El compositor Ferran Cruixent rendeix homenatge a la dona al Palau

El Cor de Noies de l’Orfeó Català i la Simfònica del Vallès (OSV), dirigida per Andrés Salado estrenen la nova obra de Ferran Cruixent (Barcelona, 1976), un dels compositors més interessants de la seva generació. El músic ha treballant intensament amb el conjunt coral durant els assajos de ‘La victòria de la dona lluna’. L’estrena forma part del programa Barcelona Creació Sonora i forma part del concert que inaugura la temporada de Simfònics al Palau de l’OSV aquest dissabte, que inclou la ‘Vuitena simfonia’ de Beethoven i el ‘Concert per a violoncel núm.1’ de Haydn, amb Mariona Camats com a solista.

Inspirada en els poemes més místics del premiat llibre homònim de Jaume C. Pons Alorda, ‘La victòria de la dona lluna’ és un homenatge a la dona i a l’essència perduda del matriarcat. En ella a les veus i als instruments musicals convencionals se’ls sumarà una sèrie de ‘sons còsmics’ que s’activaran a través dels telèfons mòbils dels músics, una cosa que Cruixent ja va utilitzar a la seva impactant obra simfònica ‘Ciborg’ (2010). «És una obra experiencial. Vull que transporti a una altra dimensió», explica el sol·licitat compositor de simfonies, ballets, música per a pel·lícules o per a videojocs. «No em deixen tranquil amb els encàrrecs i me n’alegro», comenta el músic que entre els seus projectes té una òpera de cambra.

Mantra sonor

Dividida en quatre parts –Gran baralla / La lluna / La dona / La victòria– l’obra segueix les fases lunars amb el cor dividit en quatre parts. Cada secció representa un element: terra, aire, aigua i foc. L’‘steeldrum’, un tambor de metall originari de Trinidad i Tobado, simbolitza la lluna.

«Hi ha moments molt màgics i místics. Però més que melodies, l’obra et submergeix en un mantra», explica el compositor que intenta transportar amb ella l’oient a una altra dimensió. Tot i que la Covid està remetent, les distàncies entre les cantants i les mesures de seguretat es mantenen idèntiques a les de l’any passat.

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Tempestes, alertes i por

La Justícia dona 15 dies al MNAC per entregar la documentació de les pintures de Sixena a la DGA

A fi de poder complir la normativa la meitat del cor es col·locarà en diferents zones del Palau de la Música aquest dissabte, després de l’estrena divendres al Teatre La Faràndula de Sabadell. «És una peça escrita des de la intuïció. No m’he preocupat tant d’analitzar i buscar la proporció àuria». Tot ha fluït a l’hora de plasmar un viatge sonor que remet al principi dels temps. Cruixent dedicada la peça a Lilith, la primer dona creada a imatge i semblança de Déu, segons la mitologia. «Ella va ser la primera dona lliure. Volia una relació d’igual a igual amb Adam i va abandonar el Paradís per no sotmetre’s a ell. Sempre se l’ha dibuixat com una dona sensual i demoníaca», resumeix Cruixent que ha seguit molt de prop els assajos.

«No és habitual que el compositor vingui a tots els assajos però tenir-lo ens ha ajudat a captar millor el que volia transmetre des del minut u. Ha sigut un luxe», destaca admirada Buia Reixach directora del cor que es va enamorar de la peça tot just rebre la partitura i les fitxes d’àudio. Per a Cruixent l’experiència també ha resultat profitosa. «No entenc com aquest cor és amateur perquè la seva qualitat és la d’un cor professional: són increïbles».