La il·lustrada epopeia antàrtica de Shackleton

D'aquesta èpica i mítica epopeia, última gesta de l'edat heroica de les exploracions antàrtiques, es fan ressò, via còmic i il·lustració, dos llibres acuradament documentats: El viaje de Shackleton (Impedimenta) -on el britànic William Grill entrellaça i troba un perfecte equilibri entre text i dibuixos en un àlbum atent a anècdotes i detalls com els noms dels 69 gossos de l'expedició, que pesaven uns 45 quilos cadascun-, i Endurance (Planeta DeAgostini), flamant debut en la novel·la gràfica que Luis Bustos va publicar el 2009, ara en una edició especial del centenari.

Bustos (Madrid, 1973), que desenvolupa la seva faceta humorística a la revista digital Orgullo y satisfacción, creada pels dibuixants que van deixar El Jueves després del veto de RBA a una reial portada de Joan Carles i Felip VI, es va posar seriós amb Endurance i ho torna a fer amb èxit en el seu retorn al ring amb una altra novel·la gràfica, Versus (Entrecómics Cómics), inspirada en un relat de Jack London sobre l'ocàs d'un boxejador. «Totes dues són històries de senyors que pateixen, que s'enfronten a un conflicte en un espai del qual no poden fugir, sigui l'Antàrtida o un quadrilàter», admet Bustos, que ja treballa amb el guionista Santiago García en els dos volums de ¡García!, que veurà la llum aquest 2015 a Astiberri i sobre el qual es reserva més detalls.

El dibuixant, que va descobrir la història de Shackleton en una exposició fotogràfica al Museu Marítim de Barcelona, es va embarcar amb dinàmiques vinyetes en blanc i negre en «una història d'aventures real, de lluita per la supervivència, d'esgotament i enfrontament amb la naturalesa i de superació i força». Després que l'Endurance quedés atrapat pel gel van passar nou mesos fins que la seva gèlida pressió va destrossar el buc i va condemnar la tripulació a abandonar-lo, el 27 d'octubre de 1915, i a un periple sobre el mar gelat amb les coses imprescindibles rumb a Illa Elefant, des d'on Shackleton va decidir deixar tots els homes menys quatre i anar a buscar ajuda.

«Em vaig centrar en el mite i la personalitat de qui conduïa aquells mariners -detalla Bustos-. Shackleton era un tipus complex, amb les seves petites misèries i clarobscurs, que volia controlar els moments de desànim i desesperació dels seus homes i mantenir la seva moral alta. La seva missió era mantenir-los amb vida. Havia fracassat en les seves anteriors empreses, però la seva victòria va ser que es va comprometre a portar-los a terra ferma sans i estalvis com el líder que era».

I ho va aconseguir, mantenint-los ocupats per tenir a ratlla «la por de no saber si aconseguirien tornar», ja fos jugant a futbol sobre el gel, amb carreres amb els gossos, improvisant funcions de teatre, llegint l'Enciclopèdia britànica o amb festes amb música de banjo, moments que també evoca Grill, que alterna detallats microdibuixos amb belles il·lustracions a doble pàgina.

BOXA COM A METÀFORA

Notícies relacionades

Shackleton, un segle del pitjor viatge del món

Rèquiem per l'era dels exploradors

Cinc anys després d'Endurance, Bustos reprèn el seu dibuix més vigorós i expressionista a Versus, on fa «un retrat psicològic a través del l'estètica», d'un home enfonsat i fracassat, Tom King, on no importa no ser aficionada a la boxa ja que «és una metàfora aplicable a qualsevol professió, quan es presenten moments de crisi». «És un relat més visceral i crepuscular -afegeix-. A King no li queda més remei que seguir endavant, sap que no pot perdre el combat. És el vell davant el nou, el púgil madur que veu que el seu temps ha passat i que les noves generacions li passen al davant».

Tant el format quadrat, que evoca un quadrilàter, com la portada de tacte rugós i rude, que remet a les cordes o les mans d'un boxejador, «pretenen fer sentir incòmode el lector, perquè es fiqui en la història». Una història que, com la de Shackleton, és un combat on està en joc sobreviure.