Una Andròmeda frustrant

El Petit Palau va acollir l’estrena absoluta d’‘Andròmeda encadenada’, òpera d’Agustí Charles amb llibret de Marc Rosich sobre poemes de Fátima Frutos en un nou esforç d’Òpera de Butxaca i Nova Creació de donar vida al gènere líric. Inspirada en el mite clàssic d’aquesta mare de set fills que és rescatada per Perseu al veure-la encadenada com a sacrifici dels seus pares al déu Posidó, Rosich, seguint els passos de Frutos, pretén transformar la mítica figura en una dona actual barrejant realitat i ficció, però la veritat és que en escena no es va veure cap dona moderna tret del començament, quan revisa el mòbil per si l’amant li ha enviat algun missatge.

Només es veia una Andròmeda obsessiva i repetitiva a la roca sobre el mar, tot i que hi apareixia tot un animal escènic: la versàtil soprano María Hinojosa Montenegro, que, una vegada més, ho va donar tot a l’escenari; gràcies a ella, aquesta proposta poc edificant es va poder disfrutar.

L’obra, per a soprano, violí amplificat, arpa, percussió i electrònica, va desil·lusionar també en l’apartat musical. És una pena que només quan apareixien les cites a l’ària de Vivaldi ‘Sovente il sole’, fins i tot sobre les estridències del violí –que es va acabar fent pesat–, el cant d’Hinojosa es cobrís d’emoció. Les intervencions amb ecos i repeticions distorsionades no van aportar més que caos.

El duo instrumental va complir amb la seva complexa tasca (Marc Charles al violí i Esther Pinyol a l’arpa, encarregats de la percussió), capitanejats per José Pascual-Vilaplana, tot això amb un forçat protagonisme del violí.

Notícies relacionades

Doble mal viatge

La Miró invoca el seu esperit fundacional en el 50è aniversari

La proposta teatral de Jordi Pérez Solé –no gaire complexa, però va necessitar Laura Calvet per als moviments escènics– va comptar amb una funcional escenografia de Sergi Corbera, l’atmosfèrica il·luminació de Sylvia Kuchinow i el fantàstic vestuari de Joana Martí, que va aportar dos vestits espectaculars.