Cate Blanchett: «Rebre avui un premi a València significa que el meu treball ha arribat a cultures diferents»

L’actriu australiana Cate Blanchett, premi internacional dels Goya, que se celebren aquest dissabte a València, ha assegurat en una roda de premsa celebrada al Palau de les Arts que el cine en espanyol ha sigut una influència fonamental per a ella, per això rebre el guardó li ha suposat «una gran alegria».

«Quan vaig rebre la trucada dient-me que em donaven el primer Goya Internacional em vaig quedar sense paraules, perquè el cine en espanyol ha sigut una gran influència per a mi, òbviament Almodóvar i Amenábar, però també Lucrecia Martel, Guillermo del Toro o Alfonso Cuarón, amb qui treballaré ara», ha dit l’actriu, vestida amb un vestit de jaqueta rosa i amb vambes.

La intèrpret, guanyadora de dos Oscars i que ha treballat amb directors de la talla de Martin Scorsese, David Fincher, Alejandro González Iñarritu, Ridley Scott, Sally Potter, Steven Spielberg, Wes Anderson, Peter Jackson, Jim Jarmusch o Woody Allen, protagonitzarà ‘Manual per a dones de fer feines’, la primera pel·lícula rodada en anglès de Pedro Almodóvar.

«Al Pedro el conec des de fa 20 anys i de sobte hem trobat aquest projecte, que és una delícia. S’ha generat una sinergia meravellosa que cal aprofitar, perquè a més em permet entrar en un univers del Pedro, que m’interessa moltíssim», ha explicat Blanchett. «Ahir mateix vam tenir l’ocasió d’asseure’ns per començar a treballar», ha afegit.

L’actriu australiana ha destacat de l’obra del cineasta manxec que és» la pròpia d’un guionista excel·lent», per això feia dues dècades que parlava amb ell per poder treballar junts. «A aquest nivell és un artista –ha afirmat–. El seu cine té una influència brutal dels seus guions. Mai havia vist un guió així. Tot i que parteix d’un llibre de Lucía Berlín, ha aconseguit crear un relat propi en què parlarem de relacions addictives però també de les substàncies».

Blanchett s’ha coronat com una actriu versàtil, sempre a mig camí entre el cine independent i les grans produccions, capaç tant de reencarnar el Bob Dylan de l’etapa ‘Blonde on blonde’ a ‘I’m not there’ com l’elf Galadriel a ‘El senyor dels anells’. Una de les seves últimes interpretacions memorables és la d’una presentadora de televisió perillosament superficial a ‘No mires arriba’.

El seu premi favorit: «És el Goya»

Preguntada sobre el seu premi preferit de tots els que ha rebut, Blanchett ha rebut un aplaudiment dels periodistes presents en la roda de premsa quan ha dit que, «per descomptat, és el Goya». «Cada vegada que em donen un premi és una sorpresa perquè cada vegada que acabo una pel·lícula dic: “Ara què” –ha explicat–. Estar avui a València rebent un premi per a mi suposa moltíssim, perquè significa que el que faig ha arribat a un públic i a una cultura diferent que no esperava».

«Soc prou gran per dir que he tingut una carrera que s’ha desenvolupat en diferents direccions i si una cosa he après és que posar l’aplaudiment abans que l’experiència és extremadament perillós», ha explicat.

Sobre les acadèmies, ha destacat l’important que és ara el seu paper i el dels festivals, perquè ajuden a les experiències cinemàtiques i fan una tasca de recolzament a la indústria que el públic general no tendeix a veure. «I són mentors en un procés de mirar al futur, perquè ens trobem amb moviments socials i culturals que cal entendre i incloure, com el moviment Black Lives Matter o el Me Too. Si una acadèmia no entén aquests conceptes no seguirà endavant».

A més de la seva pel·lícula amb Almodóvar, en què també exercirà de productora, Blanchett protagonitzarà una sèrie del mexicà Alfonso Cuarón. Sobre el seu paper com a productora, ha indicat que «de vegades la gent pensa que els actors som marionetes i se sorprendrien al veure que, tot i que no portem el títol de productor, tenim un paper molt actiu a donar forma a la pel·lícula». «El meu principal interès és que les històries arribin», ha afegit.

Blanchett també ha parlat sobre l’estat de la indústria després de la pandèmia: «Durant aquest període tots hem trobat a faltar anar a una sala de cine, tenir aquesta experiència comuna, igual que hem trobat a faltar anar a ballar, compartir amb desconeguts un moment que ens porta més enllà. Ho hem trobat a faltar al cine però al teatre molt més».

Sobre el futur del cine després de la pandèmia i el creixement de les plataformes, l’actriu australiana ha remarcat que el cine ja estava en perill abans que comencés la pandèmia, i tenia l’esperança que després de sortir del tancament tinguéssim moltes ganes de reunir-nos en aquestes sales fosques.

«L’esperança no la perdo –ha afirmat–, però seria negligent no ser conscient del que ha passat. Durant 18 mesos hem estat consumint a través de les plataformes i això té un efecte». Blanchett ha alertat que les plataformes s’estan convertint en monopolis i que aquests «són sempre perillosos. Però també han donat oportunitats financeres per a determinats projectes, cosa que cal valorar com a positiva».

Notícies relacionades

Jonathan Lethem té un doble

L’Ateneu Barcelonès atrau ‘expats’ àvids de llengua i cultura catalana

Amb tot, Blanchett ha defensat que les obres s’haurien de veure tal com s’han projectat. El fonamental, ha conclòs Blanchett, és la creativitat. «I quan parlem de creativitat parlem de grans idees, és igual quina sigui la mida de la pantalla en què s’ofereixin». Però sí que ha alertat sobre el risc de convertir-nos en esclaus del model serialitzat, en què es perd l’evolució dels personatges».

Preguntada sobre el seu treball amb Woody Allen i les acusacions contra aquest sobre presumptes abusos sexuals s’ha limitat a respondre: «Sí, vaig treballar amb ell a ‘Blue Jasmine’».