Mor Miguel Vicens, baixista de Los Bravos

El rock està de dol. Miguel Vicens, el baixista de Los Bravos, una de les escasses bandes espanyoles que va tenir repercussió internacional als bojos 60, sobretot gràcies al seu ‘hit’ Black is black, va morir aquest dissabte amb 77 anys.

Membre fundador de l’històric grup, preparava aquests dies amb el seu company Pablo Sanllehí el concert que havien d’oferir al Trui Teatre el 5 de març, una tornada que afrontaven carregats d’il·lusió després que Quentin Tarantino triés una de les seves cançons per a la banda sonora de la seva pel·lícula. 

Nascut a Ferrol, Miguel Vicens presumia de doble nacionalitat, gallega i mallorquina. El seu pare era marí i al cap de vuit mesos de néixer ell el van destinar a Mallorca, i van anar a viure a Sóller. L’harmònica va ser el seu primer instrument, després arribaria la guitarra i, finalment, el baix. «Vaig començar tocant la guitarra al servei militar, a Cabrera, sobre les roques. A Saint-Tropez vaig coincidir amb el Sinatra mallorquí, Toni Obrador, i em vaig guanyar la vida un temps passant el barret. També vaig tenir un duo amb Leo, el que seria baixista de Beta Quartet, amb qui fèiem versions del Duo Dinámico, i quan Leo se’n va anar a Beta em van demanar si podia tocar el baix», va relatar a aquest diari el 2019, amb motiu de la publicació del volum ‘Historias de Los Bravos’.

Amb Los Bravos, Vicens i la resta d’integrants del grup, entre els quals, el cantant Mike Kennedy, van tocar el cel. «Menys diners, Los Bravos m’ho ha donat tot. En aquell moment érem joves i vivíem. Gràcies al grup vaig poder conèixer els Beatles i els Stones, alternar amb Jimi Hendrix... Una experiència molt agradable», recordava. Però no tot van ser moments dolços. Vicens també viuria episodis dramàtics: «Els músics estàvem bastant perseguits pels grups antidrogues. Un dia em van treure de Barbarela a punta de pistola perquè els van dir que m’havien trobat paper de fumar dins del cotxe. Per un paquet que em van ficar al cotxe vaig anar a la presó. Em van condemnar a tres anys i vaig complir uns vuit mesos. També s’aprenen coses allà dins».

El 2019, més de mig segle després que Los Bravos irrompessin en l’escena musical, el grup va viure la seva enèsima resurrecció amb un padrí de luxe: Quentin Tarantino. El seu tema Bring a little lovin va enamorar el cèlebre cineasta, que el va incorporar a la BSO d’Érase una vez... en Hollywood, pel·lícula protagonitzada per DiCaprio i Brad Pitt.

Notícies relacionades

Tarantino recupera Los Bravos en el tràiler de la seva nova pel·lícula

‘Mountainhead’, regal per als fans de ‘Succession’

Bring a little lovin va ser la cançó que més èxit internacional va donar a Los Bravos després de Black is black, un tema que, segons apuntava Vicens, va interpretar en els seus orígens el grup australià Easybeats, fins que el productor Alain Milhaud va adquirir-ne els drets i la va posar en l’òrbita del grup que liderava Mike Kennedy. «La nostra cançó era molt més potent que la dels Easybeats», reivindicava Vicens.

«Quan em van dir que posaríem la música a un pel·lícula de Tarantino vaig tenir un moment d’eufòria, i a sobre amb DiCaprio i Brad Pitt, dos monstres. Sens dubte això incrementarà la nostra popularitat», va confessar Vicens, que havia recuperat la il·lusió per la música els últims anys.