Festival de Sitges

‘Tres’ o quan la desicronia sonora s’apodera de tu

El director barceloní Juanjo Giménez presenta a concurs a Sitges el seu llargmetratge ‘Tres’ neguitós exercici sobre una dona ‘fora de sincro’ protagonitzat per Marta Nieto

‘Tres’ o quan la desicronia sonora s’apodera de tu

El Periódico

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Es diu C (Marta Nieto) i és una dissenyadora de so la feina de la qual consisteix a gravar efectes, editar-los i barrejar-los. L’estudi de gravació és el seu refugi davant les difícils relacions que manté amb la seva exparella, la seva mare gran i els seus companys de feina fins que un dia descobrirà que, com si ella mateixa fos una pel·lícula més sonoritzada, el seu cervell ha començat a processar el so més tard que les imatges que veu. Aquests són els neguitosos fonaments sobre els quals se sustenta ‘Tres’ llargmetratge del director català Juanjo Giménez, presentat aquest dimarts a competició al festival de Sitges.

«En la idea original el protagonisme no requeia en ella sinó que la protagonista era la desincronia mateixa. Després vaig decidir associar-la a un personatge, i que la desincronia externa es convertís en reflex de la seva desincronia interna. És una dona que ha perdut el seu centre; no viu el present, i està descol·locada», afirma Giménez, flamant Palma d’Or a Cannes i candidat a l’Oscar pel seu curtmetratge ‘Timecode’, en la seva visita ahir a Sitges. En veritat, el que té el personatge no és exactament un superpoder sinó una anomalia que tant li impedeix la comunicació com li permet sentir i recollir totes aquelles paraules perdudes en el passat immediat. Una cosa fascinant com la mateixa pel·lícula.

En aquest sentit, el director barceloní admet que construir una pel·lícula a partir de «la falta de sincronització en el so» era un autèntic repte. «És una cosa que rebutgem, ja que quan veiem imatges fora de sincronia intentem que tot quadri. Basar l’estructura dramàtica en això sabíem que era un risc». El director ha posat com a exemple quan parlem per Skype o per Zoom «amb el temps d’espera que hi ha des del moment en què dius alguna cosa i la persona amb qui parla ho escolta». Un fet  accentuat per la pandèmia i les perpètues connexions a distància. «En efecte, avui dia el ‘delay’ forma part del nostre món», sentencia Giménez.

Notícies relacionades

Al seu costat, Marta Nieto assegura que el seu personatge «és el més fantàstic que he interpretat mai». La protagonista de ‘Madre’ afirma que l’experiència per realitzar ‘Tres’ va ser al caire de la bogeria, la paranoia, perquè era imaginar que estaven passant coses que després no sabia com quedarien. La veritat és que el resultat final és meravellós. ‘Tres’ és una joia, molt original, preciosa».

‘Tres’ és la primera aproximació de Giménez al gènere, qui va avançar que ja està treballant en un nou curtmetratge tot i que no «tindrà un toc fantàstic», malgrat sentir-se amb ell «molt a gust».