Fernando León de Aranoa publica el guió d’‘El buen patrón’, la seva pel·lícula nominada als Oscars

El director Fernando León de Aranoa ha presentat el guió de la seva última pel·lícula, ‘El buen patrón’, una història que perseguia des de feia «molt temps» i que volia explicar, que ha aconseguit 20 nominacions a la 36a edició dels premis Goya i està en la cursa per l’Oscar a la millor pel·lícula internacional. «Sempre he volgut escriure aquest tipus de guió, el que trontolla entre el riure i el terrible. M’atreia des de feia temps la idea de fer una cosa com aquesta i, per descomptat, tenia clar que després volia també dirigir-ho, així completava tota la fase del projecte d’una pel·lícula», ha assenyalat el director i guionista.

El guió, que ja és a la venda a través de la pàgina web guionelbuenpatron.com, s’ha editat en facsímil incloent dibuixos de l’‘storyboard’, l’escaleta de rodatge, anotacions dels assajos, així com modificacions d’algun text, gargots, posicions de càmera i notes del rodatge de la cinta.

Julio Blanco (Javier Bardem) és l’amo de la fàbrica Básculas Blanco, heretada del seu pare. Al «patró» li agrada tenir-ho tot controlat, incloent-hi la voluntat dels seus empleats, així que no tindrà escrúpols a l’hora d’acomiadar qui ell ja no consideri necessari.

León de Aranoa, que fa moltíssims anys va treballar com a guionista per a diversos programes televisius, així com per a pel·lícules d’altres directors i per al grup còmic Martes y Trece, ha utilitzat en aquesta ocasió la comèdia per fer una sàtira social sobre els espais i les dinàmiques de treball.

«Aquesta història és tan real i tan terrible que l’única manera d’abordar-la i explicar-la que hi havia era fent-ho a través de l’humor. La comèdia no l’he abandonat mai, és un gènere que m’encanta. En aquest cas, la idea de l’humor anava lligada a la història del personatge i com aquest s’espavila amb els treballadors de la fàbrica», detallava.

Una manera de retratar una setmana en la vida d’un individu sense escrúpols en la qual l’espectador, sense adonar-se’n, es converteix en una víctima més, però tot a través del riure: «Recentment en una de les estrenes dels EUA el públic reia molt amb la cinta, reia amb el personatge de Blanco, hi havia una compressió de l’humor d’aquest personatge mesquí», exposava el director.

D’aquesta manera, el cineasta torna a la tendresa de les seves primeres obres ‘Família’ (1996), ‘Barrio’ (1998) i ‘Los lunes al sol’ (2002), però des d’una mirada molt actual, molt sarcàstica, irònica i mordaç. «Quan vaig escriure el guió no estava pensant en absolut en ‘Familia’, simplement va sorgir, però és cert que molta gent m’ha dit que té certes similituds», apunta.

El guió de la cinta se centra bàsicament a posar les coses difícils a Blanco, fins al punt de treure’l de polleguera en certes ocasions, per això el mateix director ha donat tant pes i importància als personatges secundaris com al protagonista. «Intento escriure tots els personatges com si fossin el protagonista de la pel·lícula. I en el rodatge igual, tracto cada actor com si fos el personatge principal», aclareix.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

El tàndem de León de Aranoa i Bardem, en el seu tercer projecte junts ha entusiasmat la crítica i ha atret bona part del públic, tant nacional com internacional. «Estic molt content amb l’acollida que està tenint, que encara el film segueixi en cartellera des de l’octubre, quan el vam estrenar, és bon senyal. Estic vivint un moment molt bonic ara amb la cursa cap als Oscars, presentant-la allà on calgui i defensant-la», declara.

El desembre passat, el film del director va batre el rècord històric de nominacions als premis Goya (20) que tenia fins ara la cinta ‘Días contados’ (1994), d’Imanol Uribe (19).