Els nazis a Espanya en 8 llibres

‘Los pacientes del doctor García’

Almudena Grandes (Tusquets)

La popular escriptora madrilenya Almudena Grandes va abordar des de la ficció, sempre rigorosament documentada, la impunitat dels criminals nazis a l’Espanya de Franco i la xarxa de fugida que va operar durant la postguerra facilitant la seva marxa a Llatinoamèrica i altres països a la quarta novel·la dels seus ‘Episodios de una guerra interminable’, ‘Los pacientes del doctor García’. En aquesta, aprofundeix en aquesta xarxa clandestina, dirigida per l’espanyola d’origen alemany Clarita Stauffer, íntima de Pilar Primo de Rivera i responsable de Propaganda de la Secció Femenina de Falange, que va morir ja octogenària al llit de la seva casa de Madrid el 1984. 

‘Lo que esconde tu nombre’

Clara Sánchez (Destino)

El germen de ‘Lo que esconde tu nombre’ va ser una foto, apareguda a la premsa, d’una parella d’avis, antics criminals de guerra, refugiats a la Costa del Sol. Amb aquesta novel·la, Clara Sánchez es consagrava el 2010 guanyant el premi Nadal. En aquesta intriga psicològica, un supervivent del camp de concentració de Mauthausen va rere la pista de dos nazis instal·lats plàcidament a Alacant. «Són monstres invisibles», alertava l’autora, que incloïa diversos d’aquells nazis reals en la trama, com Gerhard Bremen, un antic SS que es va convertir en pròsper constructor a Alacant, o el metge i torturador de Mauthausen Aribert Heim, el ‘Doctor Mort’.  

‘La caza de nazis en la España de Franco’

David A. Messenger (Alianza) 

L’abril de 1946 hi havia uns 10.000 alemanys a Espanya, segons el cens elaborat pels aliats. D’aquests, van condensar una llista de 1.677 homes i dones que havien de ser repatriats a Alemanya per ser investigats sobre el seu paper en el Tercer Reich. Però l’objectiu va fracassar després de topar amb la previsible escassa col·laboració del règim de Franco i amb l’habilitat de la colònia alemanya per forjar-se noves identitats i vides. El professor d’Història a la Universitat de Wyoming David A. Messenger investiga en aquest assaig, a través d’expedients i documentació aliada, com a partir de 1946 molts d’aquells nazis van acabar escapant a Sud-amèrica i eludint les ordres de repatriació, sobretot gràcies a la xarxa de fugida liderada per l’esmentada Clarita Stauffer. 

‘El nazi de Siurana’

Toni Orensanz (Ara Llibres)  

El periodista català Toni Orensanz va furgar en el passat nazi de l’alpinista belga Jan Buyse, qui durant la Segona Guerra Mundial va estar a les ordres de León Degrelle i que va acabar els seus dies, als 89 anys, en una caseta situada a Siurana, que els veïns d’aquesta minúscula localitat del Priorat de tot just 30 habitants coneixien com «el xalet del nazi». El llibre reflecteix el treball d’investigació de l’autor de ‘L’omnibús de la mort: parada Falset’, que va aconseguir parlar amb la vídua de Buyse i, després de seguir pista rere pista, va desentranyar que Buyse havia sigut cap de l’agrupació hitleriana de fotògrafs de Bèlgica i informador de la Gestapo i que va ser condemnat a cadena perpètua el 1947 en una sentència col·lectiva per assassinat.

‘Cazadores de nazis’

Andrew Nagorski (Turner) 

Un assaig panoràmic i essencial, realitzat a través d’entrevistes personals i ingent documentació, en què l’escriptor i periodista d’Edimburg Andrew Nagorski reivindica el paper dels caçadors de nazis, amb Simon Wiesenthal al capdavant, que van dedicar la seva vida a seguir la pista, assetjar i portar davant els tribunals nombrosos criminals del Tercer Reich. Des del paper clau del fiscal jueu alemany Fritz Bauer a assenyalar el parador d’Adolf Eichmann a l’Argentina, que va portar al seu segrest per part del Mossad, al matrimoni Serge i Beate Klarsfeld, que van acorralar Klaus Barbie, cap de la Gestapo a Lió. El llibre també es dedica a les seves preses, de Mengele a Erich Priebke passant per Aribert Heim, que es va refugiar en diverses etapes a Espanya. 

‘Nazis a Barcelona’

Mireia Capdevila i Francesc Vilanova. L’Avenç

A través de 30 fotografies els historiadors Mireia Capdevila i Francesc Vilanova van rastrejar a ‘Nazis a Barcelona’ (també en edició en castellà) l’empremta de l’Alemanya de Hitler a la capital catalana entre 1939 i 1945. Impactants imatges, algunes d’inèdites, que documenten esvàstiques gegants al Palau de la Música Catalana, el cine Coliseum o el Tívoli, salutacions nazis amb el braç alçat o actes multitudinaris i culturals feixistes impulsats per una colònia alemanya d’unes 3.000 persones. La caça dels criminals nazis encara no havia començat i el règim de Franco encara es mostrava agraït per l’ajuda de Hitler en la Guerra Civil.   

    

‘Los días rojos’

Miguel Herráez (Piel de Zapa)

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Des de la ficció, la novel·la de Miguel Herráez ‘Los días rojos’ s’acosta, a través de la recerca als anys 70 empresa pel seu protagonista, un universitari antifranquista, a la figura de l’SS i criminal de guerra Otto Skorzeny, que va viure plàcidament a Espanya i va acabar els seus dies a Alcúdia (Mallorca). L’escriptor i catedràtic valencià incideix en la memòria i en la connivència de la dictadura franquista amb els antics dirigents nazis que van buscar refugi a Espanya, molts dels quals es van trobar a la costa d’Alacant.

‘Otto Skorzeny. El nazi más peligroso en la España de Franco’

Francisco Rodríguez de Gaspar (Almuzara)

Amb una cicatriu que travessava la seva galta esquerra, fruit d’un duel d’esgrima, l’esmunyedís austríac Otto Skorzeny, ‘Cara tallada’, que va tenir el dubtós honor de ser considerat pels aliats com «l’home més perillós d’Europa», va morir després d’una vida acomodada i sense haver-se’n penedit mai al Madrid de 1975, el mateix any que Franco, el règim del qual el va protegir des que va arribar al país el 1948 buscant refugi del seu passat nazi. El periodista Francisco Rodríguez de Gaspar ressegueix la seva biografia en aquest assaig que indaga en els pròspers negocis i mercadejos amb la indústria militar i els seus llaços amb el Mossad i els nord-americans.