‘Per fil sol!’: ¡Ben dit, Carles Sans!

Ha de ser realment complicat fer 40 anys que estàs en contacte amb el públic i un dia haver d’abaixar el teló perquè no torni a pujar. I més si la pandèmia t’obliga a fer mutis abans del que tenies pensat i sense poder disfrutar a més de la festa de comiat que bé t’havies guanyat al llarg de tants anys. Va ser el cas de Tricicle, de Paco Mir, de Joan Gràcia i de Carles Sans. Un d’ells, Sans, no ho ha pogut resistir i ha tornat a posar-se davant del públic. Ho ha fet sol al Teatre Borràs, sense els seus dos col·legues del llegendari trio, i a més com a monologuista, no com a mim o actor de teatre gestual com al llarg d’aquelles quatre dècades d’aplaudiment unànime.

‘Per fi sol!’ Impossible un títol més directe (sense mala intenció, per descomptat). Sol i amb una verborrea àgil, directa, ocurrent i ben embastada. Sans reitera que és un actor de teatre gestual en admirable forma física, i això que ja té edat per jubilar-se. Ho demostra al llarg del monòleg, sobretot en aquells moments en què repeteix alguns moviments de l’època triciclera tan aplaudits llavors i ara. Renunciar en aquesta rentrée a l’empremta de Tricicle hauria sigut absurd, i no només perquè és la seva, sinó perquè és el que espera el públic que veurà ‘Per fi sol!’, fidel seguidor de tots els ‘hits’ del grup.

Repàs biogràfic

Notícies relacionades

Brad Pitt compra la famosa casa "ovni" de l'Empordà i l'envia a Califòrnia

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

Sans, per això, desplega un repàs biogràfic a com va brollar el trio, als seus inicis en el cafè-teatre del Llantiol (una de les millors escenes del ‘remember’), que ell era el guapo del trio, Mir el calbet i Gràcia el grassonet, a com els confonien amb La Trinca, o a com va patinar dues vegades amb les que eren les nòvies dels seus companys. Tot preparat amb un humor blanc, no exempt d’esporàdica picardia, i a bon ritme. El muntatge va passant de forma constant, sense presses però sense pauses que suposin davallades. Allà es nota la col·laboració externa de Jose Corbacho, el col·lega que dirigeix ‘Per fi sol!’, i un expert en monòlegs i tota mena de situacions que busquen la complicitat de l’espectador.

El record de les anècdotes del trio provoca el riure còmplice d’un públic que s’acosta al Borràs amb la idea de tenir una miqueta més de Tricicle després del seu adeu. Però també troba pinzellades personals de Sans per no caure en la temptació d’esprémer en excés el seu passat en el trio. Allà hi ha bons moments com la facècia sobre el seu nas, el seu caràcter hipocondríac, la seva fòbia a volar o com la seva dona és amiga de viatjar amb maletes pròpies d’una aventura transoceànica tot i que sigui per a un cap de setmana. Sans, a més, no només parla, demostra els seus dots d’imitador en dos esquetxos sobre Sara Montiel i Esperanza Aguirre. ¡Ben dit, Carles Sans!