Llegenda de la ràdio

L’adeu d’Iñaki Gabilondo: «Fer-se gran és un procés de comiat»

  • El periodista, a punt de fer 79 anys, es retira dels micròfons analitzant la situació del sector i del país

L’adeu d’Iñaki Gabilondo: «Fer-se gran és un procés de comiat»
3
Es llegeix en minuts
EFE

El periodista Iñaki Gabilondo ha dit aquesta nit «adeu» als micròfons en una entrevista al programa ‘Hora 25’ de la cadena SER: «Fer-se gran és un procés de comiat. Faré 79 anys el mes que ve. Era clar que això s’acabava ja i m’estava avorrint de mi».

Gabilondo és exdirector de programes de la cadena SER com ‘Hoy por hoy’ i ‘Hora 25’, on precisament aquesta nit ha comentat que se sent «content que sigui aquí on puguem fer l’adeu. Això vinc a fer. Jo estava com volia, retirant-me per la via de la discreció màxima». «Aquí quan vaig deixar de fer els comentaris segurament hauria d’haver-ho deixat tot. Vam forçar-ho una mica més a l’‘Hoy por hoy’, però al meu cor va quedar clar que havia arribat el final», va dir un emocionat Gabilondo.

Segons el parer de Gabilondo, «la ràdio del 2021 és l’adequada a la societat en què estem vivint. A mi em sembla que estem desconcertats perquè hem perdut els oients». Pel comunicador «la ràdio està fent la seva feina i alhora està buscant amb cert nerviosisme oients que no sabem on són».

Segons Gabilondo «les possibilitats de la ràdio s’estan multiplicant i variant, però és molt perillós creure’s que la ràdio correspon a un mitjà passat. La ràdio és l’únic mitjà que opera en hores, minuts i dies i que no reclama l’atenció de ningú. Si escoltes la ràdio pots fer de tot. La ràdio et fa la segona veu, si vols l’escoltes, si vols la sents. Uns ens estan sentint i d’altres ens estan escoltant».

Sobre la situació del periodisme i els mitjans de comunicació en general, pensa que «els està afectant l’estructura que els sosté», i va afegir que «la gent ha descobert que el periodisme és imprescindible en defensa pròpia, abans potser no se n’havia adonat. Ja sap que necessita pous d’aigua potable informativa». Entén que en el periodisme actual «has de buscar l’espectador, i en aquest sentit és molt important que els mitjans de comunicació rellegeixin la seva història d’independència i vinculacions i aproximacions i distàncies amb els poders, que en ocasions han sigut inadequades. Si no som entesos com a independents tindrem problemes». Pel periodista guipuscoà les anomenades ‘fake news’ són una indústria que serveix per enverinar, de forma intencionada. «Cal jugar net perquè ens hi juguem la vida», va assenyalar.

De la seva relació amb la SER va referir amb emoció que li ha donat tot, «cada vegada que he sentit que s’encenia el llum vermell he sentit l’emoció d’un nen que somiava estar aquí. Jo crec que era com gairebé tots els nens perquè tots volien viure a Disneylandia». «Era d’una família molt humil, que vivia al voltant de la ràdio les fascinacions d’Espanya. La ràdio com a creadora d’imatges mentals, cada paraula ens omplia el món de color. Quan passava cada dia davant de Radio San Sebastián és com si fos Disneylandia. Jo no he sentit mai un triomf més gran que quan vaig ser director de Radio San Sebastián», va recordar Gabilondo.

Notícies relacionades

Respecte a la situació a Espanya, va afirmar que està profundament preocupat «per l’atmosfera»: «La democràcia és un joc de tensions, es va inventar per discrepar i és l’essència mateixa de la democràcia, però si no hi ha elements en comú no serveix. Hi ha coses que no es poden fer sense acord. Com que no hi ha possibilitat d’acord les coses més importants les estem deixant».

Respecte a Catalunya va opinar que «és bo que es conversi, però ni el Govern actual ni el de Catalunya tenen capacitat per donar recorregut als acords». «Espanya és un país formidable –va destacar Gabilondo–, però sembla no estar fixant-se en la força transformadora, sembla que continuem jugant als jocs tradicionals del passat. Això em produeix molt dolor, em produeix pena». I va afegir: «Espanya és un país que quan ha tingut un projecte ha sorprès el món», però «quan no hi ha un projecte es produeix un joc centrífug. Em sorprèn que no entenguin tots, l’oposició, que no estem en un moment de fer oposició a base de demolició». «Si la democràcia és així jo me n’esborro», va declarar.