Un ‘Dioptria’ que travessa generacions

Prometedor aquelarre, el que s’entreveu per a dimarts que ve, 22 de juliol, al Teatre Grec, amb l’homenatge a aquesta pedra filosofal del rock català que és el doble àlbum Dioptria, de Pau Riba. Un concert col·lectiu en què s’han implicat una quinzena d’artistes, tots ells tocats per l’aura d’aquest cantautor mort de càncer de pàncrees el 6 de març de 2022, a 73 anys. Es tracta de retre honors a «una pedra angular del rock català en un espectacle intergeneracional», assenyala Pol Segarra, director artístic i executiu d’aquesta coproducció a càrrec de TRESC, Abacus i el Grec, amb producció tècnica del Taller de Músics, amb les entrades esgotades des de fa setmanes.

A Dioptria, 55, títol que fa referència al 55è aniversari de l’àlbum (el seu primer volum es va publicar el 1969 i el segon, el 1970), sonaran les seves 14 cançons per mitjà d’altres tants intèrprets. Allà hi haurà David Carabén (Mishima), Roger Mas, Dolo Beltrán (la que va ser cantant de Pastora), El Petit de Cal Eril, Ivette Nadal i Mau Boada (Esperit!), així com exponents de les últimes fornades artístiques, com Rita Payés amb Pol Batlle, La Ludwig Band, Remei de Ca la Fresca i el duo Alosa. També hi seran músics que van col·laborar amb ell, com ara Pascal Comelade, i tres contemporanis: Oriol Tramvia, el ja jubilat Sisa (que no intervindrà en persona, sinó amb un recitat gravat per a l’ocasió, a títol de «contribució galàctica») i Maria del Mar Bonet. La cantant mallorquina s’ha afegit al cartell a última hora i interpretarà una peça aliena a Dioptria, el clàssic Es fa llarg, es fa llarg esperar, de Riba, que ella va adaptar al seu àlbum Alenar (1977).

De Mortimers, banda base

Una desfilada seleccionada «des d’un punt de vista molt emocional i sentimental», apunta Pol Segarra, en què assumeix un paper directiu Caïm Riba, un dels cinc fills del cantautor. Ell va pensar en De Mortimers, la banda que va acompanyar el seu pare des de principis del segle, com a base instrumental del concert. «Ho saben tot d’aquestes cançons i així m’estalvien feina. No cal dirigir-los gaire», fa broma. «I en ells aquesta part més bohèmia, de Tiana». Les adaptacions s’afronten «amb llibertat», apunta el mortimer Moi Queralt. «Ja sigui ajustant-nos als originals o fent-los més nostres».

Notícies relacionades

¿Macrofestivals a l’hivern?

45 anys punxant rock a Gràcia

A Caïm Riba, interpretar Dioptria li remou records i emocions. «Des que érem petits, el Pau ens va començar a llançar als lleons, fent-nos pujar a l’escenari a fer coses», recorda. «Amb 17 i 18 anys, el meu germà Pauet i jo escoltàvem la cançó de Conxita Cases (Arseròtica) i vam tenir un moment d’eufòria amb el rock de Pau Riba». D’allà, a formar un trio amb el seu pare a Cosmossoma (1997) i a la creació de Pastora, grup batejat en honor a la seva mare, la ja finada Mercè Pastor.

Fa uns dies, el 5 de juliol, va morir d’un ictus, a 58 anys, Memi March, la companya de Pau Riba les últimes tres dècades. Al Grec, hi serà el fill que hi va tenir, Llull, així com els altres dos del cantautor, Pròsper i Angelet. Es configura així una reunió molt singular del clan familiar. Caïm deixa anar que les relacions paternofilials no sempre van ser fluides. «Hi va haver un distanciament, i ara retrobar-me amb això em provoca molts sentiments contradictoris. Sí, per a mi és molt emocionant aquest projecte».