caso abierto’, la pel·lícula que va fer el 1991 sobre l’assassinat de John Fitzgerald Kennedy. Representant de l’ala esquerra del cine nord-americà, i polemista per naturalesa, Stone ha revisat a la seva obra molts aspectes de la política nord-americana i de la geopolítica internacional: des de la seva trilogia sobre la guerra del Vietnam fins als documentals entorn de Fidel Castro, Hugo Chávez i Vladímir Putin, passant per dramatitzacions presidencials com ‘Nixon’ i ‘W.’ i la sèrie documental ‘La historia no contada de los Estados Unidos’.
A ‘JFK: Caso revisado’, l’estrena de la qual en sala està prevista per al 20 de maig, Stone parla dels racons de la comissió Warren, el paper de la CIA, la supressió de proves, les relacions de John Kennedy amb altres governs Lee Harvey Oswald i altres temes que segueixen en revisió. La polèmica suscitada per ‘JFK: Caso abierto’ va obligar que els arxius sobre el magnicidi de Dallas fossin desclassificats. Però com diu un personatge en aquest documental, encara hem d’arribar al fons de l’assumpte, així que Stone té material per a més pel·lícules.
¿Què es continua pensant avui sobre l’assassinat de John Kennedy?
Hi ha gent que pensa que com que no sabem el que va passar realment, això ja demostra que no hi va haver una conspiració. Però hi ha tantes proves, tantes coses que s’han demostrat que són errònies en el cas, que resulta impossible negar la realitat. Hi ha pistes per tot arreu, a les bales, en Lee Harvey Oswald, en el que va fer la CIA, en la història de Jack Ruby i les seves connexions amb l’FBI, en l’evidència que hi va haver un altre assassí, en la possibilitat d’atemptar contra Castro per canviar el règim cubà, la indústria armamentística. Hi ha moltíssimes coses relacionades amb l’assassinat, però res de tot això va ser investigat.
¿Per què molestava tant Kennedy fins al punt d’organitzar el seu assassinat?
En qualsevol lloc del món, miris on miris, hi ha hagut la intervenció americana, a Nicaragua, El Salvador, Guatemala, el Brasil, Vietnam. És molt important el que va fer Kennedy. La Pax americana. Volia tallar la cadena d’intervencions i crims, canviar la política exterior i la imatge imperialista que es tenia dels Estats Units, va establir molt bones relacions amb governants de l’Àfrica, l’Orient Mitjà, Indonèsia.
«Kennedy és inoblidable. Tenia un toc popular, com el president Roosevelt»
¿Pensa vostè que els nord-americans poden acabar oblidant-lo?
No, en absolut. La prova està en els memorials, aeroports, totes les coses que el recorden permanentment. John Kennedy tenia una cosa particular, a més d’unes sòlides arrels democràtiques. Tenia un toc popular, com el president Roosevelt.
Vostè ha estat implicat en dos documentals sobre la crisi a Ucraïna, ‘Ukraine on fire’ i ‘Revealing Ukraine’.
Si, en vaig ser un dels productors. Els va dirigir molt bé Igor Lopatonok. Vam donar veu a molta gent, també a l’ètnia russa que viu a Ucraïna, que en certa manera ha sigut discriminada. Ucraïna ha tingut diferents governs electes, però això no vol dir que no hi hagi corrupció. A Ucraïna es va massacrar jueus i gitanos. En el conflicte actual, els interessos tornen a ser econòmics i armamentístics. Als Estats Units els és igual Ucraïna, el que volen és controlar la guerra, controlar les armes, és la seva pugna amb Rússia.
I el 2017 va realitzar una minisèrie amb les entrevistes que havia mantingut amb Vladímir Putin, en la qual se’l veu com un personatge amable, tranquil.
És que és així. Parla molt baixet, fa pauses, pensa les respostes, un home molt tranquil. Era de classe baixa, el seu germà va morir en la guerra. És un fill de Rússia, no un agent de la KGB. Ho va ser, però era només una manera de guanyar diners. Es parla de crims de guerra, però no oblidem el que ha fet els Estats Units a Síria, de quina manera es va crear la imatge de Saddam Hussein com un monstre. Tot és propaganda, rentats de cervell.
¿Com ha sigut rebuda ‘JFK: Caso revisado’ al seu país?
Oficialment, no ha sigut benvinguda. Extraoficialment, sí.
Notícies relacionades¿La política és el que més li interessa?
Jo faig pel·lícules, i la política és un bon drama. Vietnam, Wall Street, l’assassinat de Kennedy, són tots temes complexos i dramàtics.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Un incendi al Baix Ebre crema 570 hectàrees, el 90% als Ports
- Xarxes Molts turistes confonen Mallorca amb França i creuen que l'alemany és l'idioma oficial, segons una enquesta de carrer a Palma
- El mapa territorial Enquesta CIS: El PSOE assetja cinc governs autonòmics del PP en l’equador de la legislatura
- Osona Una ‘moto espia’ dels Mossos capta per la C-25 un conductor sense cinturó, parlant pel mòbil i bevent
- A Barcelona Els Mossos abaten un home que va matar el seu germà d'un tret i es va atrinxerar a Calldetenes
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- Successos D’Horta de Sant Joan a l’Empordà i Montserrat: els grans incendis que han castigat Catalunya les últimes dècades
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- Proposició al Congrés El PP rebutja que Catalunya pugui recaptar l’lRPF i deixa la llei en mans dels socis d’investidura
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà