Blanca Suárez, la caçadora de nazis amb història a la ‘Jaguar’ de Netflix

Les històries de nazis solen funcionar bé a Netflix, així que Ramón Campos i Gema R. Neira (directius de Bambú, la productora darrere de títols com ‘Velvet’, ‘Fariña’, ‘El corredor de la muerte’ i ‘Las chicas del cable’) van decidir buscar una trama relacionada amb el Tercer Reich per plantejar-la a la plataforma. Recollint informació per al seu nou projecte, van descobrir que hi va haver molts espanyols tancats en camps de concentració que, quan van ser alliberats al finalitzar la Segona Guerra Mundial, es van convertir en apàtrides perquè el franquisme no s’hi va interessar. Aquest fil els va servir per desenvolupar ’Jaguar’, sèrie que arriba aquest dimecres 22 de setembre al gegant de l’‘streaming’ i en què Blanca Suárez exerceix de caçadora de nazis.

«Tots els països van anar a buscar els seus compatriotes als camps de concentració, excepte Espanya, que els va abandonar a la seva sort. A partir d’aquest fet ens imaginem com hauria sigut la vida d’aquella gent i què haurien fet si descobrissin que un dels nazis que va tenir a veure amb el seu presidi entrava a Espanya», explica Campos sobre aquesta sèrie ambientada a l’Espanya dels anys 60, que combina drama i acció i en què la protagonista de ‘Las chicas del cable’ viu traumatitzada pel seu passat.

¿Venjança o justícia?

«El motor que mou la Isabel és la venjança», afirma Suárez sobre el seu personatge, una dona que quan era una nena va veure com mataven el seu pare a Mauthausen, la separaven del seu germà i que es va deslliurar de la mort servint com a criada a casa del comandant del camp. Des del seu alliberament, la seva obsessió serà ajustar comptes amb l’home que li va arruïnar la vida (Stefan Weinert), a qui té en el punt de mira fins que un singular grup de supervivents de l’holocaust es creua al seu camí per reclutar-la i fer-li veure que pot redimir-se d’una altra manera. «Fan que comprengui que no està sola, que hi ha més gent que entén el seu dolor perquè ha viscut el mateix que ella i que la justícia és un camí millor que la venjança», assenyala l’actriu, que s’enfronta a un paper carregat d’acció, amb baralles, persecucions, trets i fins i tot explosions.

El singular equip de caçanazis el completen altres víctimes del Tercer Reich com el Marsé (Francesc Garrido), un sacerdot que va perdre la fe durant el seu dur empresonament; el Castro (Óscar Casas), fill d’un pres a Buchenwald; el Sordo (Adrián Lastra), que és mut, i el Lucena (Iván Marcos), el seu enigmàtic líder. «Al llarg de la sèrie es van deixant anar petites píndoles sobre el meu personatge, sobre qui és l’home darrere de la màscara», explica l’actor que capitaneja el grup. «Però una de les característiques principals del Lucena és que utilitza la introspecció per distanciar-se de tots els sofriments que ha viscut i passar per sobre de les seves pròpies emocions per entregar-se completament a la meta de portar els nazis davant la justícia», afegeix.

El Doctor Mort de Mauthausen

La primera missió de l’equip amb la Isabel serà interceptar Aribert Heim (Jochen Horst) al seu pas per Espanya, un personatge real conegut com Doctor Mort pels seus temibles experiments amb els presos de Mauthausen i del qual es va perdre la pista després de la caiguda de Hitler. «Se sap que va fugir d’Alemanya, però no com va acabar la seva vida. Hi ha qui diu que alguns expresidiaris el van caçar i el van assassinar, una història en què nosaltres ens inspirem», comenta Campos.

No és l’únic element amb base històrica que apareix a ‘Jaguar’. «El context i altres personatges que hi apareixen ho són. Els únics que no són reals són els nostres protagonistes», assegura Neira. «Però estan inspirats en històries reals de presos dels camps de concentració», puntualitza Campos.

Respecte a les víctimes

Notícies relacionades

Els nazis a Espanya en 8 llibres

‘El problema dels tres cossos’

«Hem vist moltes entrevistes de gent que va ser allà i les característiques de cada un dels nostres personatges, les seves ferides, les seves cicatrius i les manies que els van quedar estan inspirades en ells», afegeix. «Teníem clar que havíem de tenir un respecte reverencial a les víctimes de l’holocaust i que no faríem ficció sobre aquest. Per això no recreem res que no hagi passat allà», incideix el productor, distanciant-se d’una altra ficció com ‘Hunters’, la sèrie d’Amazon Prime Vídeo en què Al Pacino exercia també de caçanazis. «Des que estàvem preparant ‘Jaguar’ i va sortir l’anunci de ‘Hunters’ vam ser conscients que viuríem amb aquesta comparació, però les sèries no tenen res a veure. Ni el context, ni la narració, ni la forma en què parlem de l’holocaust», puntualitza.

Aquesta convicció que ‘Jaguar’, tot i que narrés una història inventada, havia de tenir molta veritat darrere, els va obligar que la protagonista no estigués reclosa a Mauthausen, on no hi havia dones, sinó a la casa del comandant del camp. Segons Campos, això els proporcionava, a més, «una visió diferent de l’holocaust, des de fora, des de la mirada d’una nena que s’està imaginant el que està passant allà dins però no ho veu». Una mirada que pot allargar-se molt més enllà dels sis capítols d’aquesta primera temporada. «Hi ha una part de la història que es tanca en aquesta tanda d’episodis, però la sèrie té vocació de continuïtat», corrobora Neira.