Una Constitució espanyola sense paraules (al cap i a la fi no serveixen de gaire)

La Constitució espanyola, que aquest dilluns compleix 43 anys, està formada per 18.342 paraules que fan afirmacions categòriques i sense marge per al dubte com que tots els espanyols «són iguals davant la llei», tenen «dret a disfrutar d’una vivenda digna i adequada», també «a una feina i una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats», i que l’Estat ha de ser regit per «un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat».

Sent com és la ‘llei de lleis’, seria presumible que cada un dels seus articles fos de compliment obligat. No obstant, la realitat que viuen diàriament milers de ciutadans dista molt del país que dibuixa aquest document normatiu. És com si la Carta Magna hagués sigut buidada de contingut i de les seves paraules, de sentit.

15-M

Aquesta idea ve rondant-li el cap a l’escriptor, docent i artista ‘performer’ Óscar Curieses des que fa una dècada s’impliqués com un activista més en les mobilitzacions del 15-M. «Ja ho pensava abans, però va ser en aquells dies, a les places, quan vaig veure clar fins a quin punt les normes que regeixen la nostra convivència estaven sent incomplertes i els polítics s’havien convertit en figures que no representaven la ciutadania», afirma. Des d’aleshores va darrere de la idea de fer una cosa que expressi la seva sensació d’estafa i, de passada, que serveixi per tornar a agitar les consciències que fa deu anys van semblar despertar de la letargia.

El resultat d’aquesta recerca és ‘Constitución Española’, l’edició de la Carta Magna que acaba de publicar al segell Ya Lo Dijo Casimiro Parker, i que té una particularitat desconcertant: està buidada de paraules. Es titula igual que el text legal aprovat pels espanyols el 6 de desembre de 1978, però al llarg de les seves 80 pàgines només apareixen els signes de puntuació que acompanyen les lletres. D’elles, ni rastre.

Lectura poètica

El llibre aporta un missatge polític, però també admet una lectura poètica. De fet, està inspirat en el poema ‘Blank Verse’ que va escriure Ernest Hemingway el 1916 i que es distingia per no tenir paraules. «Igual que aquells versos buits on només hi havia signes de puntuació, aquesta Constitució sense lletres compon una constel·lació de senyals que semblen llavors, qui sap si d’una democràcia més veritable de la que tenim. La idea és crear bellesa des d’una crítica de l’institucional», explica l’autor, creador de diversos poemaris –‘Sonetos del útero’, ‘Dentro’, ‘Hay una jaula en cada pájaro’– i del diari ficcionat del pintor Francis Bacon ‘Man in blue’.

Curieses es resisteix a articular un discurs polític tancat adscrit a la seva Constitució muda i prefereix que sigui cada lector qui expressi què sent en vista de la llei fonamental del país desposseïda de paraules. Però no dissimula la indignació que anima la seva intervenció: «¿Realment som tots iguals? Quan penso en les dificultats que hi ha avui dia per accedir a una vivenda o en el maltractament que pateixen la sanitat i l’educació públiques que diu garantir la Carta Magna, la conclusió a què arribo és que aquest text ha sigut buidat, i crec que som molts els qui pensem així. Els incompliments de la Constitució, sobretot dels seus capítols més socials, són continus», afirma.

Traïció als ideals

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

La ‘Constitución’ de Curieses no és del tot muda. El llibre es completa amb quatre assajos firmats per la professora de la Universitat de Barcelona Virginia Trueba, l’advocat del 15-M Eduardo Gómez Cuadrado, el comissari d’exposicions Francisco Baena i l’artista Dora García (premi nacional d’Arts Plàstiques 2021) que incideixen en la sensació de «traïció als ideals democràtics» que denuncia l’autor.

Després de ser exposat a la galeria d’art Habitar la Línea, de Lavapiés, el llibre –o més aviat els signes de puntuació que contenen les seves pàgines– serà llegit el 6 de desembre, dia de la Constitució, a la llibreria La Imprenta de Madrid i retransmès per streaming. «Intentar llegir un llibre així és desconcertant, ho sé, però això és, precisament, el que busco: causar sorpresa, convidar a reflexionar i provocar la crítica», resumeix l’autor.