Crítica de llibres

Crítica de ‘Los dos lados’, de Teresa Cardona: dicotomia entre justícia i legalitat

Teresa Cardona debuta en castellà amb una novel·la negra construïda amb dues intrigues que transcorren el 2016 i 1989

Un matí d’agost, un jardiner troba un cadàver al reial municipi de San Lorenzo. A l’habitació de calderes, un home ha mort deshidratat, lligat i emmordassat al costat d’una ampolla d’aigua que tenia la funció de convertir els seus últims moments en un suplici encara més greu, si es pot.

Rafael acaba d’arribar a San Lorenzo per passar l’estiu amb els seus oncles. El jove aviat aconseguirà feina al club de golf i com a professor particular de Diego, un nen a qui se li han travessat les matemàtiques i la llengua durant el curs.

Notícies relacionades

De forma paral·lela, Teresa Cardona (Madrid, 1973) elabora dues intrigues que transcorren el 2016 i 1989. Les dues històries es desenvolupen sense connexió aparent fins que conflueixen a mig llibre. Gràcies a aquest recurs, la novel·la avança com si fossin trames aïllades, sense indicis clars de quins són els punts en comú, un plantejament que atrapa i interessa a parts iguals.

Fermall d’or

‘Los dos lados’ es desplega a partir d’una construcció de diàlegs àgil i sòlida. Malgrat la quantitat de protagonistes i secundaris, el lector no se sent perdut en cap moment: l’entitat dels personatges, la seva manera d’expressar-se i l’hàbil situació escenogràfica són claus per seguir-ne el fil. Com a fermall d’or, una sèrie de reflexions d’uns i altres sobre racisme, marginació i tolerància, sobre que tots tenim els mateixos drets, o almenys així hauria de ser. I també sobre les cicatrius que la criminalitat imprimeix no només sobre els qui la pateixen, sinó sobre tota la societat. La dicotomia entre obtenir justícia o aplicar la llei i com, en ocasions, els dos conceptes es troben tan allunyats.