5 discos clau del grunge

L’altre ‘supervendes’ d’aquesta quinta va ser el debut de Pearl Jam, banda sorgida de les cendres de Mother Love Bone en la qual Eddie Vedder va projectar la seva narrativa angoixada en peces com ‘Even flow’ (a partir d’un ‘homeless’ veterà del Vietnam) o ‘Jeremy’ (sobre l’estudiant de 15 anys que es va suïcidar d’un tret davant de la classe). Pearl Jam va saltar del club a l’estadi fonent punk i hard rock, ‘grooves’ musculosos i aturades místiques. 

Veterans des de 1984, amb el seu tercer àlbum van portar el seu rock de dinàmiques pausades i profundes a un estadi més concret, entre l’aparell hard (‘Jesus Christ pose’, vídeo vetat per l’MTV, la qual cosa va reforçar la seva popularitat) i el desenvolupament narcòtic (‘Searching with my good eye closed’). Més aferrats que els seus col·legues al llenguatge dels 70 (Black Sabbath), van tenir al capdavant el plorat Chris Cornell, que va acabar amb la seva vida, als 52 anys, el 2017.

Com Soundgarden, Alice in Chains va atraure el públic del hard rock i del metal amb els seus artefactes invasius, amb prou feines suavitzats per harmonies vocals inusuals en aquesta escena. Desolació catàrtica a través de textos en els quals es respirava l’addicció a l’heroïna de Layne Staley, que va acabar amb la seva vida un 5 d’abril, com Kurt Cobain (del 2002). ‘Them bones’ és indicador de la seva simpàtica lírica: «tots acabarem com un bon munt d’ossos».

La mirada folcloritzada a Courtney Love ha deixat fora de pla la seva banda i el seu valuós segon àlbum, publicat quatre dies després que es trobés el cos sense vida de Cobain. Obra emparentada amb Nirvana pel vincle personal i pel seu maneig de selvàtiques envestides punks i ganxos melòdics. Títol premonitori i una altra nota fúnebre a peu de pàgina: la de Kristin Pfaff, baixista del grup, morta de sobredosi dos mesos més tard.