Celebració

Emoció, ovacions i autoritats en el concert del 175è aniversari del Liceu

Escenes de ‘Macbeth’, ‘Lucia di Lammermoor i ‘Turandot’ van il·luminar el concert commemoratiu dels gairebé dos segles del Gran Teatre

  • Valentí Oviedo: «El Liceu del futur serà polièdric, molts liceus»

  • Examen al Liceu en el seu 175è aniversari: fortaleses i debilitats artístiques

Emoció, ovacions i autoritats en el concert del 175è aniversari del Liceu

Manu Mitru

3
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

Amb un breu discurs a favor de la pau i un minut de silenci en record de les víctimes de la guerra d’Ucraïna, al so del ‘Cant dels ocells’, va arrencar una festa que acabaria amb un cúmul d’emocions. No van faltar a la cita ni el president Pere Aragonès, juntament amb diversos dels seus consellers, ni tampoc l’alcaldessa Ada Colau, que, al costat dels amfitrions, van compartir coca, bunyols i cava –que es regalava al públic en els descansos– amb expresidents de la Generalitat; Meritxell Batet, presidenta del Congrés dels Diputats; Raquel Sánchez, ministra de Transport, i una llarga llista de convidats. I és que no cada dia una institució tan arrelada en el teixit social com és el Liceu de Barcelona fa 175 anys.

Els responsables del Gran Teatre, en tot cas, van justificar el seu sou amb la feina que els portat aquest concert commemoratiu, una autèntica carrera d’obstacles. S’havia de comptar amb Anna Netrebko com a estrella d’un espectacle amb fragments de tres òperes, però a causa del seu posicionament davant el conflicte bèl·lic a Ucraïna la diva russa va caure del cartell. Es va modificar part del programa –guanyant amb el gir belcantista– i es va fitxar les sopranos Sondra Radvanovsky, Lisette Oropesa i Iréne Theorin, el tenor Joseph Calleja i el baríton Ludovic Tézier. Però Calleja i Theorin van abandonar el projecte a poques hores de l’estrena, sent reemplaçats, el primer, pel novaiorquès Michael Fabiano i el tenerifenc Airam Hernández i, la segona, per la mateixa Radvanovsky.

Màgia

Tanmateix, a l’aixecar-se el teló es va fer la màgia i la vetllada va resultar musicalment memorable al comptar amb unes veus d’or i la magistral direcció musical de Marco Armiliato davant una simfònica liceista motivada, eficaç i flexible, que va estar a un gran nivell, igual com un ben acoblat –tot i que una mica sord– Cor del Liceu.

La proposta escènica de la ‘regista’ Valentina Carrasco, en canvi, no va agradar per l’ús d’uns maniquins gens refinats. El seu concepte no va quedar clar davant un espai escènic neutre de Carles Berga, il·luminat per Peter van Praet. El vestuari, que ningú va firmar, va aprofitar el fons d’armari mentre els solistes portaven els seus propis vestits de concert. Molta gent es va preguntar si realment va valer la pena l’escenificació.

En el ‘Macbeth’ verdià es va barrejar la fantasia dement del protagonista amb la realitat de Lady, amb un resultat poc aconseguit. A ‘Lucia di Lammermoor’, de Donizetti, es va optar per més maniquins, focus i projeccions i a ‘Turandot’, de Puccini, es va afegir una plataforma que va ajudar a crear una mica més d’atmosfera.

Un Macbeth solar i humà

El baríton francès Ludovic Tézier va tornar a imposar el seu timbre solar i envellutat, aquest cop com un Macbeth molt humà que va saber expressar amb bon gust, transmetent l’essència del personatge. La Lady de Sondra Radvanovsky va ser tot poder i potencia, deixant espai per a moments de cert lirisme nerviós que van encaixar bé amb el personatge. Alguna entrada fallida i un registre greu una mica insípid van ser un llast per a la seva aplaudida entrega. Se’ls van afegir, com a Macduff, Airam Hernández en el concertat i un Giacomo Prestia voluntariós, tot i que ja molt gran i curt de ‘fiato’ en l’ària de Banquo.

Lisette Oropesa és meravellosa, ho controla tot i la seva escena de la bogeria del fascinant personatge de Lucia va ser simplement modèlica: hi va haver tensió teatral i un domini tècnic absolut i en particular de la coloratura i l’ornament, fascinant amb la naturalitat de la seva entrega i el nacrat esmalt de la seva veu. Va ser ovacionada. Va estar acompanyada de l’elegant i potent Edgardo d’Airam Hernández, del punyent Enrico de Tézier i d’un inoïble Manuel Fuentes com a Raimondo.

Senzillament espectacular

Notícies relacionades

L’escena dels enigmes de ‘Turandot’ va acomiadar la vetllada amb una Radvanovsky senzillament espectacular com la princesa de gel (fa poques setmanes va debutar en aquest rol en concert a Roma, on va gravar l’obra amb Jonas Kaufmann), que, amb la partitura a la mà, va tenyir de calidesa el gèlid personatge. Michael Fabiano va ser un Calaf viril, emotiu, de fraseig impol·lut, controlant el ‘fiato’, donant-ho tot i regalant el ‘Nessun dorma’ davant tots els treballadors del coliseu. Van secundar les estrelles Marta Mathéu, Manel Esteve i l’històric tenor Raúl Giménez.

Una vetllada per al record. ¡Feliç aniversari, estimat Liceu!

Temes:

Liceu Òpera