▾ .com .cat
Oci i Cultura
Orfeu puja al cel al Palau

Crítica de música

Orfeu puja al cel al Palau

Fabio Biondi dirigeix una aclamada versió de l’òpera de Monteverdi amb un Ian Bostridge en estat de gràcia

Orfeu puja al cel al Palau
1
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad
Pablo Meléndez-Haddad

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Abans de desembarcar en l’univers Barroc del CNDM a Madrid, el Palau de la Música Catalana va acollir una audició en forma de concert d’una de les òperes més antigues que es conserven, ‘L’Orfeo’ de Monteverdi. Amb aquest títol l’auditori modernista consolida la seva creixent vocació lírica a l’espera del festival barroc que anuncia per al març, quan rebi una òpera de Händel (en concert) i dos de Purcell (semiescenificades). Arrencar l’oferta lírica amb ‘L’Orfeo’ ha sigut tot un encert, més encara quan es va comptar amb Fabio Biondi al comandament de l’orquestra barroca Europa Galante, que, al costat del Cor de Cambra del Palau –que va rendir a un nivell superlatiu preparat per Júlia Sesé–, van recolzar un repartiment de gran volada.

Notícies relacionades

L’obra de Monteverdi, escrita per al duc de Màntua el 1607 sobre un llibret d’Alessandro Striggio, es va estrenar a l’Accademia degli Invaghiti i poc després es va oferir al teatre de la cort, una ‘faula en música’ –com la va anomenar el seu autor– plenament vigent més de quatre segles després de la seva concepció. Comptar amb Biondi com a concertador des del primer violí va ser tota una garantia, ja que s’ha convertit en tota una autoritat en el repertori, sempre a l’avantguarda de la interpretació amb criteris històrics i instruments originals, però sense oblidar l’expressivitat pròpia del cant i del teatre, junt amb una instrumentació fidel, tot i que no va evitar posar alguna cosa de percussió en l’escena final.

Ian Bostridge va oferir un Orfeu espectacular, ben frasejat i ornamentat, amb un volum portentós i ple domini del personatge. Monica Piccinini va dibuixar sense problemes Eurídice i, sobretot, a La Música, mentre Marina de Liso oferia unes expressives Missatgera i Esperança. Roberta Invernizzi va proposar unes eficaces Proserpina i Nimfa, i van completar el repartiment Ugo Guagliardo (elegant Caront), Fabrizio Beggi (sonor Plutó), Valentino Buzza (potent Pastor-Esperit), Filippo Mineccia (Pastor i Esperit de dubtosa afinació en el ‘forte’), Francesco Marsiglia (Apol·lo) i Matheus Pompeu (Pastor i Eco).

Temes:

Palau de la Música

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
  2. Tragèdia a Lleida Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
  3. Investigació oberta El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
  4. Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
  5. La consellera de Salut, en contra d’ampliar el Prat