Pollini, feliç retrobament amb Barcelona

El llegendari pianista italià Maurizio Pollini va tornar a Barcelona –de la qual era absent des del 2008– pràcticament esgotant localitats i amb un programa en el qual convivien obres de Schoenberg, Nono i Chopin.

Tot i que va ser el representant de la Segona Escola de Viena qui va arrencar el programa, en la primera part les mirades van estar posades en ‘...sofferte onde assereni...’ de Luigi Nono. Composta entre 1975 i 1977, el mateix Pollini va participar en l’estrena d’aquesta obra per a piano i cinta gravada que explora camins que entronquen amb Darmstadt i que el públic va rebre fins i tot amb entusiasme.

De Schoenberg es van escoltar les fonamentals ‘Drei Klavierstücke’ (‘Tres peces, Op. 11’), de 1909, en les quals va destacar sobretot ‘Mässige eighth note’, en la qual Pollini va jugar amb el ‘crescendo’, seguides de les miniatures ‘Sechs kleine Klavierstücke’ (‘Sis petites peces, Op. 19’), publicades el 1913 i que poden concebre’s com un moviment fragmentat. Pollini va evitar el caire expressionista i la unió de les parts amb categòriques pauses, cobrint-ho tot amb un dolç accent romàntic i molt contrastat. Sí, aquest Schoenberg també pot arribar a ser dolç.

Notícies relacionades

Tatiana Maslany: l'actriu de les mil cares

Mor un dels fundadors del grup Tam Tam Go, Rafa Callejo

Passat el remolí del segle XX, Pollini es va entregar completament a un dels seus autors fetitxe, Chopin, primer amb una ‘Masurca Núm. 35 a Do menor, Op. 56’ una mica soporífera abans d’una intensa versió de la ‘Sonata Núm. 2 en Si bemoll menor, Op. 35’, amb un ‘Grave’ inicial a tota màquina i una digitació una mica accidentada, un ‘Scherzo’ tot passió i vertigen per arribar a la popular ‘Marxa fúnebre’ carregat d’inspiració; la va rematar amb el demoníac final de manera superba. A la bonica ‘Berceuse en Re bemoll major, Op. 57’ li va seguir, per acabar, la popular ‘Polonesa en La bemoll major, Op. 53, Heroica’, en la qual el Pollini virtuós va impactar amb una execució impressionant, dominant les dobles escales i els ornaments.

Curiós: amb l’aforament al 100% i amb Schoenberg i Nono van tornar al Palau les tos, les que van desaparèixer després a Chopin...