Salvador Illa, President de la Generalitat: "Jo compliré els meus compromisos, espero que ERC compleixi la seva paraula"

Em trobo bé, ja he acabat el tractament, he recuperat completament la mobilitat i ja començo a fer una mica d’esport. Estic bé, amb ganes.

Aquesta setmana ha arribat a un acord sobre un desacord i ha retirat els Pressupostos que va aprovar en el Consell Executiu del Parlament. ¿Es penedeix d’haver-los presentats?

No, crec que he fet el que havia de fer, que era presentar uns Pressupostos, perquè crec que Catalunya els necessita i estic content per l’acord amb ERC perquè s’aprovin abans de l’estiu, que implica que ens asseiem a negociar i aprovem un suplement de crèdit per no paralitzar el país. He actuat basant-me en la recerca d’estabilitat, que crec que és el que convé en un context internacional ple d’incertesa, i amb criteris de responsabilitat.

¿Què pot passar en aquests mesos que el faci pensar que és possible aconseguir arribar a un pacte amb ERC?

Jo faré tot el que hagi de fer i tot el que pugui fer perquè Catalunya tingui Pressupostos. Si algunes formacions polítiques, en aquest cas ERC, em demanen més temps, estic disposat a donar-ne. El que hem de deixar clar és que hi ha d’haver uns Pressupostos, que és l’acord al qual hem arribat. Jo compliré els meus compromisos. Espero que ERC compleixi la seva paraula. Obrirem de manera imminent el procés de negociació i escoltarem les seves propostes, amb l’objectiu que siguin uns bons Pressupostos no per als partits, sinó per als ciutadans de Catalunya.

El desacord residia en la recaptació de l’IRPF. ¿Què ha de passar per complir-ho?

Els compromisos que jo he adquirit els he complerts tots i ho continuaré fent. També aquest.

Un dels desencadenants va ser la reunió entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras a la Moncloa, en què sembla que el seu compromís no va ser assumit pel president del Govern. ¿Hem d’esperar un gest de Sánchez?

Hem d’esperar ser capaços d’aprovar uns Pressupostos que posin recursos en la sanitat, l’educació, la mobilitat i les infraestructures, i que assentin les condicions perquè Catalunya aprofiti les seves oportunitats, que aquest context tan incert des del punt de vista geopolític internacional ens presenta, i també per evitar els riscos que això ens planteja. Jo he dit que compleixo tots els meus compromisos i m’hi reitero. La trajectòria del meu Govern ho avala.

N’hi ha que demanen que pressioni vostè Sánchez. ¿Li ha arribat a demanar aquest gest amb l’IRPF?

Com a president de Catalunya, em dec als ciutadans de Catalunya. I és el que faig. I crec que el millor que ens pot passar als catalans és que hi continuï havent un Govern socialista liderat per Sánchez a Espanya. Els avenços a Catalunya, amb el meu govern i el de Sánchez, són palpables i notoris. Hem desencallat l’aeroport, hem posat en marxa millores als hospitals, hem impulsat una llei de barris, hem aprovat l’Estatut de municipis rurals, hem iniciat accions per simplificar, modernitzar i agilitar l’Administració, i hi ha moltes empreses que han tornat a Catalunya. Crec que el país avança i crec que tot això és defensar Catalunya.

Junqueras demana "avenços en sobirania» que siguin equiparables a la cessió de l’IRPF. ¿De què parlen?

El que és important és que els Pressupostos responguin a les necessitats dels ciutadans de Catalunya. Escoltarem les propostes que hi hagi. Estem disposats a recolzar tot el que vagi en benefici dels ciutadans de Catalunya. La meva voluntat és que hi hagi Pressupostos i el meu horitzó és a 10 anys vista. Penso en un projecte per als pròxims 10 anys i hem de garantir l’accés a l’habitatge i posar les infraestructures de mobilitat al nivell d’excel·lència que Catalunya mereix. No és senzill perquè ens hem trobat una situació que, sent franc, és pitjor que no esperàvem. També hem de garantir que som capaços de protegir els ciutadans, i millorem els índexs de seguretat d’una manera molt notable. Cal aprofitar les oportunitats que aquest canvi de paradigma econòmic ens ofereix, bàsicament en l’àmbit de l’economia del coneixement.

«Europa s’ha d’adaptar sense renunciar als valors»

¿S’ha perdut una certa confiança entre Junqueras i vostè?

No ha sigut el moment més dolç de les relacions, però jo no he perdut la confiança en els dirigents d’ERC perquè crec fermament en la política d’acords i en el fet que el coratge polític avui dia és arribar a acords.

¿Quin impuls donarà al Govern si té Pressupostos? I si no, ¿tornaríem a l’escenari de l’avanç electoral?

Només preveig l’escenari dels Pressupostos perquè crec en la paraula donada. El Govern desplegarà tot el potencial de recursos disponibles i tota la seva acció, una cosa que ja fa amb els instruments actuals de suplement de crèdit i amb el pressupost prorrogat. Amb nous Pressupostos o sense, s’impulsaran les polítiques per mirar de donar resposta a les necessitats de la ciutadania i per continuar generant prosperitat i que aquesta sigui compartida. L’horitzó és el lideratge: Catalunya torna a liderar Espanya. Les polítiques requereixen recursos i qui ha posat solucions a sobre de la taula per liderar aquests recursos és Catalunya, amb la proposta de finançament que ara alguns critiquen, però que ningú fins ara no havia fet res. Jo vull una Catalunya excel·lent.

Amb aquest horitzó que es fixa, a 10 anys, ¿no té por que remenar-ho tot no el desgasti?

No he vingut aquí a ocupar seients; he vingut a transformar, a governar. Per a mi, governar és transformar, no és administrar ni contemplar. I si Catalunya no s’hi posa, no ens anirà bé o no ens anirà com jo crec que ens ha d’anar. La meva voluntat és aquesta: governar i prendre decisions. Al final, els ciutadans decidiran a les urnes si és el que convé.

Parlant d’urnes: ¿què opina del front d’esquerres que proposa Gabriel Rufián? ¿Creu que pot beneficiar també el PSC?

Seré molt directe: estic molt convençut del plantejament socialdemòcrata i crec que aquesta és la solució. A partir d’aquí, tinc molt de respecte per altres iniciatives polítiques i crec que som en uns temps en què hem de sumar. Si no, no anirem bé. Si em diuen, ¿què en pensa? Jo penso que la millor solució a Catalunya és el PSC.

En aquest context global, ha comentat alguna vegada que tem que no hi hagi una "fractura social», i l’extrema dreta sol nodrir-se’n.

Jo intento resoldre els problemes que té la societat catalana –habitatge, mobilitat, seguretat– i l’única manera és a través de les institucions, que no són perfectes, però que són el millor instrument que tenim per millorar les condicions de vida, i des d’aquestes institucions anem millorant. A aquells que defensen que no serveixen per a res, que diuen que hi ha solucions màgiques, que generen discursos d’odi, que criden a dividir la societat, que fan plantejaments etnicistes, els dic que aquest és un camí equivocat. I aquesta gent, quan ha governat, ha fet fracassar les seves societats. Es fixen en projectes com els de Trump i Milei, que fracturen les seves societats.

Estem immersos en una guerra oberta per Trump i el president Sánchez s’ha convertit en el referent dels qui volen parar-li els peus. ¿Quina és la seva anàlisi d’aquest entorn en què li toca governar?

És un escenari que genera moltes incògnites i incerteses, en què impera la llei del més fort i no la força de la llei. La guerra de l’Iran és una guerra d’elecció, i em sembla que és innecessària. Jo dic "no» a la guerra i "sí» a la pau. El president Sánchez ha tingut una actitud coherent i valenta, i Europa ho ha de ser amb els seus plantejaments. El mateix criteri que s’ha defensat respecte a Ucraïna s’ha d’aplicar a Gaza i a l’Iran. Si no, es perdrà l’actiu més important de la Unió Europea, que són els seus valors i la credibilitat.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir que Europa no es podia quedar tota sola com a guardiana del vell ordre mundial. ¿Què li sembla?

Ella es va esmenar i jo em sento més pròxim a la posició que va mantenir António Costa al mateix fòrum. Europa s’ha d’adaptar a la nova realitat, però aquesta adaptació no pot implicar renunciar als drets humans ni a la defensa de la legalitat internacional, ni pot passar per caure en plantejaments unilateralistes que no porten enlloc. Un altre debat és si hem d’adaptar la governança internacional a una nova realitat amb països que tenen coses a dir. Però no podem renunciar a un ordre mundial basat en regles acordades en fòrums per discutir les coses. No podem resoldre els conflictes a cop de míssil, de guerres, ni per impulsos de determinats països.

¿Quin impacte té a Catalunya i com actuarà el Govern?

El Govern aprovarà un primer paquet de mesures. Hem fet reunions del Consell del Diàleg Social de Catalunya, amb sindicats i representants de la patronal, hem creat un grup permanent de treball i hem fet una cimera amb els grups parlamentaris per escoltar els seus plantejaments. Les mesures es guiaran per cinc criteris: gradualitat, per adaptar-nos a l’evolució i donar-hi resposta; flexibilitat, davant la incertesa; complementarietat amb altres administracions; defensa dels treballadors, els ciutadans i el teixit productiu, i el màxim consens possible, però sense paràlisi a l’hora de prendre decisions. Aquest és el marc i hi tenim experiència. El moment requereix un seguiment exhaustiu de la situació, però no és bo generar alarmisme. Estarem a l’altura per respondre a la situació.

Illa treu pit de la seva intervenció en el mercat immobiliari i defensa el rumb general del Govern després de les vagues de metges i docents

"Necessitem habitatges, cal densificar tant com puguem"

Els pressupostos tenen a veure amb els serveis públics i tanquem una setmana amb mobilitzacions de docents i metges.

No són sectors comparables. El seguiment de la vaga de metges és molt inferior al que hi ha hagut en el sector de l’educació i és un conflicte que té a veure amb decisions que corresponen a altres àmbits de decisió, no al Govern de Catalunya, i crec que estem fent esforços molt notables i el clima és positiu. Pel que fa a l’àmbit de l’educació veníem d’una situació dolenta i hem fet el millor acord que s’ha fet mai. La part del model educatiu ha sigut acordada per tots els representants de l’àmbit educatiu, i en la part retributiva hi ha hagut un sindicat amb una presència important en l’educació primària, que és USTEC, que no ha firmat la millora retributiva tot i ser la més important que s’ha fet mai.

¿Què és el que es proposa en matèria educativa?

El compromís del meu Govern és continuar treballant per posar l’educació en els nivells d’excel·lència que el país necessita i el projecte de pressupostos conté augments molt notables, de gairebé un 25% en educació. Tinc el màxim respecte per tots els docents, ho he expressat abans de ser president i ara que ho soc, i crec que tenen una feina clau per al país i que els hem de dotar de tots els recursos.

¿A què atribueix vostè aquestes mobilitzacions?

Quan les coses es comencen a moure, tothom ve. Hem passat uns anys en què ningú tenia confiança que es pogués avançar en polítiques públiques. Ara hi ha cert dinamisme per part del Govern i tothom comença a aixecar la mà, i ho entenc, especialment en l’àmbit de l’educació, perquè hem tingut uns anys dolents, amb unes condicions retributives congelades i amb uns resultats acadèmics per sota del que el país necessita. El meu compromís és mirar de revertir aquesta situació.

¿Hi ha alguna opció de reobrir la negociació amb USTEC?

Sempre tenim la voluntat de conversar amb tothom i l’acord al qual hem arribat està obert a tothom que s’hi vulgui sumar. Però l’acord és el que és, és el millor que s’ha fet mai i és molt beneficiós per al conjunt dels docents.

El seu Govern admet que el servei de Rodalies és "deplorable», ha promès una inversió més gran i s’ha creat l’empresa mixta. ¿Què més cal fer?

Actuar amb decisió a les tres vies en les quals estem actuant: invertint en la infraestructura, amb trens nous i amb la governança de Rodalies Catalunya. Hem d’accelerar-ho tot el màxim que puguem. A més, cal planificació, com hem fet amb l’eix transversal ferroviari i el corredor mediterrani, i s’ha de pensar el futur de l’R1 i obrir un debat sobre com evitem les afectacions del canvi climàtic. Jo sé que el servei no és el que requereix Catalunya. També li dic que ho resoldrem i que les carències del servei no s’han produït aquest últim any i mig, com tothom sap. Però ni m’excuso, ni m’amago, ni m’autojustifico; afronto la realitat. Sé que això no està funcionant, sé que s’ha de resoldre, i dic que ho resoldré, i ho resoldré col·laborant. Aquells que s’asseuen al Consell d’Administració de Renfe i, alhora, la porten als tribunals no poden presumir de gaire coherència, i encara menys si es té en compte què han fet quan han governat.

En matèria de vivenda, la situació continua sent de molta pressió sobre els preus del mercat i de molta dificultat d’accés per part de la població. Ha presentat mesures i tan contundent ha sigut que una patronal l’acusa de "filocomunista». ¿Quin balanç fa?

Positiu, i s’estan veient els resultats. A Catalunya, el preu del lloguer baixa i en altres parts d’Espanya on no s’aplica la llei de la vivenda, creix. A Barcelona no hi haurà pisos de lloguer turístic el 2028 i hi haurà 10.000 vivendes que es posaran, una altra vegada, a disposició dels ciutadans de Barcelona. També s’estan començant a veure els resultats del pla 50.000 vivendes. Hem tret una nova convocatòria de registre de solars per a 214.000 vivendes i s’han posat en marxa els préstecs d’emancipació, amb 700 persones que ja els han firmat. S’ha d’intervenir en el mercat de la vivenda per garantir que s’hi accedeix. Aquesta és una missió de país, no només del Govern. Hem arribat a acords amb la Conferència Episcopal de Tarragona i estem tancant pactes amb la Sareb. Ningú està fent més que nosaltres en matèria d’habitatge i, si cometem algun error –perquè jo no parteixo d’actitud dogmàtiques–, el corregirem, però prefereixo que em diguin que m’equivoco que em diguin que no faig res. I als que em diuen filocomunista els dic que mirin el que està fent, per exemple, una administració com la de Trump en matèria de compra especulativa, malgrat que no comparteixo pràcticament res amb ell.

Ha reactivat les polítiques convencionals de vivenda que estaven aturades, però hi ha dos conceptes que són el de gran tenidor i el de la compra especulativa d’habitatge que, segons com s’apliquin, poden afectar una realitat que és la de les famílies que han dedicat els seus estalvis a la compra de pisos.

La compra especulativa va dirigida als grans tenidors i als fons d’inversió que van comprar vivenda en condicions de mercat favorables per revaloritzar-les i treure rendibilitats del 10%, 15% o 20%. I a això hem de dir amb contundència no i posar aquests habitatges a disposició de qui vulgui residir-hi. La persona que, fruit del seu esforç, té una vivenda en propietat i n’ha adquirit una altra per estalviar i la lloga a un preu raonable, es pot beneficiar d’importants bonificacions fiscals. Aquí no hi ha cap inconvenient. El que diem és no a aquelles persones que volen especular. Taparem tots els punts de fuga que hi hagi, i posarem recursos per garantir que la legislació es compleix. Aquell que vulgui rendibilitats especulatives en l’àmbit de la vivenda s’ha equivocat de sector i de temps.

Notícies relacionades

El Suprem adverteix al Poder Judicial del risc de gravar les reunions

Presentisme reactiu

Per tant, també hi ha un problema de salaris.

Sí, hem augmentat el salari mínim. Però el problema és que el preu de l’habitatge ha crescut molt. Estem posant més habitatges a disposició de la ciutadania i oferint ajudes, però també hem de canviar el paradigma urbanístic del nostre país: fins ara era construir el mínim nombre de vivendes necessari per poder pagar la urbanització del sector. És a dir, si amb 500 ja finança les places, els parcs i la urbanització, se’n feien 500. Però si en comptes de 500, en caben 700, han de construir-se 700. S’ha de canviar la mentalitat: densificar tant com puguem, sempre amb criteris de sostenibilitat, perquè hi ha una necessitat real d’habitatge. I, a més, aquest s’ha de situar on hi hagi serveis i bones connexions de mobilitat.