Isango Ensemble retrata la crisi migratòria a través de la música al TNC

Xenofòbia, migració, canvi climàtic i crisi econòmica. De tot això parla ‘A man of good hope’, un musical que ofereix la premiada companyia sud-africana Isango Ensemble. L’aplaudida companyia debuta a Espanya amb el seu aclamat espectacle inspirat en el llibre homònim de Jonny Steinberg. Seran les seves primeres funcions a Espanya i les primeres també després dels dos anys d’aturada provocats per la Covid-19 al seu país. Una vintena d’intèrprets que canten i ballen interpreten diferents papers en una obra que condensa problemes universals de xenofòbia a través de la història real de l’Assad, un nen somali que arriba a Sud-àfrica fugint de la guerra civil al seu país.

La directora Carme Portaceli, en la seva primera temporada al capdavant del TNC, aposta per un teatre obert i hospitalari. ‘A man of hope’ obre les portes a una altra manera d’entendre el teatre i aquesta «Àfrica a què tantes vegades Europa ha tombat l’esquena».

Migracions i crisi

«L’obra, estrenada el 2016, connecta amb tota mena de públic. Parla de coses que ens preocupen a tots: les migracions provocades per les crisis econòmiques i la crisi climàtica», afirma el codirector Mark Dornford-May, impulsor de la companyia. El tema és dur, però el tractament del muntatge no ho és tant com el llibre. «L’obra és plena d’esperança, humor i vida. No volem que el nostre públic es vegi sermonejat, sinó entretenir-lo. Volem transmetre força i alegria», assenyala una de les codirectores de la companyia, la soprano Paulina Meladante. Si van muntar l’obra va ser per contrarestar «la visió terrorífica que es té dels refugiats, a qui es mira com persones que et trauran alguna cosa. Es pensa que amb ells hi haurà menys feina, menjar i oportunitats. Els refugiats són focus de la violència on van quan, en realitat, són un boc expiatori», afirma Dornford-May, guanyador de l’Os d’Or a la Berlinale del 2005 amb ‘U-carmen eKhayelitsha’. Ell, originari d’Anglaterra, i la seva dona Paulina –cantant a qui va conèixer quan va ser a Sud-àfrica per muntar una producció de ‘Carmen’ amb ella de protagonista– codirigeixen Isango Ensemble amb Mandisi Dyantyis, director musical. «La música et guia, t’explica la història», afirma aquest últim. La partitura es basa en la veu però també en marimbes i percussió. La paleta sonora d’‘A man of good hope’ beu del folk sud-africà com de les músiques dels països que travessa el protagonista en la seva fugida de Somàlia després d’esclatar la guerra civil: Kenya, Etiòpia, Tanzània i Zimbàbue.

Notícies relacionades

Plans per a un agost cultural pletòric

De les passarel·les de Nova York a un aljub de Mallorca

Amb ‘A man of good hope’ han anat de gira per Amèrica, Austràlia, Europa i han estat diverses vegades al Regne Unit. S’ha convertit en un èxit per aquesta singular companyia, que va començar muntant grans títols del repertori operístic com ‘Carmen’ i ‘La flauta màgica’. «Som una de les poques companyies sud-africanes genuïnes que queden. Fa 20 anys que treballem i molts dels que van començar a Isango amb nosaltres segueixen aquí. Treballem de forma col·lectiva. Totes les idees i opinions es tenen en compte».

Talent en estat pur

La companyia no tenen cap mena de subvenció. Viuen de la venda d’entrades i les gires, tot i que tenen algun petit patrocinador privat. La seva és una aventura que existeix gràcies al talent. Quan Mark va fer les primeres audicions va anar a un suburbi subdesenvolupat de Ciutat del Cap, Khayelitsha. No li interessaven els currículums, només gent capaç de cantar i actuar. «A Sud-àfrica abunda el talent en estat pur. Isango Ensemble és una suma de talent, de gent amb ganes d’aprendre i treballar», assenyala Paulina. I ho van demostrar, tot just començar la roda de premsa al ‘hall’ de la Sala Gran, interpretant una de peça de l’espectacle ‘a capella’ sense necessitat de cap preparació que va contagiar de bones vibracions els assistents. Brutal.