Crítica de música
Orfeu puja al cel al Palau
Fabio Biondi dirigeix una aclamada versió de l’òpera de Monteverdi amb un Ian Bostridge en estat de gràcia

Abans de desembarcar en l’univers Barroc del CNDM a Madrid, el Palau de la Música Catalana va acollir una audició en forma de concert d’una de les òperes més antigues que es conserven, ‘L’Orfeo’ de Monteverdi. Amb aquest títol l’auditori modernista consolida la seva creixent vocació lírica a l’espera del festival barroc que anuncia per al març, quan rebi una òpera de Händel (en concert) i dos de Purcell (semiescenificades). Arrencar l’oferta lírica amb ‘L’Orfeo’ ha sigut tot un encert, més encara quan es va comptar amb Fabio Biondi al comandament de l’orquestra barroca Europa Galante, que, al costat del Cor de Cambra del Palau –que va rendir a un nivell superlatiu preparat per Júlia Sesé–, van recolzar un repartiment de gran volada.
L’obra de Monteverdi, escrita per al duc de Màntua el 1607 sobre un llibret d’Alessandro Striggio, es va estrenar a l’Accademia degli Invaghiti i poc després es va oferir al teatre de la cort, una ‘faula en música’ –com la va anomenar el seu autor– plenament vigent més de quatre segles després de la seva concepció. Comptar amb Biondi com a concertador des del primer violí va ser tota una garantia, ja que s’ha convertit en tota una autoritat en el repertori, sempre a l’avantguarda de la interpretació amb criteris històrics i instruments originals, però sense oblidar l’expressivitat pròpia del cant i del teatre, junt amb una instrumentació fidel, tot i que no va evitar posar alguna cosa de percussió en l’escena final.
Ian Bostridge va oferir un Orfeu espectacular, ben frasejat i ornamentat, amb un volum portentós i ple domini del personatge. Monica Piccinini va dibuixar sense problemes Eurídice i, sobretot, a La Música, mentre Marina de Liso oferia unes expressives Missatgera i Esperança. Roberta Invernizzi va proposar unes eficaces Proserpina i Nimfa, i van completar el repartiment Ugo Guagliardo (elegant Caront), Fabrizio Beggi (sonor Plutó), Valentino Buzza (potent Pastor-Esperit), Filippo Mineccia (Pastor i Esperit de dubtosa afinació en el ‘forte’), Francesco Marsiglia (Apol·lo) i Matheus Pompeu (Pastor i Eco).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Evolució demogràfica Un de cada tres espanyols tindrà més de 65 anys el 2070
- Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Assaig clínic en fase 3 Vall d’Hebron desenvolupa un nou fàrmac contra l’obesitat: l’Orforglipron, una alternativa «més còmoda» que Ozempic i Wegovy
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Visita d’Estat Carles III desplega tota la pompa per afalagar Trump
- Natalia de Santiago, experta en finances: "A Espanya hi ha moltíssima aversió al risc, gent poruga que els ho transmet als seus fills"
- Cas Koldo El jutge manté pres Santos Cerdán tot i que avança que sortirà abans de complir sis mesos a la presó
- Tribunals Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»
- Urbanisme i educació Més de la meitat de les escoles de la metròpolis de Barcelona conviuen amb entorns «crítics» per a la salut dels nens
- Noves inversions La modernització dels aeroports catalans: més espai a la pista i millors accessos