Mor Miquel Barceló, editor apassionat per la ciència-ficció

L’editor català Miquel Barceló García, considerat una de les figures més representatives de la literatura de gènere i fundador del segell NOVA, ha mort aquest dimarts als 73 anys, segons ha informat l’editorial a través del seu compte de Twitter.

Nascut a Mataró (Barcelona) el 1948, Barceló, enginyer de formació i divulgador científic, va ser l’artífex de NOVA (Ediciones B), que tenia com un dels autors de referència al nord-americà Orson Scott Card, autor que va ocupar els números 0, 1, 50 i 100 del segell i autor a qui Barceló va encarregar la selecció d’obres del número 200. Scott Card va apostar llavors, el 2007, per una recopilació dels millors títols del gènere, amb peces, entre altres, de Robert A. Heinlein, George R. R. Martin o Robert Silverberg.

Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), d’on es va jubilar fa set anys, Miquel Barceló havia rebut el 1996 el premi Gabriel, a la tasca de tota una vida, que concedeix l’Associació Espanyola de Fantasia i Ciència-Ficció, i va ser impulsor del premi UPC dedicat a la ciència-ficció, que s’atorga cada dos anys. L’editor, divulgador científic i professor solia explicar que el seu primer contacte amb la ciència-ficció va ser la novel·la ‘Titán invade la Tierra’ de Robert A. Heinlein que va trobar a dalt de tot de la prestatgeria paterna. Enginyer aeronàutic, Barceló també va ser becari de l’Organització Europea de Recerca a l’Espai.

Notícies relacionades

Quan els emigrants ho érem tots: un retrat dels espanyols anant a les veremes a França als anys 80

Sopa de Cabra celebra els seus 40 anys amb un recopilatori en directe, 'Grans èxits i estimats fracassos'

El 2015, Barceló va recuperar la vella edició de ‘Ciencia ficcion’, una guia de lectura escrita originalment 25 anys abans, en la qual s’incloïen 140 títols fonamentals del gènere, fugint de la llei Sturgeon en la qual segons l’autor nord-americà el «90% de qualsevol cosa són escombraries». El seu llibre era un entretingut manual essencial en el qual, no obstant, deixava de banda un gran com J. G. Ballard, el qual mai li va arribar a agradar. No obstant, constatava la puixança de les autores en la literatura de ciència-ficció com Sherie S. Tepper, Anne Leckie, Nicola Griffith o Eleanor Arnason.

Però per sobre de totes les coses, Barceló va ser un entusiasta, un home marcat per la passió que va obrir la porta i va conduir pels camins estel·lars milers de lectors.