Festival
Sónar Lisboa: Arca no fa presoners i Marco Mezquida es diverteix
L’artista veneçolana establerta a Barcelona va deixar per a una altra ocasió la faceta interpretativa i va oferir un xou furibund i imponent
El pianista català va dialogar de nou amb ‘el Bitxo’, el programa d’intel·ligència artificial ensinistrat per respondre a les seves improvisacions
Arca en mode ‘take no prisoners’ (no fer presoners), per dir-ho d’una manera conforme amb el negre present. L’artista veneçolana no binària Alejandra (abans Alejandro) Ghersi Rodríguez va deixar per a una altra ocasió la faceta interpretativa i va anar a matadegolla amb un xou en què es va allunyar de la taula de comandament en poquíssimes ocasions. Vestida com la serventa d’un manga eròtic i amb actitud de sacerdotessa gamberra, Arca va refondre l’univers creat en la sèrie de cinc àlbums ‘Kick’ en un concert irresistible. Una trituradora de músiques de club, reggaeton i voltants, hip-hops, r&b, sons industrials i experimentació, acoblats amb precisió i impacte màxim.
Manierismes progressius
Va ser la furibunda i imponent actuació de l’artista establerta a Barcelona el cim de la primera jornada del Sónar Lisboa, al pavelló Carlos Lopes, ja la matinada de diumenge. La van precedir la discjòquei d’ascendència guineana i establerta a França Nídia amb una sessió africanista i, abans, Thundercat, vehicle del superbaixista de Los Angeles amb el mateix nom artístic, que va comparèixer acompanyat de bateria i teclista. No han sigut mai el soul i el funk músiques precisament conservadores. Sly Stone, Stevie Wonder o George Clinton i la seva gloriosa colla van ser artistes progressius en el millor sentit de la paraula. Però Thundercat i el seu baix trucat fora de mida entenen per fer soul-funk progressiu incorporar en les cançons manierismes del jazz i del rock progressius de la dècada de 1970.
Mentrestant, al Coliseu dos Recreios, inaugurat el 1890, oferien els seus sets Imogen, Richie Hawtin i Charlotte de Witte.
Festival d’arquitectura
El Sónar Lisboa té també alguna cosa de festival d’arquitectura. El pavelló Carlos Lopes va ser construït per a l’Exposició Internacional de Rio de Janeiro de 1922 i després desmuntat i transferit al parc Eduard VII de la capital portuguesa, on se situa dalt d’un petit turó. El resultat són unes vistes de categoria de la ciutat, dominades, de nit, per la tira de grans rètols lluminosos d’hotels i d’entitats financeres. Tres hurres per la contaminació lluminosa.
Intel·ligència artificial replicaire
Marco Mezquida sembla un pianista sense límits i que per no avorrir-se ha d’inventar desafiaments. Si el març del 2021 improvisava sobre peces de Bach en comandita amb el també pianista (i organista) Juan de la Rubia al Palau de la Música, a l’octubre formava societat a l’Auditori amb l’instrument d’intel·ligència artificial desenvolupat per Josep Maria Comajuncosas, de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i Phillippe Salembier, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El mateix espectacle va presentar aquest divendres a la tarda Mezquida dins de l’apartat +D, en un antic complex industrial de l’Exèrcit portuguès destinat a la fabricació de farines, pa i brioixeria, gairebé a la vora del Tajo. L’al·lucinant espai està en procés de reconvertir-se en el Hub Criativo do Boato.
¿El mateix espectacle? Bé, això és impossible amb Mezquida, ja no diguem amb Mezquida i el seu company el Bitxo, un dels malnoms que els creadors han posat al programa. «No saps mai com respondrà exactament», va dir Comajuncosas de la seva criatura, també anomenada ‘la Intel·ligència’.
No hi ha pistes gravades. El programa capta el que està tocant Mezquida (improvisacions, com no), ho analitza en temps real i respon a la seva manera amb la textura musical que millor li sembla. El truc: ‘el Bitxo’ ha sigut entrenat durament perquè identifiqui gairebé una desena de maneres de tocar de Mezquida, des de la més salvatge a la més reposada. Al seu torn, Mezquida coneix ja bastant bé el seu camarada replicaire i sap com treure-li partit. Comajuncosas i Salembier han intentat i diríem que aconseguit que les reaccions de ‘la Intel·ligència’ «no siguin òbvies, sinó poètiques», en paraules del primer.
Pregàries
Els creadors del programa només fan una cosa durant el xou, tot i que per l’atenció amb què el segueixen pugui semblar que juguen amb cartes amagades: «L’únic que fem és resar perquè no es pengi», aclareix Comajuncosas.
L’actuació va funcionar de primera. En alguns assajos, en canvi, la cosa se’ns ha escapat de les mans. Però Comajuncosas li veu el costat positiu al fet que la màquina es torni «boja»: «És bonic que es torni pocavergonya i digui: ‘Aquí estic jo’».
Després de Mezquida, la discjòquei catalana AWWZ va oferir una altra experiència col·laborativa amb intel·ligència artificial, batejada ‘AWW b2b AI’. En aquest cas es tracta d’un programa dissenyat per la UPC que respon al tema de l’artista amb un altre d’un set de 300, en funció de les reaccions i comportaments humans a la música que té incorporats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els Boixos Nois, la cara catalana del fenomen ultra
- Educació a catalunya Mireia Dosil i Carles Granell: "Urgeix un grau d’Educació Matemàtica i l’especialitat a primària"
- El somriure de l’‘Un, dos, tres…’ que va viure amb el dolor
- Xarxes de narcotràfic aprofiten la temporada d’esquí per moure droga
- El gimnàs sense miralls
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- El Barça suma una treballada victòria en la visita al Laguna Tenerife (91-95)
- Ruth Chepngetich firma una marató per a l’eternitat
- Sinner reafirma el número 1 de l’any al guanyar Djokovic
- La sobrecàrrega castiga el futbol