Sónar Lisboa: Arca no fa presoners i Marco Mezquida es diverteix

Manierismes progressius

Va ser la furibunda i imponent actuació de l’artista establerta a Barcelona el cim de la primera jornada del Sónar Lisboa, al pavelló Carlos Lopes, ja la matinada de diumenge. La van precedir la discjòquei d’ascendència guineana i establerta a França Nídia amb una sessió africanista i, abans, Thundercat, vehicle del superbaixista de Los Angeles amb el mateix nom artístic, que va comparèixer acompanyat de bateria i teclista. No han sigut mai el soul i el funk músiques precisament conservadores. Sly Stone, Stevie Wonder o George Clinton i la seva gloriosa colla van ser artistes progressius en el millor sentit de la paraula. Però Thundercat i el seu baix trucat fora de mida entenen per fer soul-funk progressiu incorporar en les cançons manierismes del jazz i del rock progressius de la dècada de 1970.

Mentrestant, al Coliseu dos Recreios, inaugurat el 1890, oferien els seus sets Imogen, Richie Hawtin i Charlotte de Witte.

Festival d’arquitectura

El Sónar Lisboa té també alguna cosa de festival d’arquitectura. El pavelló Carlos Lopes va ser construït per a l’Exposició Internacional de Rio de Janeiro de 1922 i després desmuntat i transferit al parc Eduard VII de la capital portuguesa, on se situa dalt d’un petit turó. El resultat són unes vistes de categoria de la ciutat, dominades, de nit, per la tira de grans rètols lluminosos d’hotels i d’entitats financeres. Tres hurres per la contaminació lluminosa.

Intel·ligència artificial replicaire

Marco Mezquida sembla un pianista sense límits i que per no avorrir-se ha d’inventar desafiaments. Si el març del 2021 improvisava sobre peces de Bach en comandita amb el també pianista (i organista) Juan de la Rubia al Palau de la Música, a l’octubre formava societat a l’Auditori amb l’instrument d’intel·ligència artificial desenvolupat per Josep Maria Comajuncosas, de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i Phillippe Salembier, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El mateix espectacle va presentar aquest divendres a la tarda Mezquida dins de l’apartat +D, en un antic complex industrial de l’Exèrcit portuguès destinat a la fabricació de farines, pa i brioixeria, gairebé a la vora del Tajo. L’al·lucinant espai està en procés de reconvertir-se en el Hub Criativo do Boato.

¿El mateix espectacle? Bé, això és impossible amb Mezquida, ja no diguem amb Mezquida i el seu company el Bitxo, un dels malnoms que els creadors han posat al programa. «No saps mai com respondrà exactament», va dir Comajuncosas de la seva criatura, també anomenada ‘la Intel·ligència’.

No hi ha pistes gravades. El programa capta el que està tocant Mezquida (improvisacions, com no), ho analitza en temps real i respon a la seva manera amb la textura musical que millor li sembla. El truc: ‘el Bitxo’ ha sigut entrenat durament perquè identifiqui gairebé una desena de maneres de tocar de Mezquida, des de la més salvatge a la més reposada. Al seu torn, Mezquida coneix ja bastant bé el seu camarada replicaire i sap com treure-li partit. Comajuncosas i Salembier han intentat i diríem que aconseguit que les reaccions de ‘la Intel·ligència’ «no siguin òbvies, sinó poètiques», en paraules del primer.

Pregàries

Els creadors del programa només fan una cosa durant el xou, tot i que per l’atenció amb què el segueixen pugui semblar que juguen amb cartes amagades: «L’únic que fem és resar perquè no es pengi», aclareix Comajuncosas.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

L’actuació va funcionar de primera. En alguns assajos, en canvi, la cosa se’ns ha escapat de les mans. Però Comajuncosas li veu el costat positiu al fet que la màquina es torni «boja»: «És bonic que es torni pocavergonya i digui: ‘Aquí estic jo’».

Després de Mezquida, la discjòquei catalana AWWZ va oferir una altra experiència col·laborativa amb intel·ligència artificial, batejada ‘AWW b2b AI’. En aquest cas es tracta d’un programa dissenyat per la UPC que respon al tema de l’artista amb un altre d’un set de 300, en funció de les reaccions i comportaments humans a la música que té incorporats.